divendres, 26 de novembre del 2010

Aventura desèrtica (by Lleí)

Feia una parell d'anys que em ballava pel cap la idea d'anar a fer una cursa al desert. Després de rumiar-hi molt i de buscar molt, em vaig dir que ara era el moment de fer-ho. N'havia trobat 2 que m'atreien: els 100 km del Sahara (100 km en 4 etapes) i la Desert Oman Raid (170 km en 5 etapes). N'havia d'escollir una, i per això vaig demanar consell al bon amic Pep Mayolas. Finalment, tot i les pors que tenia, em vaig decidir per Oman. Oman: un país poc conegut, amb desert, musulmà, fronterer amb el Yemen i amb possessions de petroli...

El viatge comença el divendres 5 de novembre. Per trobar-me amb l'organitazació i la resta de corredors (un total de 36), m'he de desplaçar a París, d'on surt el vol direcció a Muscat. Sóc l'únic català i també l'únic que parlo castellà. O sigui que hauré de fer servir el meu superfrancès i, per suposat, el meu superanglès... ai mare!! Sort que amb signes i gestos es va a tot arreu!!

Dia 1: Fem una visita a la Mesquita de Muscat i a un mercat. A la tarda ens dirigim cap al primer vivac, on dormirem a la platja. Són tendes de 2 persones, i faig parella amb amb una francesa que està boníssima! És broma, el meu company, un francès de 41 anys. Molt trempat, però!

Dia 2: Dia de revisió de material, relax i platgeta. Amb el meu company de tenda, en Gilles, anem a trotar una horeta fins a un poble del costat. La calor es fa evident.

Dia 3: Primera etapa (5 km neutralizats + 30 km de muntanya amb 2500 m+). Tota l'estona correm sobre pistes de cotxe, tot i que potser en trobem 3 o 4 en els 35 km. El paixatge és àrid, molta roca, amb algun poblet amagat i rucs i ovelles "pasturant". M'ho agafa tranquil·lament, fent alguna foto. Al final arribo 5è amb 4 hores 11 minuts, molt cansat però amb bones sensacions. La resta del dia relax.

Dia 4: Segona etapa (42 km de munt amb 1500 m+). Continuen sent pistes i congostos. Espectacular. Em trobo bé i a partir de la segona meitat de l'etapa accelero una mica el ritme. Arribo 3r amb 4 hores 26 minuts. Molt content! La resta del dia relax, aquest cop merescut... ;)

Dia 4: Tercera etapa (21 km de munt amb 1600 m-). Descens vertiginós per pistes, amb forts desnivells. Penso en els meus bessons i m'ho agafo tranquil·lament. De totes maneres no puc anar més ràpid: m'està passant factura l'etapa del dia abans. Arribo 5è amb 1 hora 32 minuts. L'arribada és en una platja, on tothom aprofita per fer-hi un banyet. Al migdia pugem en un autobús direcció al desert, on farem les 2 últimes etapes. Pel camí ens parem en un oasi enmig d'unes roques, on aprofitem per fer un banyet. Mmmm... que bé!!!

Dia 5: Hem dormit sobre dunes, però no les hem vist fins que ens hem llevat, ja que vam venir de fosc en tot terrenys. Avui quarta etapa (24 km de dunes). Vull anar tranquil perquè no sé com respondré a la calor i al "sable" (sorra fina en francès). De seguida, però, em poso a davant i veig que vaig bé. Arribo 2n amb 2 hores 44 minuts, i l'etapa ha estat preciosa! M'ho he passat realment bé!! L'arribada és en un campament on hi ha bungalows. Per fi una mica de comoditat!! Aprofito la tarda per anar a caminar i contemplar l'extens desert que s'obre davant meu. Espectacular!Dia 6: 5a i última etapa (42 km de dunes). Estic bastant (o molt) carregat de cames, per això decideixo sortir tranquil·lament i a mantenir la 3a posició que tinc a la general. És per això que durant tota l'etapa estic pendent dels 2 perseguidors més inmediats. Aquesta és l'etapa més maca, però la que ho acabo passant més malament. Se'm fa moooooolt llarg, inacabable. En Raf, el belga amb el qual he començat aquesta etapa, em deixa a meitat d'etapa, i vaig una estona sol fins que m'atrafa en Mathieu, amb el qual faré els últims i agònics 9 km de dunes. Al final arribem 4rts, amb 6 hores 10 minuts. L'arribada és molt emotiva per tothom, i tothom està feliç i content. bé, tothom no, ja que pel camí hi ha hagut 4 persones que no han acabat, una llàstima!

Dia 7: Marxem direcció a Muscat i fem l'última visita a la capital abans d'anar cap a l'aeroport.

Les sensacions que me'n porto són molt positives. He complert un dels meus somnis, i crec que ho fet prou dignament. A part d'una organització fantàstica (gràcies Cyril). He fet amics (Raf, Mathieu, Guillaume, Katia, Christofer, Touffik, Francis, Gilles...) he gaudit dels magnífics paisatges i he practicat l'anglès, el francès, l'italià i, sobretot, el llenguatge dels signes. Ah! I felicitats als que van fer podi: en Christofer Le Saux (impressionant!!), l'Ivan Zufferli i jo mateix (jejejejeje...).


dimecres, 3 de novembre del 2010

Alcalá de Henares, Rasant el podi!!!

El dissabte toca la cursa llarga, mapa amb desnivell, bosc blanc, terra tou i amb llocs molt tècnics ( com a mi m'agrada ). Avui tinc l'oportunitat de la revenja de Cádiz.

Surto molt fort i entro bé al mapa, anant a la 3 surto de la carretera massa aviat.

Per anar a la 9, a la 11 i a la 13, decideixo anar per la carretera directament, perquè trobo que és un terreny bastant tècnic i ple de vagüades però fent aquesta elecció de ruta, se'm fa molt llarg, i pateixo bastant.

A la 19 perdo 40 segons, me'n vaig a la dreta perquè veig una fita, però de seguida em torno a situar.

Quant acabo la cursa el primer que penso és : "Que estiguis de sort Pau" (i la sort no el va acompanyar,jejeje!!).

Ara toca dinar i descansar, i al vespre anar de "tapeo"...i sobretot fer algun Four Rouses, com diu el Doctor Mas.

Diumenge toca la mitja, estic molt motivat però una mica tocat de cames, tot i aixi també surto fort, però la primera elecció de ruta ja la faig malament, aproximadament perdo un minut i mig i ràpid me'n adono que el terreny d'avui és molt més tècnic que el d'ahir. Em costa molt interpretar las corbes de nivell i decideixo anar bastant a rumb, i si puc mirar-les una mica.

Quan arribo a la 12 estic fisicament petat i em costa molt aguantar el ritme i pensar.

La 15 ja me la passava però un corredor em va avisar, "Gràcies Carles!".


Resum m'ha encantat el terreny i les curses m'han anat molt bé.

Pau:"Un altre dia serà, jejeje!!"

dimecres, 22 de setembre del 2010

FESTIVAL-O by mas "que bé que m´ho passo"

si amics, això es diversió!!!!, caps de setmana com aquests son alguna cosa que realment val la pena de viure, dies sense treva, sense descans: kms d´avió-kms de cotxe-turisme-entrenament-kms de cotxe-pizza-cursa a tope-macarrons-cursa a tope-tapas-ballaruca-fourroses-cursa a tope-bar pirata-kms de cotxe-kms d´avió....uuuuufffffffff per fi es dilluns...
que explicar d´aquests dies? nomès puc dir que m´ho he passat de p(iiii) mare en un lloc esplèndid, amb gent fantàstica i gaudint al màxim d´allò que tant m´agrada: L´ORIENTACIÓ


la cursa de dissabte era la llarga i començava amb una zona de dunes molt xula al costat de la platja per canviar després a una part de bosc net i ràpid on tinc el primer error (f8)no es greu i continuo cap a la part mès interesant del mapa (una zona de torrents) i quan mès estava disfrutant, zassss!!! busco la 16 massa aviat (al torrent d´abans) perdent 8´, pero el problema mès greu encara estava per arrivar, a la f19 no llegeixo bé que la fita es a la clariana i la busco al bosc (maleïda escala 15000!!!) les últimes fites eren un suplici corrent (o intentant-ho) per la finissima sorra de les dunes.

després, a la tarda tocava l´esprint a Vejer de la frontera, un poble molt maco, enfilat en una costa i ple de carrerons irregulars i estrets perfectes per una cursa urbana. vaig fer una cursa correcta sense grans errors (potser la sortida de la 9) i si no ho vaig anar mès ràpid es perque les cames no donaven per mès (que hi farem, es el que hi ha, hauria d´entrenar mès pero em fa mandra!)



diumenge tocava la mitja en un mapa que havia de ser ràpida tan per ser el bosc prou net, com pel desnivell molt suau i en aquestes condicions no vaig trigar ni 2 minuts a cagar-la, ja que a la f2 me´n vaig anar no se on (no se com co... vaig mirar la brúixola, i de les corves ni cas, i mira que era clar!!!), a la f4 també me´n vaig una mica i a la f8 torno a patir, pero despres, fins al final, bastant bé, disfrutant molt i acabant-me de reventar...genial!!!

"Me'n vaig cap al paradís" (by Lleí)

Paraules sàbies del Santoyo. I no li faltava raó... quin paradís pels orientadors! Sobretot el dia de la Mitja. Bé, anem a pams:

Dissabte: Llarga distància. Mapa 1:15000. Sobre mapa, terreny amb bastant de relleu i zones blanques combinades amb verds mitjos a la part nord. Al sud, bosc blanc amb zones a evitar de verds 3 combinat amb dunes espectaculars i platja. Un traçat molt ben aprofitat.
L'hora de la veritat: vaig a poc a poc a la 1, ja que veig que em costarà entrar en el mapa. Cometo els primers errors a la 3, o n perdo un parell de minuts. No cometo cap error més fins la 9, on perdo un minutet al no interpretar bé les dunes, i la 10 on tinc el mateix error. A la 15 busco la fita més avall, i perdo un parell de minuts. La 19 la busco o no toca, i també perdo algun minut, igual que la 21. De la 23 a la 26 és curiós perquè em va agradar passar per sobre "la gran duna", però penso que sobrava per una cursa d'aquest tipus. En general, quedo força satisfet.

Diumenge: Mitja distància. Mapa 1:1000. Sobre mapa, terreny completament blanc amb ratllants bastant penetrables. Traçat a simple vista complert, potser faria falta algun bucle.
L'hora de la veritat: intento assegurar les primeres fites, i ho aconsegueixo, menys a la 3, on veig abans la 5!! Quin rumb! No sóc pas de l'escola del Xic, jo! Es pot dir que no faig cap error fins la 14, on quedo un pèl curt i perdo un minutet. Aquí és on cometo l'error de la meva vida!!!! A la 15. Tan aprop i tant lluny!!! Més de 8 minuts per fer 150 metres!!!! Ja se me n'ha anat la cursa apendre pel sac! Bé, continúo bé fins la 21, on per fer 60 metres tardo 2 minuts i mig!!!! Mare meva. En general... no sé. Tinc pensaments contradictius, ja que només he fet 2 fallos en una cursa molt ràpida i en la que m'he trobat realment bé, però quins dos fallos!!!! Imperdonables!!! Quan al terreny i mapa, crec que és un dels millors llocs on he corregut mai. Quanta raó tenia en Santoyo...

Podríem dir que el cap de setmana ha estat molt aprofitable quan a orientació, ja que aquí s'hi ha d'afegir un model event que tenia totes les característiques d'una cursa i un esprint a Vejer de la Frontera que va ser una delícia. Ah! I l'esprint que vam fer cap a l'aeroport també va estar prou bé! ;)

dimecres, 11 d’agost del 2010

orientació d´estiu by mas

Una de les millors coses que tenim en aquest pais es la possibilitat de estar en llocs i paratges molt diferents en molt poc temps, aixi per exemple, aquest dissabte passat vam passar de un mati passejant per camins i prats de muntanya, nomes amb la companyia d´alguna vaca, per acabar la tarda refrescant-nos a les tèbies aigues del mediterrani mentre es ponia el sol, un dia deliciós!!!!
entre mig, es clar, per no avorrir-nos, una cursa d´orientació a sant pol de mar, i es que no es pot perdre cap ocasió d´entrenar una mica...
en una cursa score i majoritariament urbana es important al primer cop d´ull al mapa "dibuixar" be la ruta a seguir, i es clar, jo no ho vaig fer, surto cap a la 36 (s´havia de fer primer la 39)i agafo el carrer al revés ( genial, per començar...) despres de la 42 m´en vaig a la 53 en lloc de la 43 que era l´ordre bo, pero el pitjor error es despres de la 49 no fer la 45 que la vaig tenir de fer despres de la 32, a mes passant per una clariana guarra plena de petites esbarzes ( i les polaines a casa, que be) i atacant malament la fita, la 46 tampoc la veig be i baixant cap a la 40 tambe tinc dubtes, per acabar a les fites 31 i 33 algun "graciós" havia arrencat les pinces, una llàstima.


sort que tenim alguna popular d´aquestes perqué l´agost s´està fent mooolt llarg sense competició, pero tranquils, que ja queda menys per tornar disfrutar d´una gran cursa...

seguirem informant...

dilluns, 26 de juliol del 2010

LA BATALLA DE CARDONA by mas"the last warrior"

Aquest dissabte ens enfrontàvem amb un repte extraordinari: intentar assaltar i conquerir la vila i el castell de cardona, una fortalesa inexpugnable que ni tan sols el maleït felip V i els seus sicaris gavatxos van poder pendre per les armes al 1714 i en canvi nosaltres preteniem fer-ho en una sola nit, silenciosament i amb l´armament habitual orientador
aixi doncs, a les 10 de la nit ens vam llençar a l`atac, cadascú amb la seva estratègia, jo personalment vaig optar per començar per la zona oest i sud de la vila, la part mes moderna i de progresió mes ràpida, aviat però, primera incidència, a la segona fita que visito(f4) algun sabotejador enemic s´ha endut la pinça, continuo sense desconcentrar-me per uina ruta on s´han de fer molts trams d´escales fins que arribo a conquerir la torre que hi ha al sud-oest del mapa(f21), després, un ràpid descens fins arribar a la part del casc antic amb tot de carrerons, rampes, passos interiors i, com no, mes escales.
i finalment, el gran repte, el castell (impressionant, de nit, vist desde baix), l´ataco de dret, pujant pel talús oest cap a la 26 que està a l´exterior de la primera linia defensiva, llavors seguint cap al nord trobo un pas per travessar a l´interior(f12), pero despres, a la hora d´entrar a la zona d´escales no ho acabo d´entendre i em costa bastant situar-me fins que ho veig clar: escales amunt cap a la 13, continuar per una rampa inacabable fent eses fins al cim mes alt del castell(f17), baixo i surto del castell per la carretera al nord a buscar les últimes fites i llavors baixada de vertigen, primer per les escales i despres per la carretera fins a meta on descobreixo que he aconseguit l´objectiu: VICTÒRIA!!!! HE CONQUERIT LA FORTALESSA!!!
ara, per seguir les antigues tradicions miltars, tocaria saquejar la vila, pero em conformaré amb unes birres gratis al "tuti", tampoc no cal abusar...

dimecres, 21 de juliol del 2010

quan es fa fosc... by mas


que millor per un avorrit vespre d´estiu que anar a correr una mica , amb mapa, pel bosc, i a les fosques, perfecte!!!!


amb aquesta idea ens vam presentar a sant julià de vilatorta per correr la nocturna, tot i que a la hora que vam engegar (les nou) era ben clar i es feia una mica estrany tenir que passejar el mega-frontal, era evident que en poca estona ja faria un bon servei...
comença la cursa i no trigo gaire a tenir els primers errors, ja a la segona fita(79) no veig el corriol i a la tercera(72) tampoc (noi, quina vista, sort que encara era clar), despres en vaig encadenar unes quantes sense errors fins que paso la 86 i em fico de cap en un verd horrible on quedo ben enganxat ( aaaarrrggg, quina meeeeerdaaaa!!!) i quan surto arribo a un cami que em sona , llavors veig que la 67 ja la havia fet, que BURRO!!!!!, encara tindria temps de tornar-me despres de la 59 baixant per un cami que no surt al mapa, vaig tenir molts dubtes (tornant enrera, endavant, enrera...)
al final encara prou content i es que tot i no fer-ho be, he tingut nocturnes molt pitjors i per tant vaig marxar amb bon sabor de boca ( tambe per les pastes del premi que vam "gorrejar" al lleí, je, je)