FALLO SOBRE FALLO!!

El dissabte que encara estava una mica "diem xafat" del divendres de la Popi Pivo a Gironella (que per cert va ser un èxit 80 persones, sense paraules, felicitats Farra). Ens ananem a Vic que es celebrava el Campionat de Catalunya Nocturn.

La cursa:

La Berta ens dóna la sortida, miro el mapa i ja tenim una papallona. Córro bastant per pinçar la primera sense gaire cua. La 2 surto i me'n vaig massa a la dreta mirant veig a uns 80 metres a l'esquerra que hi ha una fita i vaig i comprovo i és la meva.

La 3 bé, la 4 ja sé on és i miro la 5, la 6 la busco abans. La 7 arribo i no em cuadra la fita de la papallona central. Miro el número i és la meva i pinço.

Marxo pensant en que no em cuadra la fita central i quan em dóno compte estic a la 2. Em torno a centrar amb el mapa, i ara toca la tirada llarga.

Miro l'opció de ruta i només en veig una. Agafo carretera, camí, carretera, camí, carretera, camí, psicològicament em destrossa molt els 3 km perquè no aguanto el ritme del Mas que el tenia a davant i se'm escapa.

Arribo a la papallona i em surt molt bé. Psicològicament em refaig molt i torno a portar un ritme molt bo.

Sortint de la 20 veig en Mas a 50 metres, vaig tirant fins a atrapar-lo. Quant falten 300 metres per la 21 en Mas se'n va a buscar el camp de l'esquerra, jo me'n vaig pel camí i em torna a sortir la papallona molt bé, però al moment que torno a pinçar la 27 (fita central de la papallona) la pinça no em pita i ho torno a provar i no pita i em ve a la memòria que no he netejat la tarja. "Vaya putada". Però acabo la cursa a ritme.
Però la sorpresa no s'ha acabat, a la 1 i a la 4 em vaig equivocar de fita per això no em cuadrava la fita central de la primera papallona.

Del traçat em va sobrar la tirada d'enllaçar la primera de la segona papallona, la resta del traçat una passada, havies de possar tots els sentits a la pràctica si volie fer una bona cursa.

Felicitats Oriol Andreu!!

" NO FALLIS LLEÍ, QUE JO NO FALLARÉ"

Sempre que he pogut competir a la mateixa categoria que el Lleí, el meu objectiu és poguer-lo guanyar. A cada cursa li fico presió, i li dic el mateix, " no fallis que jo no fallaré".
Aquest any no sé si per la presió que sóm tants èlits del COB o bé que n'ha après, jejeje!!! ha fet unes curses amb mínims errors i molt bons resultats però algún dia havia de passar, que els alumnes guanyéssin al mestre del COB, i en Mas i jo no hem deixat passar l'oportunitat i l'objectiu aconseguit.
La cursa:
En Lleí sortia 6" davant meu i el Mas 4" darrera meu, era molt difícil atrapar al Lleí, però el Mas era més fàcil que m'atrapés. La tàctica sortir a assegurar tant com puc i de mica en mica possar-me a tope.
Surto amb una mica més de presió del normal, perquè 4" no és gaire. Però entro molt bé al mapa i l'interpreto molt bé. A la fita 3 ja vaig a tope, a la 6 la busco massa a la dreta, la 12 vaig molt esbarat, quant em dóno compte arribo a dalt la carretera. I a la 15 "sorpresa!" en Lleí està pinçant, en un moment calculo que em queden 6 fites i 6 minuts d'avantatge. És el dia de donar-ho tot!!
A la 16 em treu segons però a la 17 s'equivoca als xaragalls i jo pinço abans. A la 18 em torna a treure segons. Anant a la 19 en Lleí es passa el pont i pinço al seu darrera. La 20 la busco massa a la dreta, però ell també, i ara si que veig que l'he guanyat i pujo gairabé caminant fins a la 21 i meta! OEOEOEOEOEOE!!!!!!
He pogut guanyar al Lleí, objectiu de la temporada, i a més he fet el meu primer podi a èlit, que això si que no m'ho esperava mai.
Per cert Lleí el successors no serem ni en Mas ni jo, però el Pau bo ja el tens a tocar roda, jejeje!!!
I també felicitar al Mas!!

El dia que el Xic i el Mas em van guanyar (by Lleí)

Algun dia o altre havia de passar. No es pot fer sempre una cursa digna. I és clar, ells no acostumen a fallar... La cursa era a Saldes, organitzada a l'increïble mapa del Parc de Palomera pels amics del BO. Terreny semi-alpí, amb molts torrents, xaragalls a la part baixa, acceptable detall de roca i vegetació canviant a tot el mapa. El traçat era de mitja distància, però el temps ja semblava que havia de ser d'una mitja-llarga.

En conjunt faig una cursa desastrosa: perdo poc temps a la 1,2 i 3. A la 4 m'hi abono, i juntament amb el Pep Mayolas, decidim "visitar" tota aquesta part del mapa (és que ens agradava molt...). Aquí perdo uns 4 minuts. La 5 bé, i la 6 ja torno a perdre 1 minut. 7,8,9 10 i 11 bé (no molt bé). La 12 faig una mala elecció passant pel camí, i ho pago perdent un parell de minuts. De camí a la 13 tinc una empanada i em "capfico" en un esperó que no toca. Aquí torno a perdre uns 4 minuts més. La 14 perdo mig minutet, i és que em paro abans. La 15 l'ataco malament, ja que no hauria d'haver entrat al torrent tant aviat. Aquí és on m'atrapa el Xic (osti tu! Em treu 6 minuts, que és el què sortia darrera meu). 6 MINUTS!!! De camí a la 16 rumio... 5 fites, 6 minuts, impossible!! Bé què hi farem! 16 bé, i la 17 perdo mig minutet més. 18, 19 i 20 perdo algo també.

En fi, que tot i lo bé que m'ho vaig passar, perquè córrer aquí sempre és una delícia, vaig fer un desastre de cursa! Per oblidar. I sobretot perquè aguantar tota la tarda el Xic després d'haver-me guanyat, és un martiri. Si ho arribo a saber m'hi esforço!! ;)

Felicitar al Mas, que va fer una bona cursa, i sobretot al Xic, que va fer el seu primer podi a HE.

I l'endemà... cursa a Vallcebre. Aquesta l'organitzàvem nosaltres. Sincerament, el terreny sabíem que no defraudaria, igual que els traçats. Teniem por de rebre crítiques per la cartografia. Al final, però, tothom content, i nosaltres encara més.

I per recordar quan feia alguna cursa mig decent, us deixo els mapes de Sant Jaume, mitja i llarga.

CEO a Guadalajara (by Lleí)

El passat cap de setmana, la flota catalana es desplaçava vora la capital estatal per conquerir-la altre vegada. El lloc escollit era la Sierra de Horche, a 10 minuts de Guadalajara. Cal dir que la previsió no pintava massa bé: pluja, terreny dubtós, més pluja... L'hora de la veritat, tot va canviar: poca pluja (almenys en les hores de cursa) i un terreny que va sorprendre a tothom, amb bosc blanc i on el verd era perquè t'havies d'ajupir més del compte, cosa que el va fer esplèndit per a l'orientació. La cartografia... IMPECABLE!! Aquest rus fa meravelles!!

Quan a les curses, divendres vam començar amb la Llarga. Petits fallos a la 3, 7, 9, 10 (1 min) i 11, i gran fallo a la 18, on crec que el millor era anar pel camí de baix... En total 10-15 min perduts, però no estic del tot descontent.


Dissabte tocava Relleus. Aquest any feia equip amb l'Edu Vizcaya i el Lluís Bedós. Jo sortia a la primera posta, cosa que no havia fet mai. Consell del Tommi jus abans de començar: "No salgas el primero, ve detrás mirando mapa hasta la primera para no fallar". Doncs no, la primera meva la pico primer!! Fins la fita 8 "anem junts" amb el Lluís Ferrer, i em pregunto com puc estar aquí. La resposta, just la fita després, la 9, on perdo uns 4 minuts. A la 11 també hi deixo 1 minutet, però la cagada forta és a la 12, on hi deixo almenys 6 minuts. La sensació general és dolenta, ja que si no hagués fallat a la 9 i la 12, hagués fet una molt bona cursa, on em trobava bé i duia un bon ritme de carrera. Li passo el relleu a l'Edu 12è, el qual fa una molt bona cursa i recupera posicions. En B2 tampoc fa la cursa de la seva vida, això em deixa respirar una mica més tranquil, ja que no he sigut l'únic que he fallat. Al final, 6ens d'Espanya (no està gens malament, però teníem els 5ens a tocar... llàstima!!).

A la tarda toca l'sprint pel centre de Guadalajara. Me l'agafo tranquil·lament, ja que em vull guardar per la de l'endemà. No és el millor sprint que he corregut, però tot i així gaudeixo corrent i "fent turisme".

Diumenge, la Mitja. Em trobo cansat, però tot i així he de sortir a per totes. Doncs comencem bé. A la 1 hi deixo almenys 2 minuts, a la 4 1 minut, a la 6 2 minutets més, a la 10 3 minuts i a la 11 mig minutets. En total uns 10 minuts perduts. Tampoc quedo gaire content, tot i que veig que la gent ha fallat molt en general.

En fi, cap de setmana genial on Catalunya va revalidar el títol de campions per davant dels valencians.

Anem pel bon camí (o a mi m'ho sembla!) (by Lleí)

Aquest cap de setmana hem gaudit com poques vegades amb una cursa al costat de casa. I és que per fer orientació, no hi ha res com el Berguedà! Estic d'acord amb el Xic quan diu que la cursa era més física que tècnica. Bosc molt blanc, molt desnivell, molts caminets, canvi de mapa, fites que es veien abans d'arribar, eleccions de ruta i 14 km recorreguts.

Crec que faig una bona cursa, però amb errors, algun de gran. Error d'1 min la fita 5, mig minut a la 8 i a la 9, almenys 2 minuts a la 10 (i és que a mig camí tinc un col·lapse i trio l'opció dolenta...) i 1 min a la 16. La resta no em puc queixar.

Al final acabo mort, però molt content. De moment és la temporada on gaudeixo més, i és que la motivació que em produeix tenir a dos perseguidors com el Mas i el Xic, fan que a cada cursa doni el 120%, cosa que havia fet poques vegades... Gràcies cracks!! ;)

Se'm han acabat els turrons (by xic)

Personalment he trobat la cursa molt física i poc tècnica. Errades importans no n'he tingut cap, una de 40segons a la 15 i unaltre de 1 minut a la 22, el que si he fallat ha estat em alguna elecció de ruta. 1,8, 13 petites errades 10 ,11 mes grans errades. Tampoc m'ha "agradat" el fet que en la segona màniga hi havia fites que es veien molt abans d'arribar-hi. Feia temps que no arribava tant esgotat al finalitzar una cursa. Avui si que se'm han acabat els turrons!!

la neurona solitària by Mas

diuen que els homes nomès tenim una neurona.

que no podem fer dues coses a la vegada.

en el meu cas és ben cert

renoi! mira que no era pas tan dificil! nomès tenia que:
1- marcar el control 63
2-beure un glop d'aigua
3-canviar el mapa

doncs es veu que el meu cervell és incapaç d'assimilar aquesta "gran quantiat" de treball mental i nomès vaig fer la tercera de les missions i es clar, em vaig guanyar merescudament el premi a la inutil·litat amb l'odiós: ERROR EN TARJ.

i això que havia fet una bona cursa, amb nomès un error important a la fita 4 (uns 3') i que en general m'ha deixat un bon regust tot i la gran exigència fisica que té aquesta categoria (necessito entrenar mès, mès, mès...) que fa que arrivis al final absolutament extenuat (ahhh, m'encaaanta)
i ara toca concentrar-se de ple en el CEO que es correrà aquesta setmana a Guadalajara i on defensarem el títol que va guanyar Catalunya l'any passat i de ben segur que ho aconseguirem!!!

penjo també els mapes de la cursa de Portugal de la setmana passada per si algú té curiositat per saber com era tot allò.

fins a la pròxima aventura!

Mas