dissabte, 30 d’abril del 2011

CEO a Guadalajara (by Lleí)

El passat cap de setmana, la flota catalana es desplaçava vora la capital estatal per conquerir-la altre vegada. El lloc escollit era la Sierra de Horche, a 10 minuts de Guadalajara. Cal dir que la previsió no pintava massa bé: pluja, terreny dubtós, més pluja... L'hora de la veritat, tot va canviar: poca pluja (almenys en les hores de cursa) i un terreny que va sorprendre a tothom, amb bosc blanc i on el verd era perquè t'havies d'ajupir més del compte, cosa que el va fer esplèndit per a l'orientació. La cartografia... IMPECABLE!! Aquest rus fa meravelles!!

Quan a les curses, divendres vam començar amb la Llarga. Petits fallos a la 3, 7, 9, 10 (1 min) i 11, i gran fallo a la 18, on crec que el millor era anar pel camí de baix... En total 10-15 min perduts, però no estic del tot descontent.


Dissabte tocava Relleus. Aquest any feia equip amb l'Edu Vizcaya i el Lluís Bedós. Jo sortia a la primera posta, cosa que no havia fet mai. Consell del Tommi jus abans de començar: "No salgas el primero, ve detrás mirando mapa hasta la primera para no fallar". Doncs no, la primera meva la pico primer!! Fins la fita 8 "anem junts" amb el Lluís Ferrer, i em pregunto com puc estar aquí. La resposta, just la fita després, la 9, on perdo uns 4 minuts. A la 11 també hi deixo 1 minutet, però la cagada forta és a la 12, on hi deixo almenys 6 minuts. La sensació general és dolenta, ja que si no hagués fallat a la 9 i la 12, hagués fet una molt bona cursa, on em trobava bé i duia un bon ritme de carrera. Li passo el relleu a l'Edu 12è, el qual fa una molt bona cursa i recupera posicions. En B2 tampoc fa la cursa de la seva vida, això em deixa respirar una mica més tranquil, ja que no he sigut l'únic que he fallat. Al final, 6ens d'Espanya (no està gens malament, però teníem els 5ens a tocar... llàstima!!).

A la tarda toca l'sprint pel centre de Guadalajara. Me l'agafo tranquil·lament, ja que em vull guardar per la de l'endemà. No és el millor sprint que he corregut, però tot i així gaudeixo corrent i "fent turisme".

Diumenge, la Mitja. Em trobo cansat, però tot i així he de sortir a per totes. Doncs comencem bé. A la 1 hi deixo almenys 2 minuts, a la 4 1 minut, a la 6 2 minutets més, a la 10 3 minuts i a la 11 mig minutets. En total uns 10 minuts perduts. Tampoc quedo gaire content, tot i que veig que la gent ha fallat molt en general.

En fi, cap de setmana genial on Catalunya va revalidar el títol de campions per davant dels valencians.

dilluns, 18 d’abril del 2011

Anem pel bon camí (o a mi m'ho sembla!) (by Lleí)

Aquest cap de setmana hem gaudit com poques vegades amb una cursa al costat de casa. I és que per fer orientació, no hi ha res com el Berguedà! Estic d'acord amb el Xic quan diu que la cursa era més física que tècnica. Bosc molt blanc, molt desnivell, molts caminets, canvi de mapa, fites que es veien abans d'arribar, eleccions de ruta i 14 km recorreguts.

Crec que faig una bona cursa, però amb errors, algun de gran. Error d'1 min la fita 5, mig minut a la 8 i a la 9, almenys 2 minuts a la 10 (i és que a mig camí tinc un col·lapse i trio l'opció dolenta...) i 1 min a la 16. La resta no em puc queixar.
Al final acabo mort, però molt content. De moment és la temporada on gaudeixo més, i és que la motivació que em produeix tenir a dos perseguidors com el Mas i el Xic, fan que a cada cursa doni el 120%, cosa que havia fet poques vegades... Gràcies cracks!! ;)

diumenge, 17 d’abril del 2011

Se'm han acabat els turrons (by xic)

Personalment he trobat la cursa molt física i poc tècnica. Errades importans no n'he tingut cap, una de 40segons a la 15 i unaltre de 1 minut a la 22, el que si he fallat ha estat em alguna elecció de ruta. 1,8, 13 petites errades 10 ,11 mes grans errades. Tampoc m'ha "agradat" el fet que en la segona màniga hi havia fites que es veien molt abans d'arribar-hi. Feia temps que no arribava tant esgotat al finalitzar una cursa. Avui si que se'm han acabat els turrons!!

la neurona solitària by Mas

diuen que els homes nomès tenim una neurona.

que no podem fer dues coses a la vegada.

en el meu cas és ben cert

renoi! mira que no era pas tan dificil! nomès tenia que:
1- marcar el control 63
2-beure un glop d'aigua
3-canviar el mapa

doncs es veu que el meu cervell és incapaç d'assimilar aquesta "gran quantiat" de treball mental i nomès vaig fer la tercera de les missions i es clar, em vaig guanyar merescudament el premi a la inutil·litat amb l'odiós: ERROR EN TARJ.

i això que havia fet una bona cursa, amb nomès un error important a la fita 4 (uns 3') i que en general m'ha deixat un bon regust tot i la gran exigència fisica que té aquesta categoria (necessito entrenar mès, mès, mès...) que fa que arrivis al final absolutament extenuat (ahhh, m'encaaanta)
i ara toca concentrar-se de ple en el CEO que es correrà aquesta setmana a Guadalajara i on defensarem el títol que va guanyar Catalunya l'any passat i de ben segur que ho aconseguirem!!!

penjo també els mapes de la cursa de Portugal de la setmana passada per si algú té curiositat per saber com era tot allò.

fins a la pròxima aventura!

Mas

dijous, 31 de març del 2011

Ja m'he desvirgat a èlit (by xic)

Per córrer a èlit, es necessita entendre molt bé el mapa i córrer molt i molt!!! Vaig entendre'l bé però lo de córrer em falta molt i molt!!! Vaig fer una cursa qüasi perfecte, només vaig fallar 2 minuts a la fita 6 i 1 minut a la 10 la 13 i 14, petits errors d'atac i a la 20 estava tant cansat i petat que em vaig tirar pel dret. Vaig caminar 2 minuts i vaig poder respirar una mica. Podríem dir que vaig fer una cursa perfecta i el Biel em va treure 21 minuts. Objectiu de la temporada: Fer curses perfectes i els rivals que corren tan que s'equivoquin,je je je!!! Iels del COB que corrin em molta presió, per quant s'equivoquin,je je je!!! I us deixo els mapes de la Lliga Espanyola sense comener, vosaltres mateixos....




dimecres, 30 de març del 2011

Primeres lligues i copes (by Lleí)

Ja han començat! Vull dir la Lliga Espanyola i la Copa Catalana. De fet, la Lliga Espanyola ja fa uns dies, però em feia una mandra escriure... més que res pel mal gust de boca que em va quedar.


El cap de setmana del 12 i 13 de març vam baixar 3 "fragonetas" del COB cap a Utiel (València), la primera prova de la Lliga Espanyola 2011, i puntuable pel WRE. Això hauria de ser garantia d'èxit, però WRE, ara ho he vist, no vol dir que el terreny on es corre sigui, que diguem, súper-mega-guai...

Dissabte, Llarga. No estic del tot descontent, però la cago bastant a la fita 11 i bastant bastant molt a la 14. I és que aquests fallos ja no s'haurien de fer...


Diumenge, Mitja. Surto amb pressió (els fragonateros ja m'enteneu...), i no em surt gens bé la cursa. fallo a la fita 1, a la 10, 11, 14, però sobretot a la 13, on pensava que fins i tot havia sortit de mapa!!




Conclusió: cap de setmana per oblidar en uns terrenys per oblidar. Sort de la companyia, i de la "morcilla", i del "chorizo", i de la "chistorra", i del... ;)



El diumenge 27 de març va començar la Copa Catalana. Ens desplaçem a Figuerola d'Orcau, a Can Coll... Mapa nou per mi. Terreny de camps amb arbres fruiters i zones de xaragalls, ens deia la informació. A priori, terreny ràpid, on prevaldrà la part física per sobre de la tècnica. Ho he d'aprofitar. La cursa em surt bastant bé, amb errors puntuals d'atac a la fita, però de poca importància. On fallo és a les 2 tirades llargues, la fita 10 i la 17, on faig una mala elecció d'itinerari, i hi deixo algun minut. En general, però, content. Sobretot perquè he guanyat el primer assalt a aquests que pugen (ells ja saben qui són...) ;)





divendres, 28 de gener del 2011

LLARGA ÉS LA NIT by mas "wild boar"



ja fa hores que és fosc...

fa molt de fred...

se m'ha glaçat l'aigua de la "camel"...

no sé si són les tres, o les cuatre de la nit...
de fet, no té cap importància, no és ni d'hora ni tard, no és el rellotge el que ens marca el ritme, sóm nosaltres mateixos, silenciosos caminants que ens em imposat la llei del no-descans i ara em de complir la condemna de seguir vagant per la nit hostil de les Garrigues cercant el premi a la nostra perseverança: una fita mès... i després, una altra... i una altra... i una altra, i aixi restarem atrapats en un bucle infinit del qual nomès ens en podrà alliberar el sol del mati quan amb el seu escalf fongui el gel que porto a l'esquena, serà la senyal que ja és hora de tornar a casa, això si, amb la motxilla ben carregada d'expériencies i de sensacions i és que una nit tan llarga dona per molt, grans moments com una posta de sol esplèndida dalt d'un turó o l'arribada a la hash house just quan mès ho necessitava, però també estones dificils com quan agafes fred i tens la sensació que se't està menjant per dins o quan el cansament s'apodera del teu cervell i sembla que estiguis flotant en una nebulosa a anys llum del món real...
són tantes les coses que podrem explicar demà, però encara mès les que no podrem per que no trobarem les paraules, ja nomès seran vagues records d'una nit cada cop mès llunyana en la memòria, i és que, com podriem descriure les emocions? no és pot, s'han de VIURE!!!

però encara és massa aviat per pensar en tot això...

encara és fosc...

cada cop fa mès fred...

nomès queda una opció: seguir caminant...

seguir caminant...

caminant...

caminant...

cam...