divendres, 26 de novembre de 2010

Aventura desèrtica (by Lleí)

Feia una parell d'anys que em ballava pel cap la idea d'anar a fer una cursa al desert. Després de rumiar-hi molt i de buscar molt, em vaig dir que ara era el moment de fer-ho. N'havia trobat 2 que m'atreien: els 100 km del Sahara (100 km en 4 etapes) i la Desert Oman Raid (170 km en 5 etapes). N'havia d'escollir una, i per això vaig demanar consell al bon amic Pep Mayolas. Finalment, tot i les pors que tenia, em vaig decidir per Oman. Oman: un país poc conegut, amb desert, musulmà, fronterer amb el Yemen i amb possessions de petroli...

El viatge comença el divendres 5 de novembre. Per trobar-me amb l'organitazació i la resta de corredors (un total de 36), m'he de desplaçar a París, d'on surt el vol direcció a Muscat. Sóc l'únic català i també l'únic que parlo castellà. O sigui que hauré de fer servir el meu superfrancès i, per suposat, el meu superanglès... ai mare!! Sort que amb signes i gestos es va a tot arreu!!

Dia 1: Fem una visita a la Mesquita de Muscat i a un mercat. A la tarda ens dirigim cap al primer vivac, on dormirem a la platja. Són tendes de 2 persones, i faig parella amb amb una francesa que està boníssima! És broma, el meu company, un francès de 41 anys. Molt trempat, però!

Dia 2: Dia de revisió de material, relax i platgeta. Amb el meu company de tenda, en Gilles, anem a trotar una horeta fins a un poble del costat. La calor es fa evident.

Dia 3: Primera etapa (5 km neutralizats + 30 km de muntanya amb 2500 m+). Tota l'estona correm sobre pistes de cotxe, tot i que potser en trobem 3 o 4 en els 35 km. El paixatge és àrid, molta roca, amb algun poblet amagat i rucs i ovelles "pasturant". M'ho agafa tranquil·lament, fent alguna foto. Al final arribo 5è amb 4 hores 11 minuts, molt cansat però amb bones sensacions. La resta del dia relax.

Dia 4: Segona etapa (42 km de munt amb 1500 m+). Continuen sent pistes i congostos. Espectacular. Em trobo bé i a partir de la segona meitat de l'etapa accelero una mica el ritme. Arribo 3r amb 4 hores 26 minuts. Molt content! La resta del dia relax, aquest cop merescut... ;)

Dia 4: Tercera etapa (21 km de munt amb 1600 m-). Descens vertiginós per pistes, amb forts desnivells. Penso en els meus bessons i m'ho agafo tranquil·lament. De totes maneres no puc anar més ràpid: m'està passant factura l'etapa del dia abans. Arribo 5è amb 1 hora 32 minuts. L'arribada és en una platja, on tothom aprofita per fer-hi un banyet. Al migdia pugem en un autobús direcció al desert, on farem les 2 últimes etapes. Pel camí ens parem en un oasi enmig d'unes roques, on aprofitem per fer un banyet. Mmmm... que bé!!!

Dia 5: Hem dormit sobre dunes, però no les hem vist fins que ens hem llevat, ja que vam venir de fosc en tot terrenys. Avui quarta etapa (24 km de dunes). Vull anar tranquil perquè no sé com respondré a la calor i al "sable" (sorra fina en francès). De seguida, però, em poso a davant i veig que vaig bé. Arribo 2n amb 2 hores 44 minuts, i l'etapa ha estat preciosa! M'ho he passat realment bé!! L'arribada és en un campament on hi ha bungalows. Per fi una mica de comoditat!! Aprofito la tarda per anar a caminar i contemplar l'extens desert que s'obre davant meu. Espectacular!Dia 6: 5a i última etapa (42 km de dunes). Estic bastant (o molt) carregat de cames, per això decideixo sortir tranquil·lament i a mantenir la 3a posició que tinc a la general. És per això que durant tota l'etapa estic pendent dels 2 perseguidors més inmediats. Aquesta és l'etapa més maca, però la que ho acabo passant més malament. Se'm fa moooooolt llarg, inacabable. En Raf, el belga amb el qual he començat aquesta etapa, em deixa a meitat d'etapa, i vaig una estona sol fins que m'atrafa en Mathieu, amb el qual faré els últims i agònics 9 km de dunes. Al final arribem 4rts, amb 6 hores 10 minuts. L'arribada és molt emotiva per tothom, i tothom està feliç i content. bé, tothom no, ja que pel camí hi ha hagut 4 persones que no han acabat, una llàstima!

Dia 7: Marxem direcció a Muscat i fem l'última visita a la capital abans d'anar cap a l'aeroport.

Les sensacions que me'n porto són molt positives. He complert un dels meus somnis, i crec que ho fet prou dignament. A part d'una organització fantàstica (gràcies Cyril). He fet amics (Raf, Mathieu, Guillaume, Katia, Christofer, Touffik, Francis, Gilles...) he gaudit dels magnífics paisatges i he practicat l'anglès, el francès, l'italià i, sobretot, el llenguatge dels signes. Ah! I felicitats als que van fer podi: en Christofer Le Saux (impressionant!!), l'Ivan Zufferli i jo mateix (jejejejeje...).


4 comentaris:

  1. Quan dius que el teu company de tenda era molt trempat, que vols dir??

    Moltes felicitats pel podi assolit.

    CArles

    ResponElimina
  2. Ets un crak, de gran vull ser com tu, jeje.
    Ara a preparar el trail blanch de 40 i el rogaine de 24h.
    Terriman

    ResponElimina
  3. Jejeje... trempat, diu... Que què vull dir? No sé, tu mateix... ;)
    Trail Blanch de 40? No sé no sé... no serà molt dur? I el rogaine de 24h... buf! Quina feinada!

    ResponElimina
  4. deu ni do llei, i sort que anaves alla a probar sensacions, que si vas a guanyar els hi treus una hora a cada etapa!! jaja

    pau

    ResponElimina