L'últim de la cua... (by Lleí)

Un dia, el gran Sergi Rodríguez em va dir: "Però tu què prefereixes ser: cola de león o cabeza de rata?" Home, per suposat: COLA DE LEÓN!!! Doncs bé, la "cola" del Croatia Open 2011 és mooooolt llarga!!

La setmana passada em dirigia a Delnice, Croàcia, prop de la frontera amb Eslovènia, per pendre part a aquesta competició internacional, amb una molt bona proposta de curses i amb uns terrenys que segur que no defraudarien a ningú.

Dia 1: Mitja a Vrsicak, prop del PN Risnjak, a 800 m. sobre el nivell del mar. 3,8 km lineals. Terreny amb molt detall de roca a l'inici, on fins i tot costava de córrer, i una segona part molt ràpida i neta, amb un relleu ple de dolines (depressions). La cursa no em surt del tot malament, tot i que noto que no estic gens acostumat a aquest tipus de terreny. Fallo anant cap a la 6, on perdo el camí, i un parell de minuts a la 7. La resta força bé, tot i que vaig lent perquè no vull cometre grans fallos.

Dia 2: Sprint a Krk. La competició es dirigeix a una illa propera, on correm un sprint al casc antic de Krk, un poble bastant turístic i coster. El terreny de joc també comprenia un petit parc urbà, on calia afinar la punteria. Quant a la meva cursa, no m'ho prenc tot el serio que m'ho hauria de prendre, però tampoc vaig parat. Crec que faig una bona primera part (només mig minutet de fallo sortint de la 8, on dubto), però la segona part faig més errors (un minutet aprox. entre la 13 i la 15).

Dia 3: Mijta a Sungerski Lug. Tornem a la "muntanya". D'entrada: 6 km lineals i 20 m de desnivell... Buf!! Aquí s'ha de córrer molt! Ah! I amb un canvi de mapa. El terreny... IMPRESSIONANT!! (vegeu la descripció que en fa el Benet, perquè crec que ho descriu a la perfecció) Crec que el posaria entre el top 3 dels llocs on he corregut. Terreny molt pla, amb camins irreconeixibles, aiguamolls, petites dolines, molsa, arbres caiguts, vegetació en alguns punts espessa però no impenetrable... en fi, un terreny mooooolt tècnic amb una cartografia impecable. Quant a la cursa... valdria més no dir res. Hi estic quasi el doble que el primer, i tot i que podria ser molta estona, el temps em passa corrent perquè gaudeixo (tot i els fallos!!!). Era un mapa ideal pel Xic: tot "a rumb", on havies d'anar molt alerta per saber on eres i agafar punts de referencia. Faig molts fallos, però potser els més significatius són la 1, 4, 5, 7, 9, 10, 11, 16, 17, la 18 sobretot!, 24 i 26.

Nota curiosa: sortint de la fita 23 (codi 53), em trobo una nena d'uns 8-10 anys que plora, i molt! M'hi acosto i veig que té sang a la cama, i força! Li pregunto, amb el meu súper anglès: Do you need help? Ella em mira, s'assenyala el tall i la sang de la cama, i em contesta: Where is the 53?

Dia 4: Llarga a Delnice, 11 km lineals. Canvi d'escala: 1:15000. Terreny amb moooooltes dolines, i grans (crec que algunes de 100 metres i tot!). Cursa clàssica llarga, amb moltes eleccions d'itinerari, i on la millor opció quasi sempre era pels camins (tot i que jo no ho vaig saber fins després). La pitjor cursa de les 5. No pel terreny, sinó per les cagades que vaig fer (bé, la cagada...). Algú ha necessitat mai 46 minuts per arribar a la fita 1? Doncs jo sí, què passa! Un desastre! Mai vist! Em quedava curt. No sé si va ser pel canvi d'escala o perquè més dolent no puc ser, però anava fent un espiral, em ressituava, i tornava a aparèixer al mateix lloc... En fi, que vaig estar a punt de plegar... però em vaig dir: Has vingut a Croàcia per plegar d'una cursa? Doncs NO. Acabo pels meus coll... Hi estigui l'estona que hi estigui. Quan per fi vaig trobar la 1 (i després d'afeitar-me) vaig agafar un ritme força alegre, però no molt ràpid, ja que em trobava cansat, i total, "bon temps" ja no faria. La tirada llarguíssima de la 4 crec que vaig triar una opció dolenta (a part que vaig tenir un moment de confusió al principi). La 8 va ser molt lenta, crec que tota pel camí n'hagués avançat més (a més a més l'atac a la fita el vaig fer fatal i vaig buscar-la molta estona). La 12 em vaig equivocar de camí, i vaig fer una senyora volta. La resta normal, però amb un ritme de cursa força lent.

Dia 5: Mitja-Llarga a Delnice. Mateix terreny de joc que el dia abans, amb zones no utilitzades. 8,7 km lineals. Estic bastant motivat, per dues raons: la primera és que el Benet m'aconsella bé dient-me que en aquests terrenys, les tirades llargues sempre millor per camins; i la segona és que només puc millorar, ja que més malament no ho puc fer. Doncs bé, em torna a passar com el dia abans: em quedo curt per arribar a la fita 1!!! Per sort només perdo uns 5 minuts... Vaig fent fallos, però el més gran és a la fita 13, on penso que si vaig per la pista aniré més ràpid. Doncs no! Surto de mapa perquè la unió de la pista i la carretera no era allà mateix, i perdo bastant temps remuntant la carretera. 14, 15 i 18 són els altres fallos. Quedo força content de la cursa que faig, tot i que els primers em treuen més de mitja hora.

* M'haureu de disculpar perquè el Garmin se'm va morir i no tinc el track d'aquest 5è dia.

En definitiva, vaig gaudir molt amb uns terrenys espectaculars i diferents als que estem acostumats (només havia corregut en uns terrenys semblants ara fa 3 anys a Eslovènia). El què està clar és que a mi se'm van fer força difícils i que s'ha de millorar molt!!

PD: per cert, que d'entre tots els HE que vem acabar totes les 5 curses, el de la punta de tot de la cua del lleó, va ser un servidor... :P

FALLO SOBRE FALLO!!

El dissabte que encara estava una mica "diem xafat" del divendres de la Popi Pivo a Gironella (que per cert va ser un èxit 80 persones, sense paraules, felicitats Farra). Ens ananem a Vic que es celebrava el Campionat de Catalunya Nocturn.

La cursa:

La Berta ens dóna la sortida, miro el mapa i ja tenim una papallona. Córro bastant per pinçar la primera sense gaire cua. La 2 surto i me'n vaig massa a la dreta mirant veig a uns 80 metres a l'esquerra que hi ha una fita i vaig i comprovo i és la meva.

La 3 bé, la 4 ja sé on és i miro la 5, la 6 la busco abans. La 7 arribo i no em cuadra la fita de la papallona central. Miro el número i és la meva i pinço.

Marxo pensant en que no em cuadra la fita central i quan em dóno compte estic a la 2. Em torno a centrar amb el mapa, i ara toca la tirada llarga.

Miro l'opció de ruta i només en veig una. Agafo carretera, camí, carretera, camí, carretera, camí, psicològicament em destrossa molt els 3 km perquè no aguanto el ritme del Mas que el tenia a davant i se'm escapa.

Arribo a la papallona i em surt molt bé. Psicològicament em refaig molt i torno a portar un ritme molt bo.

Sortint de la 20 veig en Mas a 50 metres, vaig tirant fins a atrapar-lo. Quant falten 300 metres per la 21 en Mas se'n va a buscar el camp de l'esquerra, jo me'n vaig pel camí i em torna a sortir la papallona molt bé, però al moment que torno a pinçar la 27 (fita central de la papallona) la pinça no em pita i ho torno a provar i no pita i em ve a la memòria que no he netejat la tarja. "Vaya putada". Però acabo la cursa a ritme.
Però la sorpresa no s'ha acabat, a la 1 i a la 4 em vaig equivocar de fita per això no em cuadrava la fita central de la primera papallona.

Del traçat em va sobrar la tirada d'enllaçar la primera de la segona papallona, la resta del traçat una passada, havies de possar tots els sentits a la pràctica si volie fer una bona cursa.

Felicitats Oriol Andreu!!

" NO FALLIS LLEÍ, QUE JO NO FALLARÉ"

Sempre que he pogut competir a la mateixa categoria que el Lleí, el meu objectiu és poguer-lo guanyar. A cada cursa li fico presió, i li dic el mateix, " no fallis que jo no fallaré".
Aquest any no sé si per la presió que sóm tants èlits del COB o bé que n'ha après, jejeje!!! ha fet unes curses amb mínims errors i molt bons resultats però algún dia havia de passar, que els alumnes guanyéssin al mestre del COB, i en Mas i jo no hem deixat passar l'oportunitat i l'objectiu aconseguit.
La cursa:
En Lleí sortia 6" davant meu i el Mas 4" darrera meu, era molt difícil atrapar al Lleí, però el Mas era més fàcil que m'atrapés. La tàctica sortir a assegurar tant com puc i de mica en mica possar-me a tope.
Surto amb una mica més de presió del normal, perquè 4" no és gaire. Però entro molt bé al mapa i l'interpreto molt bé. A la fita 3 ja vaig a tope, a la 6 la busco massa a la dreta, la 12 vaig molt esbarat, quant em dóno compte arribo a dalt la carretera. I a la 15 "sorpresa!" en Lleí està pinçant, en un moment calculo que em queden 6 fites i 6 minuts d'avantatge. És el dia de donar-ho tot!!
A la 16 em treu segons però a la 17 s'equivoca als xaragalls i jo pinço abans. A la 18 em torna a treure segons. Anant a la 19 en Lleí es passa el pont i pinço al seu darrera. La 20 la busco massa a la dreta, però ell també, i ara si que veig que l'he guanyat i pujo gairabé caminant fins a la 21 i meta! OEOEOEOEOEOE!!!!!!
He pogut guanyar al Lleí, objectiu de la temporada, i a més he fet el meu primer podi a èlit, que això si que no m'ho esperava mai.
Per cert Lleí el successors no serem ni en Mas ni jo, però el Pau bo ja el tens a tocar roda, jejeje!!!
I també felicitar al Mas!!

El dia que el Xic i el Mas em van guanyar (by Lleí)

Algun dia o altre havia de passar. No es pot fer sempre una cursa digna. I és clar, ells no acostumen a fallar... La cursa era a Saldes, organitzada a l'increïble mapa del Parc de Palomera pels amics del BO. Terreny semi-alpí, amb molts torrents, xaragalls a la part baixa, acceptable detall de roca i vegetació canviant a tot el mapa. El traçat era de mitja distància, però el temps ja semblava que havia de ser d'una mitja-llarga.

En conjunt faig una cursa desastrosa: perdo poc temps a la 1,2 i 3. A la 4 m'hi abono, i juntament amb el Pep Mayolas, decidim "visitar" tota aquesta part del mapa (és que ens agradava molt...). Aquí perdo uns 4 minuts. La 5 bé, i la 6 ja torno a perdre 1 minut. 7,8,9 10 i 11 bé (no molt bé). La 12 faig una mala elecció passant pel camí, i ho pago perdent un parell de minuts. De camí a la 13 tinc una empanada i em "capfico" en un esperó que no toca. Aquí torno a perdre uns 4 minuts més. La 14 perdo mig minutet, i és que em paro abans. La 15 l'ataco malament, ja que no hauria d'haver entrat al torrent tant aviat. Aquí és on m'atrapa el Xic (osti tu! Em treu 6 minuts, que és el què sortia darrera meu). 6 MINUTS!!! De camí a la 16 rumio... 5 fites, 6 minuts, impossible!! Bé què hi farem! 16 bé, i la 17 perdo mig minutet més. 18, 19 i 20 perdo algo també.

En fi, que tot i lo bé que m'ho vaig passar, perquè córrer aquí sempre és una delícia, vaig fer un desastre de cursa! Per oblidar. I sobretot perquè aguantar tota la tarda el Xic després d'haver-me guanyat, és un martiri. Si ho arribo a saber m'hi esforço!! ;)

Felicitar al Mas, que va fer una bona cursa, i sobretot al Xic, que va fer el seu primer podi a HE.

I l'endemà... cursa a Vallcebre. Aquesta l'organitzàvem nosaltres. Sincerament, el terreny sabíem que no defraudaria, igual que els traçats. Teniem por de rebre crítiques per la cartografia. Al final, però, tothom content, i nosaltres encara més.

I per recordar quan feia alguna cursa mig decent, us deixo els mapes de Sant Jaume, mitja i llarga.