dimecres, 11 d’agost del 2010

orientació d´estiu by mas

Una de les millors coses que tenim en aquest pais es la possibilitat de estar en llocs i paratges molt diferents en molt poc temps, aixi per exemple, aquest dissabte passat vam passar de un mati passejant per camins i prats de muntanya, nomes amb la companyia d´alguna vaca, per acabar la tarda refrescant-nos a les tèbies aigues del mediterrani mentre es ponia el sol, un dia deliciós!!!!
entre mig, es clar, per no avorrir-nos, una cursa d´orientació a sant pol de mar, i es que no es pot perdre cap ocasió d´entrenar una mica...
en una cursa score i majoritariament urbana es important al primer cop d´ull al mapa "dibuixar" be la ruta a seguir, i es clar, jo no ho vaig fer, surto cap a la 36 (s´havia de fer primer la 39)i agafo el carrer al revés ( genial, per començar...) despres de la 42 m´en vaig a la 53 en lloc de la 43 que era l´ordre bo, pero el pitjor error es despres de la 49 no fer la 45 que la vaig tenir de fer despres de la 32, a mes passant per una clariana guarra plena de petites esbarzes ( i les polaines a casa, que be) i atacant malament la fita, la 46 tampoc la veig be i baixant cap a la 40 tambe tinc dubtes, per acabar a les fites 31 i 33 algun "graciós" havia arrencat les pinces, una llàstima.


sort que tenim alguna popular d´aquestes perqué l´agost s´està fent mooolt llarg sense competició, pero tranquils, que ja queda menys per tornar disfrutar d´una gran cursa...

seguirem informant...

dilluns, 26 de juliol del 2010

LA BATALLA DE CARDONA by mas"the last warrior"

Aquest dissabte ens enfrontàvem amb un repte extraordinari: intentar assaltar i conquerir la vila i el castell de cardona, una fortalesa inexpugnable que ni tan sols el maleït felip V i els seus sicaris gavatxos van poder pendre per les armes al 1714 i en canvi nosaltres preteniem fer-ho en una sola nit, silenciosament i amb l´armament habitual orientador
aixi doncs, a les 10 de la nit ens vam llençar a l`atac, cadascú amb la seva estratègia, jo personalment vaig optar per començar per la zona oest i sud de la vila, la part mes moderna i de progresió mes ràpida, aviat però, primera incidència, a la segona fita que visito(f4) algun sabotejador enemic s´ha endut la pinça, continuo sense desconcentrar-me per uina ruta on s´han de fer molts trams d´escales fins que arribo a conquerir la torre que hi ha al sud-oest del mapa(f21), després, un ràpid descens fins arribar a la part del casc antic amb tot de carrerons, rampes, passos interiors i, com no, mes escales.
i finalment, el gran repte, el castell (impressionant, de nit, vist desde baix), l´ataco de dret, pujant pel talús oest cap a la 26 que està a l´exterior de la primera linia defensiva, llavors seguint cap al nord trobo un pas per travessar a l´interior(f12), pero despres, a la hora d´entrar a la zona d´escales no ho acabo d´entendre i em costa bastant situar-me fins que ho veig clar: escales amunt cap a la 13, continuar per una rampa inacabable fent eses fins al cim mes alt del castell(f17), baixo i surto del castell per la carretera al nord a buscar les últimes fites i llavors baixada de vertigen, primer per les escales i despres per la carretera fins a meta on descobreixo que he aconseguit l´objectiu: VICTÒRIA!!!! HE CONQUERIT LA FORTALESSA!!!
ara, per seguir les antigues tradicions miltars, tocaria saquejar la vila, pero em conformaré amb unes birres gratis al "tuti", tampoc no cal abusar...

dimecres, 21 de juliol del 2010

quan es fa fosc... by mas


que millor per un avorrit vespre d´estiu que anar a correr una mica , amb mapa, pel bosc, i a les fosques, perfecte!!!!


amb aquesta idea ens vam presentar a sant julià de vilatorta per correr la nocturna, tot i que a la hora que vam engegar (les nou) era ben clar i es feia una mica estrany tenir que passejar el mega-frontal, era evident que en poca estona ja faria un bon servei...
comença la cursa i no trigo gaire a tenir els primers errors, ja a la segona fita(79) no veig el corriol i a la tercera(72) tampoc (noi, quina vista, sort que encara era clar), despres en vaig encadenar unes quantes sense errors fins que paso la 86 i em fico de cap en un verd horrible on quedo ben enganxat ( aaaarrrggg, quina meeeeerdaaaa!!!) i quan surto arribo a un cami que em sona , llavors veig que la 67 ja la havia fet, que BURRO!!!!!, encara tindria temps de tornar-me despres de la 59 baixant per un cami que no surt al mapa, vaig tenir molts dubtes (tornant enrera, endavant, enrera...)
al final encara prou content i es que tot i no fer-ho be, he tingut nocturnes molt pitjors i per tant vaig marxar amb bon sabor de boca ( tambe per les pastes del premi que vam "gorrejar" al lleí, je, je)

diumenge, 11 de juliol del 2010

EL 1ER JUKOLA 2010

No hi ha paraules per explicar què és el Jukola, s'hi ha d'anar!!!


Model Event:
Surto molt decidit, però poc concentrat, espero trobar el blanc per poder entrar en direcció nord, i al cap de 200m no he vist cap blanc. Entro a la selva, i no entenc els colors del mapa. Quan sóc a la bassa "estany", al cap de 10' decideixo que s'ha de fer tot a rumb, i s'hi va bé, mirar corbes de nivell, i axí començo a orientar-me bé. La 4 i la 7: fallo una mica a l'atac. Resum: molt bé.




La cursa:

Al cap d' 1,5h. sota la pluja amb molt de fred, que ja volia sortir amb el Gore-Tex, sort del Toni (farra) que m'ho va treure del cap. Arriba el Mas i ara em toca a mi. Engego el frontal i poso el màxim de llum, perquè ja veig que serà una cursa molt, i molt dura. La primera la començo a buscar una mica abans, em trobo al Toni en una fita sevai em torno a situar, la 3 me l'ha passo però em puc situar i rectificar. La 4 m'equivoco de turó, però me'n dono compte ràpid. A la 7 em començo a trobar molts corredors buscant la 7, i em penso que me l'he passada, torno enrere, i començo a donar voltes com un ànec sense cap. Al final en una fita que no era meva, l'hi demano a un corredor on sóc, i em torno a situar, "vaia tela", em costa un fallo de 18', ara si que m'haig de concentrar, xq he vist que quan has donat 2 voltes per la selva que marca en blanc, costa molt a tornar-se a situar. I sobretot fer cas de la brúixola, i no fer cas de la gent. Les pròximes 6 fites, ho faig perfecte, de la 13 a la 14 fins a la meitat ho torno a fer perfecte, però aquí em començo a trobar corredors, que se'n van en direcció Est, i sense voler em van tibant, la brúixola em diu que haig d'anar direcció Sud-est, quant ja estic ben acollonit sento: "et puc ajudar?",-em giro, i era el Biel- i li dic: si!, si!, si!! (és com si se m'hagués aparegut Déu, i en català!) i em diu on estic. Mil gràcies Biel. Faig rumb cap a la carretera, a buscar el camí fàcil i ràpid, i tot bé fins al final. Llàstima de la fita 7.








divendres, 9 de juliol del 2010

Anglada-Robbins

Fa dies el Dani em va dir que volia escalar!! (tanta orientació..). Jo gentilment li vaig proposar que tries lloc i via! La sorpressa va ser que em va proposar l'Anglada-Robins al pedra!! un ED-?,


per vist que no escala, apunta fort! si si... tu fas el primer llarg i jo el tercer, serà molt que no surti en artificial.. Que putilla!! em vaig arrosegar com un cuc amb penes i treballs! lliure per especialistes i artifo agonic!!


Ja el tercer llarg, no va fallar, s'el va treure en A1 amb sortidetes de V( Totes les peces a caldo??)


Mitica via classica, curta però intensa amb un tercer llarg molt elegant i força escalable, primer llarg per especialistes amb nivell.


























Llarg 1












Llarg 2
















Llarg 3
















Llarg 4

dijous, 8 de juliol del 2010

la cursa perfecta by mas "slow runner"

la cursa perfecta es totalment el contrari a la que vaig fer jo aquest dissabte a begur:
surto i ja a la 2 ja agafo carrer que no toca i perdo uns segons, despres pugem al castell i a la hora de baixar la cago a la 6 on perdré mes de 3 min. , despres a la 7 i la 8 be pero ja veig que no puc seguir el ritme d´altres corredors, llavors a la 11 faig el millor parcial! ( s´ha de ser ruc, era una fita neutralitzada per travessar un carrer transitat) despres de pinçar la 12 no se ni on soc ni quin carrer he d´agafar, fins i tot he de mirar la brúixola per situar-me (imperdonable!) llavors baixo a la 13 per les escales que es la opció mes lenta ( ja posats) a la 14 i pujo travessant un verd que es podia esquivar perfectament ( si hi ha punxes es mes divertit) i finalment a la 19 busco l´arbre on hi ha la fita a l´altre cantó del carrer ( si senyor, aixó es orientació) baixant a meta no vaig fer la única cosa que m´hagués salvat la dignitat: llençar-me sota les rodes d´un cotxe, almenys aixi tindria la excusa d´haver tingut un accident!!!
al final, resultat gloriós: mes de 8 minuts pitjor que el guanyador, que en una cursa de menys de 20 resulta una proporció molt lamentable, en fi, a esperar temps millors...

despres de la cursa platja, despres pizza i despres a dormir (i es que els meus rivals, coneixedors de les teories del doctor mas, em castiguen amb la llei seca els dies de cursa pero algun dia m´escaparé i faré un "training" com cal...)

diumenge tocaba llarga i si be no vaig tenir grans errors ( nomes la 2), algunes eleccions de ruta equivocades (pujar turons innecessariament) em van penalitzar bastant (massa desgast fisic)

estaba clar que no era un terreny propici pels COBards, o sigui que haurem d´esperar que les curses es tornin a acostar a la muntaya que es on millor podem lluir

dissabte, 3 de juliol del 2010

Directa Gotzera, repetida!




Ahir vam fer la que havia de ser la primera integral d'aquesta bonica i complexe via. A l'últim llarg,un "talegasso" del primer de cordada ens va fer buscar una sortida més còmode.


Podríem dir que va ser escalat un 90 % de l'itinerari original,que tanta feina va portar per obrirl-lo! I el bon regust, després d'apretar de valent, va ser considerable per recomenar-la als més fanàtics de les tàpies solitàries i remotes!




Topo: via d'aventura autèntica,seguint la tònica de les últimes vies per aquesta zona. Es desenvolupa sobre una roca majoritariament de bona qualitat,sobretot als trams més verticals.


L'existència de nombroses expanssions a les plaques, fa que poguem estar centrats purament en l'escalada i gaudir de la gran diversitat de passatges. No relaxar-se a cap llarg,tots són tiessos i prou distrets.


És una via amb menys compromís i exposició que les seves veïnes però d'una dificultat tècnica considerable,en fi, una VIOTA!




Apa Salut!