DONCS NO!!! es veu que la diversió es correr pel bosc com les feres, revolcar-se entre les bardisses, ficar-se alguna branca al ull, torçar-se els turmells corrent sobre les pedres i anar mes perdut que un guiri al mig de les rambles, i quan acabes no pots anar enlloc perque fots la mateixa fortor que un porc senglar... i si amics, aixó es realment un diumenge divertit
i tota aquesta reflexió que segur que maaaai havia fet ningú era per distreure i no tenir que parlar de la cursa i de les meves penuries, pero suposo que es inevitable...
el mapa de vilassar j
a el coneixiem, te un bon desnivell i una zona de roques molt xula a la part alta.tenia prou ganes de correr-hi, pero la llàstima es que el dia abans vaig correr un cross i vaig acabar amb un fort dolor al tendó d´aquiles que m´ha obligat ha sortir tranquilet i sense estrebar gaire, potser per això que ho he fet bastant be fins a la 14 (que seria una cursa sense cagar-la) on no he acabat d´entendre un esperonet que hi havia i ja m´he destrempat completament ( com pot se que em costi tant entendre els errors) perdent 10´, despres cap a la 15 un altre cop quedo clavat en un esperó i per rematar-ho a la 17 torno a badar i ja no se si estic a dalt o a baix,per acabar les ultimes fites eren urbanes i amb el mal que em feia el tendó he arribat caminant com una ànima en pena, sort que almenys quedava alguna birra a l´avituallament per animar-me de una altre mal dia (quan en tindré un de bo????)
mes tard em anat a fer l´entrenament d´en tommi, camimant tranquilament i ha estat molt be, m´agradat molt, nomes he sortit del carril a la 12 pero sense cap problema.
vinga, fins a la pròxima, us saluda aquell que no sap llegir els esperons!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada