divendres, 28 de gener del 2011

LLARGA ÉS LA NIT by mas "wild boar"



ja fa hores que és fosc...

fa molt de fred...

se m'ha glaçat l'aigua de la "camel"...

no sé si són les tres, o les cuatre de la nit...
de fet, no té cap importància, no és ni d'hora ni tard, no és el rellotge el que ens marca el ritme, sóm nosaltres mateixos, silenciosos caminants que ens em imposat la llei del no-descans i ara em de complir la condemna de seguir vagant per la nit hostil de les Garrigues cercant el premi a la nostra perseverança: una fita mès... i després, una altra... i una altra... i una altra, i aixi restarem atrapats en un bucle infinit del qual nomès ens en podrà alliberar el sol del mati quan amb el seu escalf fongui el gel que porto a l'esquena, serà la senyal que ja és hora de tornar a casa, això si, amb la motxilla ben carregada d'expériencies i de sensacions i és que una nit tan llarga dona per molt, grans moments com una posta de sol esplèndida dalt d'un turó o l'arribada a la hash house just quan mès ho necessitava, però també estones dificils com quan agafes fred i tens la sensació que se't està menjant per dins o quan el cansament s'apodera del teu cervell i sembla que estiguis flotant en una nebulosa a anys llum del món real...
són tantes les coses que podrem explicar demà, però encara mès les que no podrem per que no trobarem les paraules, ja nomès seran vagues records d'una nit cada cop mès llunyana en la memòria, i és que, com podriem descriure les emocions? no és pot, s'han de VIURE!!!

però encara és massa aviat per pensar en tot això...

encara és fosc...

cada cop fa mès fred...

nomès queda una opció: seguir caminant...

seguir caminant...

caminant...

caminant...

cam...