L'últim de la cua... (by Lleí)

Un dia, el gran Sergi Rodríguez em va dir: "Però tu què prefereixes ser: cola de león o cabeza de rata?" Home, per suposat: COLA DE LEÓN!!! Doncs bé, la "cola" del Croatia Open 2011 és mooooolt llarga!!

La setmana passada em dirigia a Delnice, Croàcia, prop de la frontera amb Eslovènia, per pendre part a aquesta competició internacional, amb una molt bona proposta de curses i amb uns terrenys que segur que no defraudarien a ningú.

Dia 1: Mitja a Vrsicak, prop del PN Risnjak, a 800 m. sobre el nivell del mar. 3,8 km lineals. Terreny amb molt detall de roca a l'inici, on fins i tot costava de córrer, i una segona part molt ràpida i neta, amb un relleu ple de dolines (depressions). La cursa no em surt del tot malament, tot i que noto que no estic gens acostumat a aquest tipus de terreny. Fallo anant cap a la 6, on perdo el camí, i un parell de minuts a la 7. La resta força bé, tot i que vaig lent perquè no vull cometre grans fallos.

Dia 2: Sprint a Krk. La competició es dirigeix a una illa propera, on correm un sprint al casc antic de Krk, un poble bastant turístic i coster. El terreny de joc també comprenia un petit parc urbà, on calia afinar la punteria. Quant a la meva cursa, no m'ho prenc tot el serio que m'ho hauria de prendre, però tampoc vaig parat. Crec que faig una bona primera part (només mig minutet de fallo sortint de la 8, on dubto), però la segona part faig més errors (un minutet aprox. entre la 13 i la 15).

Dia 3: Mijta a Sungerski Lug. Tornem a la "muntanya". D'entrada: 6 km lineals i 20 m de desnivell... Buf!! Aquí s'ha de córrer molt! Ah! I amb un canvi de mapa. El terreny... IMPRESSIONANT!! (vegeu la descripció que en fa el Benet, perquè crec que ho descriu a la perfecció) Crec que el posaria entre el top 3 dels llocs on he corregut. Terreny molt pla, amb camins irreconeixibles, aiguamolls, petites dolines, molsa, arbres caiguts, vegetació en alguns punts espessa però no impenetrable... en fi, un terreny mooooolt tècnic amb una cartografia impecable. Quant a la cursa... valdria més no dir res. Hi estic quasi el doble que el primer, i tot i que podria ser molta estona, el temps em passa corrent perquè gaudeixo (tot i els fallos!!!). Era un mapa ideal pel Xic: tot "a rumb", on havies d'anar molt alerta per saber on eres i agafar punts de referencia. Faig molts fallos, però potser els més significatius són la 1, 4, 5, 7, 9, 10, 11, 16, 17, la 18 sobretot!, 24 i 26.

Nota curiosa: sortint de la fita 23 (codi 53), em trobo una nena d'uns 8-10 anys que plora, i molt! M'hi acosto i veig que té sang a la cama, i força! Li pregunto, amb el meu súper anglès: Do you need help? Ella em mira, s'assenyala el tall i la sang de la cama, i em contesta: Where is the 53?

Dia 4: Llarga a Delnice, 11 km lineals. Canvi d'escala: 1:15000. Terreny amb moooooltes dolines, i grans (crec que algunes de 100 metres i tot!). Cursa clàssica llarga, amb moltes eleccions d'itinerari, i on la millor opció quasi sempre era pels camins (tot i que jo no ho vaig saber fins després). La pitjor cursa de les 5. No pel terreny, sinó per les cagades que vaig fer (bé, la cagada...). Algú ha necessitat mai 46 minuts per arribar a la fita 1? Doncs jo sí, què passa! Un desastre! Mai vist! Em quedava curt. No sé si va ser pel canvi d'escala o perquè més dolent no puc ser, però anava fent un espiral, em ressituava, i tornava a aparèixer al mateix lloc... En fi, que vaig estar a punt de plegar... però em vaig dir: Has vingut a Croàcia per plegar d'una cursa? Doncs NO. Acabo pels meus coll... Hi estigui l'estona que hi estigui. Quan per fi vaig trobar la 1 (i després d'afeitar-me) vaig agafar un ritme força alegre, però no molt ràpid, ja que em trobava cansat, i total, "bon temps" ja no faria. La tirada llarguíssima de la 4 crec que vaig triar una opció dolenta (a part que vaig tenir un moment de confusió al principi). La 8 va ser molt lenta, crec que tota pel camí n'hagués avançat més (a més a més l'atac a la fita el vaig fer fatal i vaig buscar-la molta estona). La 12 em vaig equivocar de camí, i vaig fer una senyora volta. La resta normal, però amb un ritme de cursa força lent.

Dia 5: Mitja-Llarga a Delnice. Mateix terreny de joc que el dia abans, amb zones no utilitzades. 8,7 km lineals. Estic bastant motivat, per dues raons: la primera és que el Benet m'aconsella bé dient-me que en aquests terrenys, les tirades llargues sempre millor per camins; i la segona és que només puc millorar, ja que més malament no ho puc fer. Doncs bé, em torna a passar com el dia abans: em quedo curt per arribar a la fita 1!!! Per sort només perdo uns 5 minuts... Vaig fent fallos, però el més gran és a la fita 13, on penso que si vaig per la pista aniré més ràpid. Doncs no! Surto de mapa perquè la unió de la pista i la carretera no era allà mateix, i perdo bastant temps remuntant la carretera. 14, 15 i 18 són els altres fallos. Quedo força content de la cursa que faig, tot i que els primers em treuen més de mitja hora.

* M'haureu de disculpar perquè el Garmin se'm va morir i no tinc el track d'aquest 5è dia.

En definitiva, vaig gaudir molt amb uns terrenys espectaculars i diferents als que estem acostumats (només havia corregut en uns terrenys semblants ara fa 3 anys a Eslovènia). El què està clar és que a mi se'm van fer força difícils i que s'ha de millorar molt!!

PD: per cert, que d'entre tots els HE que vem acabar totes les 5 curses, el de la punta de tot de la cua del lleó, va ser un servidor... :P

El dia que el Xic i el Mas em van guanyar (by Lleí)

Algun dia o altre havia de passar. No es pot fer sempre una cursa digna. I és clar, ells no acostumen a fallar... La cursa era a Saldes, organitzada a l'increïble mapa del Parc de Palomera pels amics del BO. Terreny semi-alpí, amb molts torrents, xaragalls a la part baixa, acceptable detall de roca i vegetació canviant a tot el mapa. El traçat era de mitja distància, però el temps ja semblava que havia de ser d'una mitja-llarga.

En conjunt faig una cursa desastrosa: perdo poc temps a la 1,2 i 3. A la 4 m'hi abono, i juntament amb el Pep Mayolas, decidim "visitar" tota aquesta part del mapa (és que ens agradava molt...). Aquí perdo uns 4 minuts. La 5 bé, i la 6 ja torno a perdre 1 minut. 7,8,9 10 i 11 bé (no molt bé). La 12 faig una mala elecció passant pel camí, i ho pago perdent un parell de minuts. De camí a la 13 tinc una empanada i em "capfico" en un esperó que no toca. Aquí torno a perdre uns 4 minuts més. La 14 perdo mig minutet, i és que em paro abans. La 15 l'ataco malament, ja que no hauria d'haver entrat al torrent tant aviat. Aquí és on m'atrapa el Xic (osti tu! Em treu 6 minuts, que és el què sortia darrera meu). 6 MINUTS!!! De camí a la 16 rumio... 5 fites, 6 minuts, impossible!! Bé què hi farem! 16 bé, i la 17 perdo mig minutet més. 18, 19 i 20 perdo algo també.

En fi, que tot i lo bé que m'ho vaig passar, perquè córrer aquí sempre és una delícia, vaig fer un desastre de cursa! Per oblidar. I sobretot perquè aguantar tota la tarda el Xic després d'haver-me guanyat, és un martiri. Si ho arribo a saber m'hi esforço!! ;)

Felicitar al Mas, que va fer una bona cursa, i sobretot al Xic, que va fer el seu primer podi a HE.

I l'endemà... cursa a Vallcebre. Aquesta l'organitzàvem nosaltres. Sincerament, el terreny sabíem que no defraudaria, igual que els traçats. Teniem por de rebre crítiques per la cartografia. Al final, però, tothom content, i nosaltres encara més.

I per recordar quan feia alguna cursa mig decent, us deixo els mapes de Sant Jaume, mitja i llarga.

CEO a Guadalajara (by Lleí)

El passat cap de setmana, la flota catalana es desplaçava vora la capital estatal per conquerir-la altre vegada. El lloc escollit era la Sierra de Horche, a 10 minuts de Guadalajara. Cal dir que la previsió no pintava massa bé: pluja, terreny dubtós, més pluja... L'hora de la veritat, tot va canviar: poca pluja (almenys en les hores de cursa) i un terreny que va sorprendre a tothom, amb bosc blanc i on el verd era perquè t'havies d'ajupir més del compte, cosa que el va fer esplèndit per a l'orientació. La cartografia... IMPECABLE!! Aquest rus fa meravelles!!

Quan a les curses, divendres vam començar amb la Llarga. Petits fallos a la 3, 7, 9, 10 (1 min) i 11, i gran fallo a la 18, on crec que el millor era anar pel camí de baix... En total 10-15 min perduts, però no estic del tot descontent.


Dissabte tocava Relleus. Aquest any feia equip amb l'Edu Vizcaya i el Lluís Bedós. Jo sortia a la primera posta, cosa que no havia fet mai. Consell del Tommi jus abans de començar: "No salgas el primero, ve detrás mirando mapa hasta la primera para no fallar". Doncs no, la primera meva la pico primer!! Fins la fita 8 "anem junts" amb el Lluís Ferrer, i em pregunto com puc estar aquí. La resposta, just la fita després, la 9, on perdo uns 4 minuts. A la 11 també hi deixo 1 minutet, però la cagada forta és a la 12, on hi deixo almenys 6 minuts. La sensació general és dolenta, ja que si no hagués fallat a la 9 i la 12, hagués fet una molt bona cursa, on em trobava bé i duia un bon ritme de carrera. Li passo el relleu a l'Edu 12è, el qual fa una molt bona cursa i recupera posicions. En B2 tampoc fa la cursa de la seva vida, això em deixa respirar una mica més tranquil, ja que no he sigut l'únic que he fallat. Al final, 6ens d'Espanya (no està gens malament, però teníem els 5ens a tocar... llàstima!!).

A la tarda toca l'sprint pel centre de Guadalajara. Me l'agafo tranquil·lament, ja que em vull guardar per la de l'endemà. No és el millor sprint que he corregut, però tot i així gaudeixo corrent i "fent turisme".

Diumenge, la Mitja. Em trobo cansat, però tot i així he de sortir a per totes. Doncs comencem bé. A la 1 hi deixo almenys 2 minuts, a la 4 1 minut, a la 6 2 minutets més, a la 10 3 minuts i a la 11 mig minutets. En total uns 10 minuts perduts. Tampoc quedo gaire content, tot i que veig que la gent ha fallat molt en general.

En fi, cap de setmana genial on Catalunya va revalidar el títol de campions per davant dels valencians.

Anem pel bon camí (o a mi m'ho sembla!) (by Lleí)

Aquest cap de setmana hem gaudit com poques vegades amb una cursa al costat de casa. I és que per fer orientació, no hi ha res com el Berguedà! Estic d'acord amb el Xic quan diu que la cursa era més física que tècnica. Bosc molt blanc, molt desnivell, molts caminets, canvi de mapa, fites que es veien abans d'arribar, eleccions de ruta i 14 km recorreguts.

Crec que faig una bona cursa, però amb errors, algun de gran. Error d'1 min la fita 5, mig minut a la 8 i a la 9, almenys 2 minuts a la 10 (i és que a mig camí tinc un col·lapse i trio l'opció dolenta...) i 1 min a la 16. La resta no em puc queixar.

Al final acabo mort, però molt content. De moment és la temporada on gaudeixo més, i és que la motivació que em produeix tenir a dos perseguidors com el Mas i el Xic, fan que a cada cursa doni el 120%, cosa que havia fet poques vegades... Gràcies cracks!! ;)

Primeres lligues i copes (by Lleí)

Ja han començat! Vull dir la Lliga Espanyola i la Copa Catalana. De fet, la Lliga Espanyola ja fa uns dies, però em feia una mandra escriure... més que res pel mal gust de boca que em va quedar.

El cap de setmana del 12 i 13 de març vam baixar 3 "fragonetas" del COB cap a Utiel (València), la primera prova de la Lliga Espanyola 2011, i puntuable pel WRE. Això hauria de ser garantia d'èxit, però WRE, ara ho he vist, no vol dir que el terreny on es corre sigui, que diguem, súper-mega-guai...

Dissabte, Llarga. No estic del tot descontent, però la cago bastant a la fita 11 i bastant bastant molt a la 14. I és que aquests fallos ja no s'haurien de fer...


Diumenge, Mitja. Surto amb pressió (els fragonateros ja m'enteneu...), i no em surt gens bé la cursa. fallo a la fita 1, a la 10, 11, 14, però sobretot a la 13, on pensava que fins i tot havia sortit de mapa!!




Conclusió: cap de setmana per oblidar en uns terrenys per oblidar. Sort de la companyia, i de la "morcilla", i del "chorizo", i de la "chistorra", i del... ;)



El diumenge 27 de març va començar la Copa Catalana. Ens desplaçem a Figuerola d'Orcau, a Can Coll... Mapa nou per mi. Terreny de camps amb arbres fruiters i zones de xaragalls, ens deia la informació. A priori, terreny ràpid, on prevaldrà la part física per sobre de la tècnica. Ho he d'aprofitar. La cursa em surt bastant bé, amb errors puntuals d'atac a la fita, però de poca importància. On fallo és a les 2 tirades llargues, la fita 10 i la 17, on faig una mala elecció d'itinerari, i hi deixo algun minut. En general, però, content. Sobretot perquè he guanyat el primer assalt a aquests que pugen (ells ja saben qui són...) ;)

CURSO DE NAVIDAD by mas

En aquestes dates tan assenyalades, 4 cob's vam decidir que el millor que podiem fer era fugir de la familia i demés compromisos i migrar cap al sud com fan les bèsties intel·ligents (al Berguedà hi fa massa fred)i aixi doncs per sant Esteve ens vam presentar a la platja de Caños de meca per participar en el curso de navidad que organitza la FADO cada any en aquestes dates i d'aquesta manera intentar millorar una mica el nostre nivell tècnic.
nosaltres vam agafar la opció d'autoentrenament, que vol dir que teniem un monitor per cada 12 persones i que ens explicava i comentava cada un dels exercisis.

El primer dia, nomès arribar teniem la prova de nivell que havia de determinar la composició dels grups i que consistia en una serie de 5 bucles d'uns 2 km aprox. cada un, amb dificultat creixent (blanc-molt fàcil, verd, blau, vermell i negre-molt dificil) marcats amb balisses i sportident.
el primer circuit era bàsicament un escalfament amb fites de tan fàcil que era, el verd i el blau també eren fàcils i fins al vermell la cosa no es complicava una mica amb un mapa nomès de corves i verds i que em va sortir prou bé, una altra cosa va ser l'ultim circuit, el negre, un passadis on si que vaig tenir un error important, i es que un cop surts del passadis costa molt tornar-te a resituar i mès en un lloc com aquest (per qui no ho conegui, es un bosc absolutament pla amb les corves de nivell dibuixades amb una equidistància de 2'5 que obliga a fixar-si molt perque son detalls de relleu a vegades poc evidents)

el segon dia comença amb un execici en el que s'han de treballar diferents tècniques d'orientació, per començar, fins a la fita 5 anem tot el grup junt amb el monitor (en Ferran Santoyo) comentant com buscar punts d'atac, després tenim una zona de molts controls seguits (imaginaris, no hi ha res marcat al terreny) navegant per un micro-relleu molt complicat, almenys per mi, ja que ràpidament em perdo i soc incapaç de situar-me correctament i això fa que em desanimi i a partir d'aqui continuo el recorregut caminant i tot i aixi, encara tindré mès errors (f 6,9 i 10) i finalment la part que a priori era la mès dificil (unes petites finestres per practicar rumb) va ser la que em va sortir mès bé.


el seguent excercici era un recorregut en un mapa rodó sense linies blaves ni cap altre indicació per saber on es el nord i que per tant s'havia de fer sense bruixola, navegant amb el relleu i els verds, i la veritat es que al principi em va costar entrar en el mapa i a mès, vaig trobar cintes d'entrenaments antics que em van despistar bastant (no hi havia balisses, nomès cintes) amb el resultat que no vaig passar pel primer control i no va ser fins al tercer que li vaig agafar el fil, i a partir d'allà, bé fins al final.


entre uns entrenaments i els altres també teniem uns petits exercicis per entrenar memorització (anomenats "miralls"), un altre de rumbs i un altre de talonament, la veritat es que estavem bastant distrets!!!

i a la tarda el millor de tot, una cursa simulant una primera posta d'una cursa de relleus, o sigui, tots els 170 participants del curs sortint en massa i amb tota l'ansietat habitual d'aquest tipus de curses, i es clar, nomès començar, primer error, surto massa accelerat i vaig a parar a la 41 quan la meva es la 43!! (evidentment el mapa que he penjat aqui es el master, no es amb el que vaig córrer) torno a repetir error a la 50 i a la 46, pero després ja continuo bé fins al final, on a falta de 200m atrapo al Dani al mateix que temps veig a venir al Jaume uns metres mès a la esquerra i d'aquesta manera arribem tota la tropa del COB al final esprintant! ni volguent-ho fer espressament!!!

l'endemà al mati tenim un mapa per comparar eleccions de ruta, es tracta de repartir-nos per parelles on cada membre ha de triar una opció de ruta diferent de la del seu company, evidentment jo faig parella amb en Dani i decidim no trobar-nos mès fins acabar, jo atacaré tots els controls per l'esquerra i ell ho farà per la dreta. començo mès o menys bé (el mapa no sembla gaire dificil) però de cami a la 5 se m'en va l'olla i quan arribo a la clariana marxo al revés i quan rectifico encara tinc problemes per trobar el control, faaatal! la resta força bé i al final nomès puc guanyar-li els parcials 4, 7 i 8.

el seguent exercici era un recorregut a Punta Paloma, un mapa on ja vam córrer el passat setembre en lliga esp. i tot i que aquesta vegada no es corria gaire en la part que jo crec que és la mès dificil (les dunes i la transició cap al bosc) continua sent un mapa realment complicat.
a la 2 ja tinc un petit error, pero es a la 3 on tinc problemes ja que hi arrivo bé pero no veig la cinta (no hi havien balisses, nomès cintes) i creient que m'he equivocat dono algunes voltes fins que torno a sotir al mateix lloc i ... bingo! ara si que la veig, a la 6 tinc alguns dubtes, tot i que vaig bé, però el festival de humor (o del horror, mès aviat) començarà a la 11, seguirà a la 12 i encara continuarà a la 13, tres cantades consecutives que fan que se't quedi la cara com al Casillas quan recull les 5 o 6 pilotes que a vegades té al fons de la porteria. després, cap problema fins al final.

i qua es fa fosc... toca nocturna, una cursa pels voltants de Caños amb una part final urbana i amb algunes "sorpreses" anunciades. cap a la 4 ja m'envolico una mica buscant-la abans, pero el gran error el faré de cami a la 6 quan estic convençut que he picat malament la 5 i torno enrera per comprovar lo burro que soc, ja que evidentment ho havia fet bé (you're a donkey, mister mas) la veritat es que una de les sorpreses eren els ganàpies disfressats que intentaven espantar-te, però això no es cap excusa. torno a anar cap a la 6 i em costa bastant, estic ben desconcentrat, la 8 també em costa i a la 11 torno a tenir un error important, a la 12, segona sorpresa, abans de picar t'has de menjar un mantecado, ho faig pensant com de feliç deu haver estat l'Oriol "never enough mantecados". per si encara no havia fet prou el pressec, faré el bucle final al revés confirmant el comentari anterior (BURRO), l'última sorpresa era fer-se una foto amb en Ferran a la porta del bar Pirata.

i ja nomès queda l'última prova, una cursa convencional, on surto i m'oblido d'engegar el garmin, d'aquesta manera m'estalvio de mostrar l'únic error que vaig tenir, va ser a la fita 6, em vaig confondre amb el cami i la vaig buscar abans, peró a part d'aquest va ser una bona cursa, un pèl lenta, però bé.


i ja està, encara quedaven un parell mès d'entrenaments lliures, però nosaltres ja haviem de marxar. resumint, per mi ha estat una gran expèriencia tant per la qualitat dels exercicis, dels mapes i fins i tot per la bondat del clima de la costa de la luz i es que tan ens podiem anar a banyar a l'Atlàntic com si haguessim volgut anar a omplir la cistella de rovellons (n'estava ple).

res mès, nomès dessitjar a tothom un feliç any 2011 i que els déus de les corves de nivell us siguin favorables i us portin grans resultats, pocs err. en targ. i cap lesió.

ens veiem a la pròxima...

mas

"Me'n vaig cap al paradís" (by Lleí)

Paraules sàbies del Santoyo. I no li faltava raó... quin paradís pels orientadors! Sobretot el dia de la Mitja. Bé, anem a pams:

Dissabte: Llarga distància. Mapa 1:15000. Sobre mapa, terreny amb bastant de relleu i zones blanques combinades amb verds mitjos a la part nord. Al sud, bosc blanc amb zones a evitar de verds 3 combinat amb dunes espectaculars i platja. Un traçat molt ben aprofitat.
L'hora de la veritat: vaig a poc a poc a la 1, ja que veig que em costarà entrar en el mapa. Cometo els primers errors a la 3, o n perdo un parell de minuts. No cometo cap error més fins la 9, on perdo un minutet al no interpretar bé les dunes, i la 10 on tinc el mateix error. A la 15 busco la fita més avall, i perdo un parell de minuts. La 19 la busco o no toca, i també perdo algun minut, igual que la 21. De la 23 a la 26 és curiós perquè em va agradar passar per sobre "la gran duna", però penso que sobrava per una cursa d'aquest tipus. En general, quedo força satisfet.

Diumenge: Mitja distància. Mapa 1:1000. Sobre mapa, terreny completament blanc amb ratllants bastant penetrables. Traçat a simple vista complert, potser faria falta algun bucle.
L'hora de la veritat: intento assegurar les primeres fites, i ho aconsegueixo, menys a la 3, on veig abans la 5!! Quin rumb! No sóc pas de l'escola del Xic, jo! Es pot dir que no faig cap error fins la 14, on quedo un pèl curt i perdo un minutet. Aquí és on cometo l'error de la meva vida!!!! A la 15. Tan aprop i tant lluny!!! Més de 8 minuts per fer 150 metres!!!! Ja se me n'ha anat la cursa apendre pel sac! Bé, continúo bé fins la 21, on per fer 60 metres tardo 2 minuts i mig!!!! Mare meva. En general... no sé. Tinc pensaments contradictius, ja que només he fet 2 fallos en una cursa molt ràpida i en la que m'he trobat realment bé, però quins dos fallos!!!! Imperdonables!!! Quan al terreny i mapa, crec que és un dels millors llocs on he corregut mai. Quanta raó tenia en Santoyo...

Podríem dir que el cap de setmana ha estat molt aprofitable quan a orientació, ja que aquí s'hi ha d'afegir un model event que tenia totes les característiques d'una cursa i un esprint a Vejer de la Frontera que va ser una delícia. Ah! I l'esprint que vam fer cap a l'aeroport també va estar prou bé! ;)

quan es fa fosc... by mas

que millor per un avorrit vespre d´estiu que anar a correr una mica , amb mapa, pel bosc, i a les fosques, perfecte!!!!


amb aquesta idea ens vam presentar a sant julià de vilatorta per correr la nocturna, tot i que a la hora que vam engegar (les nou) era ben clar i es feia una mica estrany tenir que passejar el mega-frontal, era evident que en poca estona ja faria un bon servei...
comença la cursa i no trigo gaire a tenir els primers errors, ja a la segona fita(79) no veig el corriol i a la tercera(72) tampoc (noi, quina vista, sort que encara era clar), despres en vaig encadenar unes quantes sense errors fins que paso la 86 i em fico de cap en un verd horrible on quedo ben enganxat ( aaaarrrggg, quina meeeeerdaaaa!!!) i quan surto arribo a un cami que em sona , llavors veig que la 67 ja la havia fet, que BURRO!!!!!, encara tindria temps de tornar-me despres de la 59 baixant per un cami que no surt al mapa, vaig tenir molts dubtes (tornant enrera, endavant, enrera...)
al final encara prou content i es que tot i no fer-ho be, he tingut nocturnes molt pitjors i per tant vaig marxar amb bon sabor de boca ( tambe per les pastes del premi que vam "gorrejar" al lleí, je, je)

HOMO SAPIENS ORIENTATIS by mas"biòleg"

Es bastant posible que anant pels boscos d´aquest pais hagueu vist unes estranyes bestioles anomenades "orientadors" de les quals en sabem ben poca cosa, i es per això que em decidit fer una petita investigació sobre el seu misteriós comportament:

induptablement son mamifers, semblarien humans si no fos perque a una mà hi porten enganxat un tros de paper i a l´altra tenen un apèndix al dit amb propietats màgnetiques que sembla els permet correr pels boscos sense perdre´s.
I es que la seva activitat preferida es buscar uns cuadrats de tela blanca i taronja, ho fan de forma obsessiva, tots a l´hora pero cadascú pel seu compte sense comunicar-se ni interactuar de cap manera, de fet s´esquiven, i si coincideixen fan com que ni es miren (pero es mentida, s´observen de reüll, no fos cas que un trobes una d´aquelles teles)
sabem que el seu hàbitat preferit son els boscos amb bona penetrabilitat, pero s´adapten també, tan a zones de vegetació densa com a zones obertes i fins i tot ocasionalment poden apareixer en zones urbanes.
hi han poblacions molt nombroses d´aquesta espècie al centre i sobretot al nord d´europa i a casa nostra se´n poden trobar desde la serralada litoral fins al pirineu i com ja hem dit, tot i que son molt esquerps han aparescut fins i tot al centre de barcelona!!!
no sabem encara de que s´alimenten, nomes els hem vist beure aigua, pero es evident que no mostren cap interès ni per les fruites ni altres tipus de vegetació, ni tampoc per caçar cap tipus de béstia.
tampoc se´ls hi coneix cap ritual d´aparellament i de fet quan coincideixen individus de sexe contrari no mostren cap interès especial, tot i que es evident que tard o d´hora es reprodueixen, i llavors porten les seves cries al bosc perque tambe busquin les teles cuadrades.
en fi, uns animals ben estranys i curiosos que haurem de seguir investigant, de moment, tenim uns dels papers que porten a les mans i unes notes que us mostrem per si algú hi enten alguna cosa...




aquest cap de setmana hem pogut gaudir d´uns mapes exel·lents i d´uns traçats realment exigents, que personalment m´han permès disfrutar d´allò mes i es que cada cop m´ho passo millor a les curses (potser que n´estigui aprenenent???)
el dissabte feiem la mitja que resultaria bastant llarga ( a mi ja m´agrada) i on em vaig equivocar a la fita 3 que em vaig passar per dalt, i despres a la 6 on em vaig precipitar buscant-la massa aviat, pero la resta, força be, acabant moooolt satisfet i content.

el diumenge toca llarga i ja començo malament, perdent un parell de minuts a la 1, pero despres ja vaig millorant i porto un bon ritmefins a la fita 16 on GRAN CAGADA!!! no se que bado i quan em dono compte ja no se on soc, pero continuo endavant fins que acabaré sortint a un avituallament i podré resituar-me, perdent un quart d´hora i la carrera; de totes maneres tambe estic content, vaig disfrutar moltissim d´un mapa molt detallat i d´un traçat brutal, i espero trobar-ne mes d´aquest estil.