diumenge, 17 d’abril del 2011

Se'm han acabat els turrons (by xic)

Personalment he trobat la cursa molt física i poc tècnica. Errades importans no n'he tingut cap, una de 40segons a la 15 i unaltre de 1 minut a la 22, el que si he fallat ha estat em alguna elecció de ruta. 1,8, 13 petites errades 10 ,11 mes grans errades. Tampoc m'ha "agradat" el fet que en la segona màniga hi havia fites que es veien molt abans d'arribar-hi. Feia temps que no arribava tant esgotat al finalitzar una cursa. Avui si que se'm han acabat els turrons!!

la neurona solitària by Mas

diuen que els homes nomès tenim una neurona.

que no podem fer dues coses a la vegada.

en el meu cas és ben cert

renoi! mira que no era pas tan dificil! nomès tenia que:
1- marcar el control 63
2-beure un glop d'aigua
3-canviar el mapa

doncs es veu que el meu cervell és incapaç d'assimilar aquesta "gran quantiat" de treball mental i nomès vaig fer la tercera de les missions i es clar, em vaig guanyar merescudament el premi a la inutil·litat amb l'odiós: ERROR EN TARJ.

i això que havia fet una bona cursa, amb nomès un error important a la fita 4 (uns 3') i que en general m'ha deixat un bon regust tot i la gran exigència fisica que té aquesta categoria (necessito entrenar mès, mès, mès...) que fa que arrivis al final absolutament extenuat (ahhh, m'encaaanta)
i ara toca concentrar-se de ple en el CEO que es correrà aquesta setmana a Guadalajara i on defensarem el títol que va guanyar Catalunya l'any passat i de ben segur que ho aconseguirem!!!

penjo també els mapes de la cursa de Portugal de la setmana passada per si algú té curiositat per saber com era tot allò.

fins a la pròxima aventura!

Mas

dijous, 31 de març del 2011

Ja m'he desvirgat a èlit (by xic)

Per córrer a èlit, es necessita entendre molt bé el mapa i córrer molt i molt!!! Vaig entendre'l bé però lo de córrer em falta molt i molt!!! Vaig fer una cursa qüasi perfecte, només vaig fallar 2 minuts a la fita 6 i 1 minut a la 10 la 13 i 14, petits errors d'atac i a la 20 estava tant cansat i petat que em vaig tirar pel dret. Vaig caminar 2 minuts i vaig poder respirar una mica. Podríem dir que vaig fer una cursa perfecta i el Biel em va treure 21 minuts. Objectiu de la temporada: Fer curses perfectes i els rivals que corren tan que s'equivoquin,je je je!!! Iels del COB que corrin em molta presió, per quant s'equivoquin,je je je!!! I us deixo els mapes de la Lliga Espanyola sense comener, vosaltres mateixos....




dimecres, 30 de març del 2011

Primeres lligues i copes (by Lleí)

Ja han començat! Vull dir la Lliga Espanyola i la Copa Catalana. De fet, la Lliga Espanyola ja fa uns dies, però em feia una mandra escriure... més que res pel mal gust de boca que em va quedar.


El cap de setmana del 12 i 13 de març vam baixar 3 "fragonetas" del COB cap a Utiel (València), la primera prova de la Lliga Espanyola 2011, i puntuable pel WRE. Això hauria de ser garantia d'èxit, però WRE, ara ho he vist, no vol dir que el terreny on es corre sigui, que diguem, súper-mega-guai...

Dissabte, Llarga. No estic del tot descontent, però la cago bastant a la fita 11 i bastant bastant molt a la 14. I és que aquests fallos ja no s'haurien de fer...


Diumenge, Mitja. Surto amb pressió (els fragonateros ja m'enteneu...), i no em surt gens bé la cursa. fallo a la fita 1, a la 10, 11, 14, però sobretot a la 13, on pensava que fins i tot havia sortit de mapa!!




Conclusió: cap de setmana per oblidar en uns terrenys per oblidar. Sort de la companyia, i de la "morcilla", i del "chorizo", i de la "chistorra", i del... ;)



El diumenge 27 de març va començar la Copa Catalana. Ens desplaçem a Figuerola d'Orcau, a Can Coll... Mapa nou per mi. Terreny de camps amb arbres fruiters i zones de xaragalls, ens deia la informació. A priori, terreny ràpid, on prevaldrà la part física per sobre de la tècnica. Ho he d'aprofitar. La cursa em surt bastant bé, amb errors puntuals d'atac a la fita, però de poca importància. On fallo és a les 2 tirades llargues, la fita 10 i la 17, on faig una mala elecció d'itinerari, i hi deixo algun minut. En general, però, content. Sobretot perquè he guanyat el primer assalt a aquests que pugen (ells ja saben qui són...) ;)





divendres, 28 de gener del 2011

LLARGA ÉS LA NIT by mas "wild boar"



ja fa hores que és fosc...

fa molt de fred...

se m'ha glaçat l'aigua de la "camel"...

no sé si són les tres, o les cuatre de la nit...
de fet, no té cap importància, no és ni d'hora ni tard, no és el rellotge el que ens marca el ritme, sóm nosaltres mateixos, silenciosos caminants que ens em imposat la llei del no-descans i ara em de complir la condemna de seguir vagant per la nit hostil de les Garrigues cercant el premi a la nostra perseverança: una fita mès... i després, una altra... i una altra... i una altra, i aixi restarem atrapats en un bucle infinit del qual nomès ens en podrà alliberar el sol del mati quan amb el seu escalf fongui el gel que porto a l'esquena, serà la senyal que ja és hora de tornar a casa, això si, amb la motxilla ben carregada d'expériencies i de sensacions i és que una nit tan llarga dona per molt, grans moments com una posta de sol esplèndida dalt d'un turó o l'arribada a la hash house just quan mès ho necessitava, però també estones dificils com quan agafes fred i tens la sensació que se't està menjant per dins o quan el cansament s'apodera del teu cervell i sembla que estiguis flotant en una nebulosa a anys llum del món real...
són tantes les coses que podrem explicar demà, però encara mès les que no podrem per que no trobarem les paraules, ja nomès seran vagues records d'una nit cada cop mès llunyana en la memòria, i és que, com podriem descriure les emocions? no és pot, s'han de VIURE!!!

però encara és massa aviat per pensar en tot això...

encara és fosc...

cada cop fa mès fred...

nomès queda una opció: seguir caminant...

seguir caminant...

caminant...

caminant...

cam...


divendres, 31 de desembre del 2010

CURSO DE NAVIDAD by mas

En aquestes dates tan assenyalades, 4 cob's vam decidir que el millor que podiem fer era fugir de la familia i demés compromisos i migrar cap al sud com fan les bèsties intel·ligents (al Berguedà hi fa massa fred)i aixi doncs per sant Esteve ens vam presentar a la platja de Caños de meca per participar en el curso de navidad que organitza la FADO cada any en aquestes dates i d'aquesta manera intentar millorar una mica el nostre nivell tècnic.
nosaltres vam agafar la opció d'autoentrenament, que vol dir que teniem un monitor per cada 12 persones i que ens explicava i comentava cada un dels exercisis.

El primer dia, nomès arribar teniem la prova de nivell que havia de determinar la composició dels grups i que consistia en una serie de 5 bucles d'uns 2 km aprox. cada un, amb dificultat creixent (blanc-molt fàcil, verd, blau, vermell i negre-molt dificil) marcats amb balisses i sportident.
el primer circuit era bàsicament un escalfament amb fites de tan fàcil que era, el verd i el blau també eren fàcils i fins al vermell la cosa no es complicava una mica amb un mapa nomès de corves i verds i que em va sortir prou bé, una altra cosa va ser l'ultim circuit, el negre, un passadis on si que vaig tenir un error important, i es que un cop surts del passadis costa molt tornar-te a resituar i mès en un lloc com aquest (per qui no ho conegui, es un bosc absolutament pla amb les corves de nivell dibuixades amb una equidistància de 2'5 que obliga a fixar-si molt perque son detalls de relleu a vegades poc evidents)

el segon dia comença amb un execici en el que s'han de treballar diferents tècniques d'orientació, per començar, fins a la fita 5 anem tot el grup junt amb el monitor (en Ferran Santoyo) comentant com buscar punts d'atac, després tenim una zona de molts controls seguits (imaginaris, no hi ha res marcat al terreny) navegant per un micro-relleu molt complicat, almenys per mi, ja que ràpidament em perdo i soc incapaç de situar-me correctament i això fa que em desanimi i a partir d'aqui continuo el recorregut caminant i tot i aixi, encara tindré mès errors (f 6,9 i 10) i finalment la part que a priori era la mès dificil (unes petites finestres per practicar rumb) va ser la que em va sortir mès bé.


el seguent excercici era un recorregut en un mapa rodó sense linies blaves ni cap altre indicació per saber on es el nord i que per tant s'havia de fer sense bruixola, navegant amb el relleu i els verds, i la veritat es que al principi em va costar entrar en el mapa i a mès, vaig trobar cintes d'entrenaments antics que em van despistar bastant (no hi havia balisses, nomès cintes) amb el resultat que no vaig passar pel primer control i no va ser fins al tercer que li vaig agafar el fil, i a partir d'allà, bé fins al final.


entre uns entrenaments i els altres també teniem uns petits exercicis per entrenar memorització (anomenats "miralls"), un altre de rumbs i un altre de talonament, la veritat es que estavem bastant distrets!!!

i a la tarda el millor de tot, una cursa simulant una primera posta d'una cursa de relleus, o sigui, tots els 170 participants del curs sortint en massa i amb tota l'ansietat habitual d'aquest tipus de curses, i es clar, nomès començar, primer error, surto massa accelerat i vaig a parar a la 41 quan la meva es la 43!! (evidentment el mapa que he penjat aqui es el master, no es amb el que vaig córrer) torno a repetir error a la 50 i a la 46, pero després ja continuo bé fins al final, on a falta de 200m atrapo al Dani al mateix que temps veig a venir al Jaume uns metres mès a la esquerra i d'aquesta manera arribem tota la tropa del COB al final esprintant! ni volguent-ho fer espressament!!!

l'endemà al mati tenim un mapa per comparar eleccions de ruta, es tracta de repartir-nos per parelles on cada membre ha de triar una opció de ruta diferent de la del seu company, evidentment jo faig parella amb en Dani i decidim no trobar-nos mès fins acabar, jo atacaré tots els controls per l'esquerra i ell ho farà per la dreta. començo mès o menys bé (el mapa no sembla gaire dificil) però de cami a la 5 se m'en va l'olla i quan arribo a la clariana marxo al revés i quan rectifico encara tinc problemes per trobar el control, faaatal! la resta força bé i al final nomès puc guanyar-li els parcials 4, 7 i 8.

el seguent exercici era un recorregut a Punta Paloma, un mapa on ja vam córrer el passat setembre en lliga esp. i tot i que aquesta vegada no es corria gaire en la part que jo crec que és la mès dificil (les dunes i la transició cap al bosc) continua sent un mapa realment complicat.
a la 2 ja tinc un petit error, pero es a la 3 on tinc problemes ja que hi arrivo bé pero no veig la cinta (no hi havien balisses, nomès cintes) i creient que m'he equivocat dono algunes voltes fins que torno a sotir al mateix lloc i ... bingo! ara si que la veig, a la 6 tinc alguns dubtes, tot i que vaig bé, però el festival de humor (o del horror, mès aviat) començarà a la 11, seguirà a la 12 i encara continuarà a la 13, tres cantades consecutives que fan que se't quedi la cara com al Casillas quan recull les 5 o 6 pilotes que a vegades té al fons de la porteria. després, cap problema fins al final.

i qua es fa fosc... toca nocturna, una cursa pels voltants de Caños amb una part final urbana i amb algunes "sorpreses" anunciades. cap a la 4 ja m'envolico una mica buscant-la abans, pero el gran error el faré de cami a la 6 quan estic convençut que he picat malament la 5 i torno enrera per comprovar lo burro que soc, ja que evidentment ho havia fet bé (you're a donkey, mister mas) la veritat es que una de les sorpreses eren els ganàpies disfressats que intentaven espantar-te, però això no es cap excusa. torno a anar cap a la 6 i em costa bastant, estic ben desconcentrat, la 8 també em costa i a la 11 torno a tenir un error important, a la 12, segona sorpresa, abans de picar t'has de menjar un mantecado, ho faig pensant com de feliç deu haver estat l'Oriol "never enough mantecados". per si encara no havia fet prou el pressec, faré el bucle final al revés confirmant el comentari anterior (BURRO), l'última sorpresa era fer-se una foto amb en Ferran a la porta del bar Pirata.

i ja nomès queda l'última prova, una cursa convencional, on surto i m'oblido d'engegar el garmin, d'aquesta manera m'estalvio de mostrar l'únic error que vaig tenir, va ser a la fita 6, em vaig confondre amb el cami i la vaig buscar abans, peró a part d'aquest va ser una bona cursa, un pèl lenta, però bé.


i ja està, encara quedaven un parell mès d'entrenaments lliures, però nosaltres ja haviem de marxar. resumint, per mi ha estat una gran expèriencia tant per la qualitat dels exercicis, dels mapes i fins i tot per la bondat del clima de la costa de la luz i es que tan ens podiem anar a banyar a l'Atlàntic com si haguessim volgut anar a omplir la cistella de rovellons (n'estava ple).

res mès, nomès dessitjar a tothom un feliç any 2011 i que els déus de les corves de nivell us siguin favorables i us portin grans resultats, pocs err. en targ. i cap lesió.

ens veiem a la pròxima...

mas

dilluns, 13 de desembre del 2010

Rogaine del Corredor (by Terriman)


Després d'aventurar-nos amb el Rogaining de les 3 Valls, el Pep Mayolas ens va engatussar al lleí i a mi per anar al Rogaine del Corredor, organitzat per l'Oros.
Pels que no sapigueu què és un rogaine, només dir-vos que es tracta d'una cursa d'orientació per equips d'entre 2 i 5 persones en què s'ha d'aconseguir el major número de punts en un temps establert per l'organització. Els punts que dóna cada balisa ve definit per la xifra de les desenes en el codi de la balisa (la 32 val 3 punts, la 59 en val 5 ...).
El rogaining del corredor tenia com a seu de partida i final una urbanització de Dosrius, al Maresme.
Quan vam llegir la informació tècnica de la cursa (mapa DINA3, escala 1:15.000, 6 hores de temps i 30 balises!) de seguida ens vam adonar que segurament hi hauria temps de passar per tots els controls, pel que es tractaria d'una cursa sprint, guanyaria el més ràpid, ja que bastants equips aconseguirien fer tots els punts.
Així que, durant el quart d'hora que ens deixen per establir l'estratègia, configurem un itinerari abastant totes les balises.
A les 9:00 es dóna la sortida i sortim molt ràpid per posar-nos al capdavant juntament amb l'equip yaencontre.com-Hagloff del club Azimut.
Les primeres sensacions no són massa bones, ja que el primer corriol que agafem és gairebé inexistent. De mica en mica, però, el terreny es va arreglant i ens permet fins i tot fer camps a través pel mig del bosc, cosa inimaginable en algunes curses que hem anat pel Maresme.
Durant pràcticament la primera meitat de la cursa progressem els dos equips junts, fins a la fita 65 en què afluixem una mica per fer alguna modificació en l'itinerari inicial.
A partir d'aquí anem aconseguint punts sense fer cap error important i, a mesura que arribem al final, augmentem el ritme per veure si podem atrapar els nostres predecessors.
Finalment arribem a meta en segona posició, amb tots els punts aconseguits en 4h41'47" a només 6' dels guanyadors.
Vam acabar la cursa molt animats i satisfets pel bon paper realitzat i per la bona estona viscuda amb tot l'equip. A veure si ho podem repetir la temporada vinent.
El pròxim rogaining és a l'Espluga Calva i hi ha ni més ni menys que dues categories: una de 6 hores, com és habitual, i una altra de 24h!!amb el fred que hi fa en aquell país!!! A que no sabeu a quina ens apuntarem?