CURSO DE NAVIDAD by mas

En aquestes dates tan assenyalades, 4 cob's vam decidir que el millor que podiem fer era fugir de la familia i demés compromisos i migrar cap al sud com fan les bèsties intel·ligents (al Berguedà hi fa massa fred)i aixi doncs per sant Esteve ens vam presentar a la platja de Caños de meca per participar en el curso de navidad que organitza la FADO cada any en aquestes dates i d'aquesta manera intentar millorar una mica el nostre nivell tècnic.
nosaltres vam agafar la opció d'autoentrenament, que vol dir que teniem un monitor per cada 12 persones i que ens explicava i comentava cada un dels exercisis.

El primer dia, nomès arribar teniem la prova de nivell que havia de determinar la composició dels grups i que consistia en una serie de 5 bucles d'uns 2 km aprox. cada un, amb dificultat creixent (blanc-molt fàcil, verd, blau, vermell i negre-molt dificil) marcats amb balisses i sportident.
el primer circuit era bàsicament un escalfament amb fites de tan fàcil que era, el verd i el blau també eren fàcils i fins al vermell la cosa no es complicava una mica amb un mapa nomès de corves i verds i que em va sortir prou bé, una altra cosa va ser l'ultim circuit, el negre, un passadis on si que vaig tenir un error important, i es que un cop surts del passadis costa molt tornar-te a resituar i mès en un lloc com aquest (per qui no ho conegui, es un bosc absolutament pla amb les corves de nivell dibuixades amb una equidistància de 2'5 que obliga a fixar-si molt perque son detalls de relleu a vegades poc evidents)

el segon dia comença amb un execici en el que s'han de treballar diferents tècniques d'orientació, per començar, fins a la fita 5 anem tot el grup junt amb el monitor (en Ferran Santoyo) comentant com buscar punts d'atac, després tenim una zona de molts controls seguits (imaginaris, no hi ha res marcat al terreny) navegant per un micro-relleu molt complicat, almenys per mi, ja que ràpidament em perdo i soc incapaç de situar-me correctament i això fa que em desanimi i a partir d'aqui continuo el recorregut caminant i tot i aixi, encara tindré mès errors (f 6,9 i 10) i finalment la part que a priori era la mès dificil (unes petites finestres per practicar rumb) va ser la que em va sortir mès bé.


el seguent excercici era un recorregut en un mapa rodó sense linies blaves ni cap altre indicació per saber on es el nord i que per tant s'havia de fer sense bruixola, navegant amb el relleu i els verds, i la veritat es que al principi em va costar entrar en el mapa i a mès, vaig trobar cintes d'entrenaments antics que em van despistar bastant (no hi havia balisses, nomès cintes) amb el resultat que no vaig passar pel primer control i no va ser fins al tercer que li vaig agafar el fil, i a partir d'allà, bé fins al final.


entre uns entrenaments i els altres també teniem uns petits exercicis per entrenar memorització (anomenats "miralls"), un altre de rumbs i un altre de talonament, la veritat es que estavem bastant distrets!!!

i a la tarda el millor de tot, una cursa simulant una primera posta d'una cursa de relleus, o sigui, tots els 170 participants del curs sortint en massa i amb tota l'ansietat habitual d'aquest tipus de curses, i es clar, nomès començar, primer error, surto massa accelerat i vaig a parar a la 41 quan la meva es la 43!! (evidentment el mapa que he penjat aqui es el master, no es amb el que vaig córrer) torno a repetir error a la 50 i a la 46, pero després ja continuo bé fins al final, on a falta de 200m atrapo al Dani al mateix que temps veig a venir al Jaume uns metres mès a la esquerra i d'aquesta manera arribem tota la tropa del COB al final esprintant! ni volguent-ho fer espressament!!!

l'endemà al mati tenim un mapa per comparar eleccions de ruta, es tracta de repartir-nos per parelles on cada membre ha de triar una opció de ruta diferent de la del seu company, evidentment jo faig parella amb en Dani i decidim no trobar-nos mès fins acabar, jo atacaré tots els controls per l'esquerra i ell ho farà per la dreta. començo mès o menys bé (el mapa no sembla gaire dificil) però de cami a la 5 se m'en va l'olla i quan arribo a la clariana marxo al revés i quan rectifico encara tinc problemes per trobar el control, faaatal! la resta força bé i al final nomès puc guanyar-li els parcials 4, 7 i 8.

el seguent exercici era un recorregut a Punta Paloma, un mapa on ja vam córrer el passat setembre en lliga esp. i tot i que aquesta vegada no es corria gaire en la part que jo crec que és la mès dificil (les dunes i la transició cap al bosc) continua sent un mapa realment complicat.
a la 2 ja tinc un petit error, pero es a la 3 on tinc problemes ja que hi arrivo bé pero no veig la cinta (no hi havien balisses, nomès cintes) i creient que m'he equivocat dono algunes voltes fins que torno a sotir al mateix lloc i ... bingo! ara si que la veig, a la 6 tinc alguns dubtes, tot i que vaig bé, però el festival de humor (o del horror, mès aviat) començarà a la 11, seguirà a la 12 i encara continuarà a la 13, tres cantades consecutives que fan que se't quedi la cara com al Casillas quan recull les 5 o 6 pilotes que a vegades té al fons de la porteria. després, cap problema fins al final.

i qua es fa fosc... toca nocturna, una cursa pels voltants de Caños amb una part final urbana i amb algunes "sorpreses" anunciades. cap a la 4 ja m'envolico una mica buscant-la abans, pero el gran error el faré de cami a la 6 quan estic convençut que he picat malament la 5 i torno enrera per comprovar lo burro que soc, ja que evidentment ho havia fet bé (you're a donkey, mister mas) la veritat es que una de les sorpreses eren els ganàpies disfressats que intentaven espantar-te, però això no es cap excusa. torno a anar cap a la 6 i em costa bastant, estic ben desconcentrat, la 8 també em costa i a la 11 torno a tenir un error important, a la 12, segona sorpresa, abans de picar t'has de menjar un mantecado, ho faig pensant com de feliç deu haver estat l'Oriol "never enough mantecados". per si encara no havia fet prou el pressec, faré el bucle final al revés confirmant el comentari anterior (BURRO), l'última sorpresa era fer-se una foto amb en Ferran a la porta del bar Pirata.

i ja nomès queda l'última prova, una cursa convencional, on surto i m'oblido d'engegar el garmin, d'aquesta manera m'estalvio de mostrar l'únic error que vaig tenir, va ser a la fita 6, em vaig confondre amb el cami i la vaig buscar abans, peró a part d'aquest va ser una bona cursa, un pèl lenta, però bé.


i ja està, encara quedaven un parell mès d'entrenaments lliures, però nosaltres ja haviem de marxar. resumint, per mi ha estat una gran expèriencia tant per la qualitat dels exercicis, dels mapes i fins i tot per la bondat del clima de la costa de la luz i es que tan ens podiem anar a banyar a l'Atlàntic com si haguessim volgut anar a omplir la cistella de rovellons (n'estava ple).

res mès, nomès dessitjar a tothom un feliç any 2011 i que els déus de les corves de nivell us siguin favorables i us portin grans resultats, pocs err. en targ. i cap lesió.

ens veiem a la pròxima...

mas

Rogaine del Corredor (by Terriman)

Després d'aventurar-nos amb el Rogaining de les 3 Valls, el Pep Mayolas ens va engatussar al lleí i a mi per anar al Rogaine del Corredor, organitzat per l'Oros.

Pels que no sapigueu què és un rogaine, només dir-vos que es tracta d'una cursa d'orientació per equips d'entre 2 i 5 persones en què s'ha d'aconseguir el major número de punts en un temps establert per l'organització. Els punts que dóna cada balisa ve definit per la xifra de les desenes en el codi de la balisa (la 32 val 3 punts, la 59 en val 5 ...).

El rogaining del corredor tenia com a seu de partida i final una urbanització de Dosrius, al Maresme.

Quan vam llegir la informació tècnica de la cursa (mapa DINA3, escala 1:15.000, 6 hores de temps i 30 balises!) de seguida ens vam adonar que segurament hi hauria temps de passar per tots els controls, pel que es tractaria d'una cursa sprint, guanyaria el més ràpid, ja que bastants equips aconseguirien fer tots els punts.

Així que, durant el quart d'hora que ens deixen per establir l'estratègia, configurem un itinerari abastant totes les balises.

A les 9:00 es dóna la sortida i sortim molt ràpid per posar-nos al capdavant juntament amb l'equip yaencontre.com-Hagloff del club Azimut.

Les primeres sensacions no són massa bones, ja que el primer corriol que agafem és gairebé inexistent. De mica en mica, però, el terreny es va arreglant i ens permet fins i tot fer camps a través pel mig del bosc, cosa inimaginable en algunes curses que hem anat pel Maresme.

Durant pràcticament la primera meitat de la cursa progressem els dos equips junts, fins a la fita 65 en què afluixem una mica per fer alguna modificació en l'itinerari inicial.

A partir d'aquí anem aconseguint punts sense fer cap error important i, a mesura que arribem al final, augmentem el ritme per veure si podem atrapar els nostres predecessors.

Finalment arribem a meta en segona posició, amb tots els punts aconseguits en 4h41'47" a només 6' dels guanyadors.

Vam acabar la cursa molt animats i satisfets pel bon paper realitzat i per la bona estona viscuda amb tot l'equip. A veure si ho podem repetir la temporada vinent.

El pròxim rogaining és a l'Espluga Calva i hi ha ni més ni menys que dues categories: una de 6 hores, com és habitual, i una altra de 24h!!amb el fred que hi fa en aquell país!!! A que no sabeu a quina ens apuntarem?

Aventura desèrtica (by Lleí)

Feia una parell d'anys que em ballava pel cap la idea d'anar a fer una cursa al desert. Després de rumiar-hi molt i de buscar molt, em vaig dir que ara era el moment de fer-ho. N'havia trobat 2 que m'atreien: els 100 km del Sahara (100 km en 4 etapes) i la Desert Oman Raid (170 km en 5 etapes). N'havia d'escollir una, i per això vaig demanar consell al bon amic Pep Mayolas. Finalment, tot i les pors que tenia, em vaig decidir per Oman. Oman: un país poc conegut, amb desert, musulmà, fronterer amb el Yemen i amb possessions de petroli...

El viatge comença el divendres 5 de novembre. Per trobar-me amb l'organitazació i la resta de corredors (un total de 36), m'he de desplaçar a París, d'on surt el vol direcció a Muscat. Sóc l'únic català i també l'únic que parlo castellà. O sigui que hauré de fer servir el meu superfrancès i, per suposat, el meu superanglès... ai mare!! Sort que amb signes i gestos es va a tot arreu!!

Dia 1: Fem una visita a la Mesquita de Muscat i a un mercat. A la tarda ens dirigim cap al primer vivac, on dormirem a la platja. Són tendes de 2 persones, i faig parella amb amb una francesa que està boníssima! És broma, el meu company, un francès de 41 anys. Molt trempat, però!

Dia 2: Dia de revisió de material, relax i platgeta. Amb el meu company de tenda, en Gilles, anem a trotar una horeta fins a un poble del costat. La calor es fa evident.

Dia 3: Primera etapa (5 km neutralizats + 30 km de muntanya amb 2500 m+). Tota l'estona correm sobre pistes de cotxe, tot i que potser en trobem 3 o 4 en els 35 km. El paixatge és àrid, molta roca, amb algun poblet amagat i rucs i ovelles "pasturant". M'ho agafa tranquil·lament, fent alguna foto. Al final arribo 5è amb 4 hores 11 minuts, molt cansat però amb bones sensacions. La resta del dia relax.

Dia 4: Segona etapa (42 km de munt amb 1500 m+). Continuen sent pistes i congostos. Espectacular. Em trobo bé i a partir de la segona meitat de l'etapa accelero una mica el ritme. Arribo 3r amb 4 hores 26 minuts. Molt content! La resta del dia relax, aquest cop merescut... ;)

Dia 4: Tercera etapa (21 km de munt amb 1600 m-). Descens vertiginós per pistes, amb forts desnivells. Penso en els meus bessons i m'ho agafo tranquil·lament. De totes maneres no puc anar més ràpid: m'està passant factura l'etapa del dia abans. Arribo 5è amb 1 hora 32 minuts. L'arribada és en una platja, on tothom aprofita per fer-hi un banyet. Al migdia pugem en un autobús direcció al desert, on farem les 2 últimes etapes. Pel camí ens parem en un oasi enmig d'unes roques, on aprofitem per fer un banyet. Mmmm... que bé!!!

Dia 5: Hem dormit sobre dunes, però no les hem vist fins que ens hem llevat, ja que vam venir de fosc en tot terrenys. Avui quarta etapa (24 km de dunes). Vull anar tranquil perquè no sé com respondré a la calor i al "sable" (sorra fina en francès). De seguida, però, em poso a davant i veig que vaig bé. Arribo 2n amb 2 hores 44 minuts, i l'etapa ha estat preciosa! M'ho he passat realment bé!! L'arribada és en un campament on hi ha bungalows. Per fi una mica de comoditat!! Aprofito la tarda per anar a caminar i contemplar l'extens desert que s'obre davant meu. Espectacular!Dia 6: 5a i última etapa (42 km de dunes). Estic bastant (o molt) carregat de cames, per això decideixo sortir tranquil·lament i a mantenir la 3a posició que tinc a la general. És per això que durant tota l'etapa estic pendent dels 2 perseguidors més inmediats. Aquesta és l'etapa més maca, però la que ho acabo passant més malament. Se'm fa moooooolt llarg, inacabable. En Raf, el belga amb el qual he començat aquesta etapa, em deixa a meitat d'etapa, i vaig una estona sol fins que m'atrafa en Mathieu, amb el qual faré els últims i agònics 9 km de dunes. Al final arribem 4rts, amb 6 hores 10 minuts. L'arribada és molt emotiva per tothom, i tothom està feliç i content. bé, tothom no, ja que pel camí hi ha hagut 4 persones que no han acabat, una llàstima!

Dia 7: Marxem direcció a Muscat i fem l'última visita a la capital abans d'anar cap a l'aeroport.

Les sensacions que me'n porto són molt positives. He complert un dels meus somnis, i crec que ho fet prou dignament. A part d'una organització fantàstica (gràcies Cyril). He fet amics (Raf, Mathieu, Guillaume, Katia, Christofer, Touffik, Francis, Gilles...) he gaudit dels magnífics paisatges i he practicat l'anglès, el francès, l'italià i, sobretot, el llenguatge dels signes. Ah! I felicitats als que van fer podi: en Christofer Le Saux (impressionant!!), l'Ivan Zufferli i jo mateix (jejejejeje...).

Alcalá de Henares, Rasant el podi!!!

El dissabte toca la cursa llarga, mapa amb desnivell, bosc blanc, terra tou i amb llocs molt tècnics ( com a mi m'agrada ). Avui tinc l'oportunitat de la revenja de Cádiz.

Surto molt fort i entro bé al mapa, anant a la 3 surto de la carretera massa aviat.

Per anar a la 9, a la 11 i a la 13, decideixo anar per la carretera directament, perquè trobo que és un terreny bastant tècnic i ple de vagüades però fent aquesta elecció de ruta, se'm fa molt llarg, i pateixo bastant.

A la 19 perdo 40 segons, me'n vaig a la dreta perquè veig una fita, però de seguida em torno a situar.

Quant acabo la cursa el primer que penso és : "Que estiguis de sort Pau" (i la sort no el va acompanyar,jejeje!!).

Ara toca dinar i descansar, i al vespre anar de "tapeo"...i sobretot fer algun Four Rouses, com diu el Doctor Mas.

Diumenge toca la mitja, estic molt motivat però una mica tocat de cames, tot i aixi també surto fort, però la primera elecció de ruta ja la faig malament, aproximadament perdo un minut i mig i ràpid me'n adono que el terreny d'avui és molt més tècnic que el d'ahir. Em costa molt interpretar las corbes de nivell i decideixo anar bastant a rumb, i si puc mirar-les una mica.

Quan arribo a la 12 estic fisicament petat i em costa molt aguantar el ritme i pensar.

La 15 ja me la passava però un corredor em va avisar, "Gràcies Carles!".

Resum m'ha encantat el terreny i les curses m'han anat molt bé.

Pau:"Un altre dia serà, jejeje!!"

FESTIVAL-O by mas "que bé que m´ho passo"

si amics, això es diversió!!!!, caps de setmana com aquests son alguna cosa que realment val la pena de viure, dies sense treva, sense descans: kms d´avió-kms de cotxe-turisme-entrenament-kms de cotxe-pizza-cursa a tope-macarrons-cursa a tope-tapas-ballaruca-fourroses-cursa a tope-bar pirata-kms de cotxe-kms d´avió....uuuuufffffffff per fi es dilluns...
que explicar d´aquests dies? nomès puc dir que m´ho he passat de p(iiii) mare en un lloc esplèndid, amb gent fantàstica i gaudint al màxim d´allò que tant m´agrada: L´ORIENTACIÓ


la cursa de dissabte era la llarga i començava amb una zona de dunes molt xula al costat de la platja per canviar després a una part de bosc net i ràpid on tinc el primer error (f8)no es greu i continuo cap a la part mès interesant del mapa (una zona de torrents) i quan mès estava disfrutant, zassss!!! busco la 16 massa aviat (al torrent d´abans) perdent 8´, pero el problema mès greu encara estava per arrivar, a la f19 no llegeixo bé que la fita es a la clariana i la busco al bosc (maleïda escala 15000!!!) les últimes fites eren un suplici corrent (o intentant-ho) per la finissima sorra de les dunes.

després, a la tarda tocava l´esprint a Vejer de la frontera, un poble molt maco, enfilat en una costa i ple de carrerons irregulars i estrets perfectes per una cursa urbana. vaig fer una cursa correcta sense grans errors (potser la sortida de la 9) i si no ho vaig anar mès ràpid es perque les cames no donaven per mès (que hi farem, es el que hi ha, hauria d´entrenar mès pero em fa mandra!)



diumenge tocava la mitja en un mapa que havia de ser ràpida tan per ser el bosc prou net, com pel desnivell molt suau i en aquestes condicions no vaig trigar ni 2 minuts a cagar-la, ja que a la f2 me´n vaig anar no se on (no se com co... vaig mirar la brúixola, i de les corves ni cas, i mira que era clar!!!), a la f4 també me´n vaig una mica i a la f8 torno a patir, pero despres, fins al final, bastant bé, disfrutant molt i acabant-me de reventar...genial!!!

"Me'n vaig cap al paradís" (by Lleí)

Paraules sàbies del Santoyo. I no li faltava raó... quin paradís pels orientadors! Sobretot el dia de la Mitja. Bé, anem a pams:

Dissabte: Llarga distància. Mapa 1:15000. Sobre mapa, terreny amb bastant de relleu i zones blanques combinades amb verds mitjos a la part nord. Al sud, bosc blanc amb zones a evitar de verds 3 combinat amb dunes espectaculars i platja. Un traçat molt ben aprofitat.
L'hora de la veritat: vaig a poc a poc a la 1, ja que veig que em costarà entrar en el mapa. Cometo els primers errors a la 3, o n perdo un parell de minuts. No cometo cap error més fins la 9, on perdo un minutet al no interpretar bé les dunes, i la 10 on tinc el mateix error. A la 15 busco la fita més avall, i perdo un parell de minuts. La 19 la busco o no toca, i també perdo algun minut, igual que la 21. De la 23 a la 26 és curiós perquè em va agradar passar per sobre "la gran duna", però penso que sobrava per una cursa d'aquest tipus. En general, quedo força satisfet.

Diumenge: Mitja distància. Mapa 1:1000. Sobre mapa, terreny completament blanc amb ratllants bastant penetrables. Traçat a simple vista complert, potser faria falta algun bucle.
L'hora de la veritat: intento assegurar les primeres fites, i ho aconsegueixo, menys a la 3, on veig abans la 5!! Quin rumb! No sóc pas de l'escola del Xic, jo! Es pot dir que no faig cap error fins la 14, on quedo un pèl curt i perdo un minutet. Aquí és on cometo l'error de la meva vida!!!! A la 15. Tan aprop i tant lluny!!! Més de 8 minuts per fer 150 metres!!!! Ja se me n'ha anat la cursa apendre pel sac! Bé, continúo bé fins la 21, on per fer 60 metres tardo 2 minuts i mig!!!! Mare meva. En general... no sé. Tinc pensaments contradictius, ja que només he fet 2 fallos en una cursa molt ràpida i en la que m'he trobat realment bé, però quins dos fallos!!!! Imperdonables!!! Quan al terreny i mapa, crec que és un dels millors llocs on he corregut mai. Quanta raó tenia en Santoyo...

Podríem dir que el cap de setmana ha estat molt aprofitable quan a orientació, ja que aquí s'hi ha d'afegir un model event que tenia totes les característiques d'una cursa i un esprint a Vejer de la Frontera que va ser una delícia. Ah! I l'esprint que vam fer cap a l'aeroport també va estar prou bé! ;)

orientació d´estiu by mas

Una de les millors coses que tenim en aquest pais es la possibilitat de estar en llocs i paratges molt diferents en molt poc temps, aixi per exemple, aquest dissabte passat vam passar de un mati passejant per camins i prats de muntanya, nomes amb la companyia d´alguna vaca, per acabar la tarda refrescant-nos a les tèbies aigues del mediterrani mentre es ponia el sol, un dia deliciós!!!!
entre mig, es clar, per no avorrir-nos, una cursa d´orientació a sant pol de mar, i es que no es pot perdre cap ocasió d´entrenar una mica...
en una cursa score i majoritariament urbana es important al primer cop d´ull al mapa "dibuixar" be la ruta a seguir, i es clar, jo no ho vaig fer, surto cap a la 36 (s´havia de fer primer la 39)i agafo el carrer al revés ( genial, per començar...) despres de la 42 m´en vaig a la 53 en lloc de la 43 que era l´ordre bo, pero el pitjor error es despres de la 49 no fer la 45 que la vaig tenir de fer despres de la 32, a mes passant per una clariana guarra plena de petites esbarzes ( i les polaines a casa, que be) i atacant malament la fita, la 46 tampoc la veig be i baixant cap a la 40 tambe tinc dubtes, per acabar a les fites 31 i 33 algun "graciós" havia arrencat les pinces, una llàstima.


sort que tenim alguna popular d´aquestes perqué l´agost s´està fent mooolt llarg sense competició, pero tranquils, que ja queda menys per tornar disfrutar d´una gran cursa...

seguirem informant...

LA BATALLA DE CARDONA by mas"the last warrior"

Aquest dissabte ens enfrontàvem amb un repte extraordinari: intentar assaltar i conquerir la vila i el castell de cardona, una fortalesa inexpugnable que ni tan sols el maleït felip V i els seus sicaris gavatxos van poder pendre per les armes al 1714 i en canvi nosaltres preteniem fer-ho en una sola nit, silenciosament i amb l´armament habitual orientador
aixi doncs, a les 10 de la nit ens vam llençar a l`atac, cadascú amb la seva estratègia, jo personalment vaig optar per començar per la zona oest i sud de la vila, la part mes moderna i de progresió mes ràpida, aviat però, primera incidència, a la segona fita que visito(f4) algun sabotejador enemic s´ha endut la pinça, continuo sense desconcentrar-me per uina ruta on s´han de fer molts trams d´escales fins que arribo a conquerir la torre que hi ha al sud-oest del mapa(f21), després, un ràpid descens fins arribar a la part del casc antic amb tot de carrerons, rampes, passos interiors i, com no, mes escales.
i finalment, el gran repte, el castell (impressionant, de nit, vist desde baix), l´ataco de dret, pujant pel talús oest cap a la 26 que està a l´exterior de la primera linia defensiva, llavors seguint cap al nord trobo un pas per travessar a l´interior(f12), pero despres, a la hora d´entrar a la zona d´escales no ho acabo d´entendre i em costa bastant situar-me fins que ho veig clar: escales amunt cap a la 13, continuar per una rampa inacabable fent eses fins al cim mes alt del castell(f17), baixo i surto del castell per la carretera al nord a buscar les últimes fites i llavors baixada de vertigen, primer per les escales i despres per la carretera fins a meta on descobreixo que he aconseguit l´objectiu: VICTÒRIA!!!! HE CONQUERIT LA FORTALESSA!!!
ara, per seguir les antigues tradicions miltars, tocaria saquejar la vila, pero em conformaré amb unes birres gratis al "tuti", tampoc no cal abusar...

quan es fa fosc... by mas

que millor per un avorrit vespre d´estiu que anar a correr una mica , amb mapa, pel bosc, i a les fosques, perfecte!!!!


amb aquesta idea ens vam presentar a sant julià de vilatorta per correr la nocturna, tot i que a la hora que vam engegar (les nou) era ben clar i es feia una mica estrany tenir que passejar el mega-frontal, era evident que en poca estona ja faria un bon servei...
comença la cursa i no trigo gaire a tenir els primers errors, ja a la segona fita(79) no veig el corriol i a la tercera(72) tampoc (noi, quina vista, sort que encara era clar), despres en vaig encadenar unes quantes sense errors fins que paso la 86 i em fico de cap en un verd horrible on quedo ben enganxat ( aaaarrrggg, quina meeeeerdaaaa!!!) i quan surto arribo a un cami que em sona , llavors veig que la 67 ja la havia fet, que BURRO!!!!!, encara tindria temps de tornar-me despres de la 59 baixant per un cami que no surt al mapa, vaig tenir molts dubtes (tornant enrera, endavant, enrera...)
al final encara prou content i es que tot i no fer-ho be, he tingut nocturnes molt pitjors i per tant vaig marxar amb bon sabor de boca ( tambe per les pastes del premi que vam "gorrejar" al lleí, je, je)

EL 1ER JUKOLA 2010

No hi ha paraules per explicar què és el Jukola, s'hi ha d'anar!!!

Model Event:
Surto molt decidit, però poc concentrat, espero trobar el blanc per poder entrar en direcció nord, i al cap de 200m no he vist cap blanc. Entro a la selva, i no entenc els colors del mapa. Quan sóc a la bassa "estany", al cap de 10' decideixo que s'ha de fer tot a rumb, i s'hi va bé, mirar corbes de nivell, i axí començo a orientar-me bé. La 4 i la 7: fallo una mica a l'atac. Resum: molt bé.

La cursa:

Al cap d' 1,5h. sota la pluja amb molt de fred, que ja volia sortir amb el Gore-Tex, sort del Toni (farra) que m'ho va treure del cap. Arriba el Mas i ara em toca a mi. Engego el frontal i poso el màxim de llum, perquè ja veig que serà una cursa molt, i molt dura. La primera la començo a buscar una mica abans, em trobo al Toni en una fita sevai em torno a situar, la 3 me l'ha passo però em puc situar i rectificar. La 4 m'equivoco de turó, però me'n dono compte ràpid. A la 7 em començo a trobar molts corredors buscant la 7, i em penso que me l'he passada, torno enrere, i començo a donar voltes com un ànec sense cap. Al final en una fita que no era meva, l'hi demano a un corredor on sóc, i em torno a situar, "vaia tela", em costa un fallo de 18', ara si que m'haig de concentrar, xq he vist que quan has donat 2 voltes per la selva que marca en blanc, costa molt a tornar-se a situar. I sobretot fer cas de la brúixola, i no fer cas de la gent. Les pròximes 6 fites, ho faig perfecte, de la 13 a la 14 fins a la meitat ho torno a fer perfecte, però aquí em començo a trobar corredors, que se'n van en direcció Est, i sense voler em van tibant, la brúixola em diu que haig d'anar direcció Sud-est, quant ja estic ben acollonit sento: "et puc ajudar?",-em giro, i era el Biel- i li dic: si!, si!, si!! (és com si se m'hagués aparegut Déu, i en català!) i em diu on estic. Mil gràcies Biel. Faig rumb cap a la carretera, a buscar el camí fàcil i ràpid, i tot bé fins al final. Llàstima de la fita 7.

Anglada-Robbins

Fa dies el Dani em va dir que volia escalar!! (tanta orientació..). Jo gentilment li vaig proposar que tries lloc i via! La sorpressa va ser que em va proposar l'Anglada-Robins al pedra!! un ED-?,


per vist que no escala, apunta fort! si si... tu fas el primer llarg i jo el tercer, serà molt que no surti en artificial.. Que putilla!! em vaig arrosegar com un cuc amb penes i treballs! lliure per especialistes i artifo agonic!!


Ja el tercer llarg, no va fallar, s'el va treure en A1 amb sortidetes de V( Totes les peces a caldo??)


Mitica via classica, curta però intensa amb un tercer llarg molt elegant i força escalable, primer llarg per especialistes amb nivell.


























Llarg 1












Llarg 2
















Llarg 3
















Llarg 4

la cursa perfecta by mas "slow runner"

la cursa perfecta es totalment el contrari a la que vaig fer jo aquest dissabte a begur:
surto i ja a la 2 ja agafo carrer que no toca i perdo uns segons, despres pugem al castell i a la hora de baixar la cago a la 6 on perdré mes de 3 min. , despres a la 7 i la 8 be pero ja veig que no puc seguir el ritme d´altres corredors, llavors a la 11 faig el millor parcial! ( s´ha de ser ruc, era una fita neutralitzada per travessar un carrer transitat) despres de pinçar la 12 no se ni on soc ni quin carrer he d´agafar, fins i tot he de mirar la brúixola per situar-me (imperdonable!) llavors baixo a la 13 per les escales que es la opció mes lenta ( ja posats) a la 14 i pujo travessant un verd que es podia esquivar perfectament ( si hi ha punxes es mes divertit) i finalment a la 19 busco l´arbre on hi ha la fita a l´altre cantó del carrer ( si senyor, aixó es orientació) baixant a meta no vaig fer la única cosa que m´hagués salvat la dignitat: llençar-me sota les rodes d´un cotxe, almenys aixi tindria la excusa d´haver tingut un accident!!!
al final, resultat gloriós: mes de 8 minuts pitjor que el guanyador, que en una cursa de menys de 20 resulta una proporció molt lamentable, en fi, a esperar temps millors...

despres de la cursa platja, despres pizza i despres a dormir (i es que els meus rivals, coneixedors de les teories del doctor mas, em castiguen amb la llei seca els dies de cursa pero algun dia m´escaparé i faré un "training" com cal...)

diumenge tocaba llarga i si be no vaig tenir grans errors ( nomes la 2), algunes eleccions de ruta equivocades (pujar turons innecessariament) em van penalitzar bastant (massa desgast fisic)

estaba clar que no era un terreny propici pels COBards, o sigui que haurem d´esperar que les curses es tornin a acostar a la muntaya que es on millor podem lluir

Directa Gotzera, repetida!

Ahir vam fer la que havia de ser la primera integral d'aquesta bonica i complexe via. A l'últim llarg,un "talegasso" del primer de cordada ens va fer buscar una sortida més còmode.

Podríem dir que va ser escalat un 90 % de l'itinerari original,que tanta feina va portar per obrirl-lo! I el bon regust, després d'apretar de valent, va ser considerable per recomenar-la als més fanàtics de les tàpies solitàries i remotes!

Topo: via d'aventura autèntica,seguint la tònica de les últimes vies per aquesta zona. Es desenvolupa sobre una roca majoritariament de bona qualitat,sobretot als trams més verticals.

L'existència de nombroses expanssions a les plaques, fa que poguem estar centrats purament en l'escalada i gaudir de la gran diversitat de passatges. No relaxar-se a cap llarg,tots són tiessos i prou distrets.

És una via amb menys compromís i exposició que les seves veïnes però d'una dificultat tècnica considerable,en fi, una VIOTA!

Apa Salut!

Aventura Corsica (by Terriman)

Principis de maig de 2010, em truca el Xavi de Lleida i em diu: ens han convidat a córrer el Corsica Raid, i jo, que sóc fàcil d'enganyar li contesto: ja hi podem anar.

Parlem amb el Pere Serral que corre amb mi pels raids de Catalunya i Espanya i també s'hi apunta. A més a més, la seva parella, la Gemma, ens vindrà a fer d'assistència.

Aquí comencen els maldecaps: que si un telèfon satèlit que hem d'anar a buscar a PAris, que si una boia per fer snorkel, que si un mirall de supervivència, comprar els mapes que ens diuen... ja ens atabalavem, però més o menys ho vam anar trampejant i el dia 11 de juny ens presentem a Còrsega. Ens colem en un bungalow d'un càmping i ja tenim tota la pasta i tot l'arròs bullit pels pròxims 5 dies (imagineu com estava l'arròs a partir del 3r dia sense nevera). Anem a banyar-nos en una platja paradisiaca (més que res per provar això de l'snorkel a veure com va), ruta de 30km en btt i una horeta corrent suau, per moure una mica la musculatura.

El dissabte hi ha les acreditacions, la revisió de material i el briefing, com no, tot en francès, sort del Tristan, un voluntari de l'organització que parla molt bé l'anglès i algo de castellà. Acaba el briefing i ja podem començar a pintar els mapes, retallar-los, marcar les barretes, comprar el material que ens falta, etc.

Es tracta d'un raid diferent dels que estem acostumats per aquí, cada secció la comencen tots els equips junts, algunes seccions les corren 2 corredors i d'altres 3 corredors. Després de cada secció se sol agafar el cotxe i ens hem de desplaçar fins a un altre indret de l'illa per començar la pròxima.

El mateix dissabte a la nit comença el raid: 2 hores per fer com més balises millor en una orientació nocturna específica (quina merda mapa, què brut i quina mala qualitat d'impressió) només aconseguim fer 5 de 13 balises, acabem i ja estàvem desesperats, però no n'hi havia per tant, el primer n'havia fet només 8 i ja anàvem 5ns a la classificació.

Ens llevem a Porticcio i comencem una llarga secció de Coastering (córrer pel costat o per dins del mar) durant uns 18km, un barranc dins del mar (mai vist) i 12 km més de cosatering. Arribem en 3a posició i ja anàvem 4rts a la general.

Un ruixadet per refrescar l'ambient i preparar-nos per començar una dura secció de 54km en btt amb més de 2.000m de desnivell positiu. Intentem fotre un "atxassu" però la pujada se'ns fa més llarga del que creiem i ens passa factura. Acabem la secció en 4a posició.

A la nit ens esperava la secció reina del raid, un treking de 20km amb el material d'acampada a l'esquena, dormir a 1.700m en un refugi i l'endemà continuar 35km més de treking. A causa del mal temps, però, se suspèn la secció nocturna i arranquem de Bastellica a les 9 del matí. Ens esperava una marató de muntanya amb uns 3.500m de desnivell positiu i, igualment, amb tot el material d'acampada a l'esquena.

Anem tota l'etapa amb els 3 primers equips de la general, però comencen a flaquejar, primer els italians rebenten un dels seus corredors que ha de deixar tot el que queda de raid. Després, després d'un llarg i dur ascens, arribem a una cresta entre 2.000 i 2.300m d'altitud i els fotem un altre "atxassu" als altres equips i obrim forat. Coronem el Monte Rinosso (2.300m) i comencem un llarg de descens d'uns 14km i 1.600m de desnivell negatiu. A l'arribada a Bastellica arribem primers amb 20 minuts d'avantatge respecte els altres equips. Aquí aconseguim posar-nos 2ns a la general.

L'endemà començàvem amb un treking més el barranc de Bocognano, que també el suspenen pel mal temps. Durant el treking fem una colada molt important i arribem últims a meta, estàvem molt desanimats però, per sorpresa nostra, només 4 equips hem trobat la balisa 2 i som precisament els 4 primers de la general i els 4 últims classificats en la secció.

A la tarda més pluja i una ràpida (3h30') i dura secció de btt de 30km(res a envejar a cap btt-O de Copa Catalana). Tothom comença a fondo, semblava una cursa de btt. Nosaltres sortim en calma i a veure-les venir, que no ens passi com a l'anterior secció de btt. A partir de mitja cursa comencem a trobar el ritme i atrapem el grup capdavanter, comencen a petar tots i ens quedem, com no, amb el primer i amb el tercer classificats de la general. Anem junts fins a l'última fita i, a falta d'1km, una trialera de pujada amb la bici a l'esquena, treiem l'orgull, pujem la trialera a fondo, posem plat gros i arribem primers a meta, 15' abans del que preveia l'organització i els treiem 1' més als altres dos equips.

Ja anàvem embalats, ara tocaven 22km de coastering. Comencem i ens posem primers, marquem el ritme i obrim espai amb la resta d'equips, els ànims estaven a tope, però a falta d'1km el Xavi cau en unes arenes movedisses i el Pere té molts treballs per treure'l. L'equip que va guanyar el raid, molt esportivament va passar d'ajudar el Xavi i s'adjudiquen l'etapa.

Dormim en el càmping U Paradisu, després de fer una pista forestal de 12 km en cotxe en 1h i mitja.

Ja estem a l'últim dia. Toca una cronosescalada en btt de 12km. Com no, l'equip que anava tercer (Ertips) surt a fondo per retallar-nos temps, nosaltres sortim al nostre ritme i deixem que la resta d'equips s'escapin. Al cap de 15 minuts comencem a atrapar equips sense estrabar-nos massa, atrapem els primers de la general i els deixem tirats, ja veiem els Ertips. Els atrapem i, com ahir, ens tornem a imposar a l'esprint (mai havia fet tants esprints en un raid, jeje).

Baixem tranquil·lament fins a St. Florent, 10km de caiac de mar, 20km de btt pel sender litoral, una secció de cordes i arribada final en btt al càmping U Paradisu.

Al final molta satisfacció pel resultat, per l'indret, per la companyia, per l'assistència, per l'hospitalitat del habitants i dels organitzadors i ja tenim ganes de torna-hi l'any vinent.

Ara toca el més dur, divendres a les 7:30 del matí arribem a Marsella i anem directe fins a Belorado (Burgos) per competir al Campionat d'Espanya de raids (aquest us l'explicaré la propera vegada).

HOMO SAPIENS ORIENTATIS by mas"biòleg"

Es bastant posible que anant pels boscos d´aquest pais hagueu vist unes estranyes bestioles anomenades "orientadors" de les quals en sabem ben poca cosa, i es per això que em decidit fer una petita investigació sobre el seu misteriós comportament:

induptablement son mamifers, semblarien humans si no fos perque a una mà hi porten enganxat un tros de paper i a l´altra tenen un apèndix al dit amb propietats màgnetiques que sembla els permet correr pels boscos sense perdre´s.
I es que la seva activitat preferida es buscar uns cuadrats de tela blanca i taronja, ho fan de forma obsessiva, tots a l´hora pero cadascú pel seu compte sense comunicar-se ni interactuar de cap manera, de fet s´esquiven, i si coincideixen fan com que ni es miren (pero es mentida, s´observen de reüll, no fos cas que un trobes una d´aquelles teles)
sabem que el seu hàbitat preferit son els boscos amb bona penetrabilitat, pero s´adapten també, tan a zones de vegetació densa com a zones obertes i fins i tot ocasionalment poden apareixer en zones urbanes.
hi han poblacions molt nombroses d´aquesta espècie al centre i sobretot al nord d´europa i a casa nostra se´n poden trobar desde la serralada litoral fins al pirineu i com ja hem dit, tot i que son molt esquerps han aparescut fins i tot al centre de barcelona!!!
no sabem encara de que s´alimenten, nomes els hem vist beure aigua, pero es evident que no mostren cap interès ni per les fruites ni altres tipus de vegetació, ni tampoc per caçar cap tipus de béstia.
tampoc se´ls hi coneix cap ritual d´aparellament i de fet quan coincideixen individus de sexe contrari no mostren cap interès especial, tot i que es evident que tard o d´hora es reprodueixen, i llavors porten les seves cries al bosc perque tambe busquin les teles cuadrades.
en fi, uns animals ben estranys i curiosos que haurem de seguir investigant, de moment, tenim uns dels papers que porten a les mans i unes notes que us mostrem per si algú hi enten alguna cosa...




aquest cap de setmana hem pogut gaudir d´uns mapes exel·lents i d´uns traçats realment exigents, que personalment m´han permès disfrutar d´allò mes i es que cada cop m´ho passo millor a les curses (potser que n´estigui aprenenent???)
el dissabte feiem la mitja que resultaria bastant llarga ( a mi ja m´agrada) i on em vaig equivocar a la fita 3 que em vaig passar per dalt, i despres a la 6 on em vaig precipitar buscant-la massa aviat, pero la resta, força be, acabant moooolt satisfet i content.

el diumenge toca llarga i ja començo malament, perdent un parell de minuts a la 1, pero despres ja vaig millorant i porto un bon ritmefins a la fita 16 on GRAN CAGADA!!! no se que bado i quan em dono compte ja no se on soc, pero continuo endavant fins que acabaré sortint a un avituallament i podré resituar-me, perdent un quart d´hora i la carrera; de totes maneres tambe estic content, vaig disfrutar moltissim d´un mapa molt detallat i d´un traçat brutal, i espero trobar-ne mes d´aquest estil.

JUKOLA EXPERIENCE II by mas

Massa eufòria... i es que despres d´una sortida tant exitant , ben aviat la realitat de la cursa em va colpejar amb tota la seva crueltat, i es que ja a la primera fita no vaig saber situar-me correctament perdent una minutada i sobretot la confiança (ara ja tenia clar que el meu destí seria l´infern dels perdedors). A la fita 3 torno a fallar i ara ja corro practicament sol (nomes trobo algun iaio mooolt despistat). De cami al 4 canviarà la cursa inesperadament i es que em trobo en Pau que se li ha espatllat el frontal i va a les fosques, a partir d´aqui començarà la nostra trista travessa com dues ànimes en pena, l´un il·luminant el camí a l´altre que amb prou feines podrà mantenir-se dret en el dificil terreny finès. Anirem be fins a la 9, on despres de fer la fita del pau ens costarà molt trobar la meva (estan molt a prop) pero la autèntica dificultat serà a la 14, una travessa llarguissima on no trobarem la traça dels altres corredors i ens endinssarem de ple en la "selva" finesa que farà l´avenç molt lent i molt insegur (sobretot pel pau , que el pobre no pot ni mirar el mapa). Despres ja tot serà mes còmode fins al final.










conclusió:

expèriencia absolutament indispensable per a qualsevol sonat que li agradi perdre´s buscant fites i es que allà tot es molt bèstia (recorreguts, participants, muntatge i seguiment de la cursa), ara ja nomes esperem l´any vinent per poder tornar-hi i millorar una mica la nostra actuació personal, que en el meu cas considero penosa (es podia fer molt millor)

Jukola Experience? (by Lleí)

Parlar de Jukola és parlar del més enllà. Des de la setmana passada entenc perquè la Jukola és la Jukola. Ja només arribar a la zona de competició te'n dones compte. Quina gran organització, quina gran infraestructura... què gran tot!!! Botigues per parar un tren, "xiringuitos", expositors de cotxes per vendre, de tractors... fins i tot una església!! El parquing senyalitzat amb cinta a terra, i les tendes (on vam intentar dormir) totes ben arrenglerades. Vist tot això, només faltava provar el terreny. Quina desil·lusió!!! Fem el Model Event i ho trobem super verd, amb molta vegetació baixa. Això sí, el mapa molt ben fet i amb molt detall. Amb aquesta desil·lusió, veiem la cursa de les noies, la Venlojen Viesti. Les noies del COB (la Laia, la Sara i la Laura) més l'agregada Alba, acaben la cursa amb molt bones sensacions, i ens traspassen la seva eufòria dient que la cursa no té res a veure amb el Model Event. Uf!! Millor!! Només havia quedat content el Xic, però ara ens animem tots. Al vespre, sota una pluja fina, comença la Jukolan Viesti (veure la crònica del Mas, no té cap desperdici). És impressionant!! Tot i el poc que puc veure entre les cames d'uns quants periodistes, m'agafen esgarrifances. Surten el Mas i el Pau, i penso que tinc unes 3 hores per dormir. Me'n vaig al cotxe per carregar el Garmin i m'adormo fins les 2 (quina pau, sense sentir l'speaker!). A les 2, quan arrivo a la tenda, veig que Pau i Mas acaben d'arribar junts, i m'expliquen la seva odissea. Han sortit ja els segons rellevistes, Xic i Toni. Conto un parell d'hores per fer la meva sortida. Dormo una horeta escassa a la tenda, i em preparo. A les 3 de la nit és ben clar, i se'm planteja el dubte de sortir amb frontal o sense. Al final opto per un Tikka petit, per veure-hi dins el bosc. Entrem a la zona d'escalfament amb el Vilaredes. Bé! Ja només falta esperar el Toni, que crec que no tricarà massa a arribar. Ja el veig. Quins nervis!!! Em passa el mapa i... a córrer!!! Intentaré fer un anàlisi de la cursa, encara que crec que no expressaré bé totes les sensacions i tot el que em va passar pel cap. Al triangle ja trobo gent. Me'ndinso al bosc per una "trocha" (camí originat pel fet de passar-hi milers de persones, i el qual al mapa no hi està reflectit). Arribo a la zona de la primera fita, i trobo totes les altres (les de dispersió) menys la meva. Em reubico i em torno a reubicar. Finalment la trobo (ja porto 25 minuts). Fins la 6 les faig relativament ràpid. Em trobo molta gent, i tot i voler fer la meva cursa, sense voler, en alguns moments, et deixes portar. Uf! Ara toca una tirada llaaaaaaaarguíssima per anar a la 7. Aquí és on vaig tenir el moment de pànic: penso que jo no seré capaç de fer aquesta tirada tan llarga i opto per anar a fer una volta llarguíiiiiiissima per una pista forestal. Al cap de 20 segons m'aturo, escolto, em giro, em poso a córrer i m'endinso al bosc per on es ficava tothom. Sincerament: em vaig cagar!! Al cap de mitja hora d'anar més o menys a rumb arribo a la 7, amb més gent que, com jo, hem anat fent tranquil·lament al mig del bosc. Saber en tot moment on ets és bàsic en aquestes tirades llargues. La 8 i la 9 les faig també rapidet, i la 10 opto, ara sí (i crec que encertadament) voltar pel camí i entrar per l'aiguamoll. La 11 i la 12 també es fan prou bé, però la 13, on hi torna a haver dispersió, vaig a parar a una altra fita i m'he de reubicar. La 14 és ràpida, i jo ja només penso en la segona tirada llarga que tinc. La idea que em faig al cap se'n va a norris quan agafo unes "trochas" que em porten més a l'est del què volia. Com que ja no sé on sóc, plego el mapa i espero a trobar algun element "prou important" que em recol·loqui. I el trobo! Uns aiguamolls amb un camí. Opto per agafar el camí, i només perdo uns segons per arribar a la fita. La 16 bé, i la 17 em semblava que també, però veig que me n'estic anant massa cap a l'oest. Torno enrera i, ara sí, trobo el camí correcte. La 18 la passo per sobre i no la veig. La resta, com que és fàcil, bé. Sensacions finals: ni bé ni malament. He gaudit d'un terreny moooolt interessant, molt difícil, però no he fet la meva cursa (tampoc sé si l'hagués pogut fer). Sense voler et deixes portar, i això no és bo. Per sort, hi ha més anys que llonganisses. Intentaré, doncs, fer-ho millor l'any vinent. Per què una cosa està clara: en el moment que un any participes a la Jukola, saps que l'any a sobre hi tornaràs (si més no les ganes hi són). La resta de COBards acaben bé els seus relleus (alguns l'amortizen més que d'altres, però). Vilaredes, Aleix, Jaumes i Santi, i els agregats Vicenç, Joan, Oriol i Carles queden també satisfets i amb ganes de tornar. Felicitats a totes i a tots! Hem aconseguit el repte!!

Ultradesnivell!!!! (by Lleí)

El diumenge de Patum se'ns presentava l'oportunitat de gaudir d'un dels millors mapes (si no el millor) de Catalunya, en format d'Ultrallarga Distància. S'ha de dir, però, que amb el fart de patir que em vaig fer, vaig deixar el "gaudir" per un altre dia. Com a ben parit que sóc, vaig decidir deixar el camelback al cotxe, i la veritat és que no el vaig trobar a faltar... Què haig de dir! Quant a la cursa vaig començar bé, a davant, i a la 3 ja vaig veure que patiríem: un pujador... mare meva, no arribava mai la fita! Per anar a la 4 la gent es va dispersar molt, ja que hi havia més d'una alternativa. Jo, on la vaig cagar va ser a la 6, al volguer-me passar de llest i buscar un camí que m'hi portava de dret però que era moooooolt llarg. A la 8 altra vegada cap aaaaaamunt. Per anar a la 10 em vaig equivocar en l'elecció d'itinerari i vaig fer volta. A la 12 vaig perdre algunt minut voltant per la carretera. I començava la part més tècnica, de xaragalls, amb papallones incloses, molt xulo!! Vaig perdre un parell de minuts a la 17 i un parell més a la 22. Ja només quedava un últim bucle i encarar-me cap a la meta, amb alguna tirada un xic llarga. Al final, bon sabor de boca, però penso que podia haver anat millor si no hagués fet els fallos tontos que sempre acostumo a fer d'elecció d'itinerari. Si més no, un bon entrenament de cara a la Jukola!

JUKOLA EXPERIENCE by mas

kytäjä, 19 de juny 2010, 22:30 hores


Bé, sembla que ja estem a punt per còrrer (uniforme cob, polaines, botes noves de claus, frontal ben carregat, brúixola, garmin i emit) visita al lavabo, un traguet d´aigua i ja hi podem anar...
està plovent...
Ufff, quina cua al control emit...
Ja som dins, ja no hi ha marxa enrere, amb en Pau ens posem a escalfar direcció al triangle fins on ens deixen, ho necessitem per entrar en calor...
Quina gentada!!!! mai he corregut amb tanta gent...
Es l´hora d´entrar a la zona de mapes, ens desitgem sort amb en pau i vaig a buscar el meu lloc...
S´està fent fosc...
Continua plovent...
Fa fred...
Sona "Carmina Burana" a tota castanya provocant un efecte hipnòtic, i es que allà, tots perfectament alineats, ens assemblem a un exèrcit a punt de llençar-se a la batalla on només els millors trobaran el valhala (el paradís dels herois)però la majoria només trobaran l´infern dels derrotats...
Mentrestant, ressona la veu intimidadora del speaker que en una llengua incomprensible probablement ens adverteix dels càstigs divins que ens cauran si toquem el mapa...
El mapa... penjant sobre els nostres caps talment com l´espasa de damocles, ell ens mostrarà el camí, qui el sàpiga llegir trobarà la felicitat, però el qui no, tindrà la mes gran de les amargures...
Queden pocs segons...
Es fa el silenci...
I de cop...
Sortidaaaa...
Sento uns trets llunyans que em travessen l'anima, el cor se'm omple d'adrenalina, tibo el mapa i em llenço córrer com no ho havia fet mai, es una recta inacabable i al final ja es veu la entrada al bosc, la porta que ens ha de conduir a la mes gran de les odissees...
Quan el bosc m'engoleix en les seves entranyes, ja se que no serà una cursa com les altres...



continuarà...

Nova via a castell de l'areny!

EL PRIMER DOBLET!!!

Jo crec que el diumenge dia 6, es va córrer amb un dels millors mapes de Catalunya.

La cursa:
El Mas sortia a 6 minuts darrera meu, i portava 2 dies ficant-me molta pressió. Surto molt motivat i a la fita 1 passo pel costat i no la veig, em començo a posar nerviós, i només faig que córrer amunt i avall, fins que veig la carretera i em torno a situar al mapa, perdo 4 minuts.(ara si que tenia pressió). Vaig córrer mirant enrere fins que vaig entrar al bosc de la fita 3. ("vaia tela"). La 4 la vaig fer molt bé, fins a la última carretera, el blanc i el verd no els vaig saber destingir, al final vaig decidir arribar a la corba, i atacar-la a rumb (havia d'assegurar la fita). Sortint de la fita 4 me'n vaig massa a la dreta, però vaig rectificar de seguida. La 12 vaig passar per sobre la fita i no la vaig veure. La 16 vaig voltar massa per l'esquerra. La 17 la buscava al principi del "torrent".

Resum:
Estic molt content, perquè era una cursa tècnica i molt dura pel desnivell, i pel resultat final, i sobretot per compartir podi amb el Mas. Però a la cursa hi vaig perdre més de 7 minuts (però la sort està de cara, jajajajaja!!!! I a veure si m'acompanya el jokola!!!)

Em tocat el cel!! A la cursa de la pressió!!!

Tornant enrere: Campionat Espanya de relleus!! Va ser al·lucinant!!

Feia equip amb l'Oriol Andreu i Roger Fonseca i varem fer una cursa molt i molt bona, resultat 11 d'Espanya!! Impressionant!! (vaig pensar que seria insuperable).

Ara toca els relleus de catalunya!! Amb el Mas i el Lleí (m'he tornat a superar) ara em pujat al PODI!!! SENSE PARAULES!!!!! EM QUEDAT TERCERS!!!

La cursa:

Quant vaig veure a passar el Mas per la fita vista, no sabia en quina posició estava, però sabia que estava per sota dels 10 primers.(El nostre objectiu). Jo havia de fer una cursa perfecte per poder aguantar la posició, quins nervis!!! Vaig sortir a fons i molt motivat!! La fita 4 vaig anar molt per la dreta i vaig perdre uns segons, la 7 la vaig atacar a rumb i era mes ràpida per el camí. La 9 em vaig tirar per les pilones fins a la segona carretera,(s'havia d'anar per la primera carretera) després vaig haver de tornar a pujar una mica. Els bessons aquí ja els tenia molt carregats. I per fi arribo al final, que se'm va fer llarg!! Li passo la pressió al Lleí!! I el Mas em diu que he remuntat 4 posicions (inpressionant!!). I el Lleí va remunta 2 posicions més i ens porta a d'alt del podi!!!

MOLTES GRÀCIES MAS I LLEÍ!!!!!!!!!!! FELICITATS!!!!!!!!!

Que haig de dir del COB!!!

El COB a demostrat que tot es possible, any rere any el petit club a anat creixent, i fent-se un nom, entre els garants!! La motivació de cursa darrera cursa, ens a portat a fer uns resultats impressionants!! ( la sort també l'hem tingut de cara), no hi han paraules!!! També destaca el Lleí i el Pau que ens han marcat molts entrenaments, per poder aprendre molt més de l'orientació!!!

FELICITATS A TOTS ELS DEL COB!!!!!