diumenge, 27 de juny del 2010

JUKOLA EXPERIENCE II by mas

Massa eufòria... i es que despres d´una sortida tant exitant , ben aviat la realitat de la cursa em va colpejar amb tota la seva crueltat, i es que ja a la primera fita no vaig saber situar-me correctament perdent una minutada i sobretot la confiança (ara ja tenia clar que el meu destí seria l´infern dels perdedors). A la fita 3 torno a fallar i ara ja corro practicament sol (nomes trobo algun iaio mooolt despistat). De cami al 4 canviarà la cursa inesperadament i es que em trobo en Pau que se li ha espatllat el frontal i va a les fosques, a partir d´aqui començarà la nostra trista travessa com dues ànimes en pena, l´un il·luminant el camí a l´altre que amb prou feines podrà mantenir-se dret en el dificil terreny finès. Anirem be fins a la 9, on despres de fer la fita del pau ens costarà molt trobar la meva (estan molt a prop) pero la autèntica dificultat serà a la 14, una travessa llarguissima on no trobarem la traça dels altres corredors i ens endinssarem de ple en la "selva" finesa que farà l´avenç molt lent i molt insegur (sobretot pel pau , que el pobre no pot ni mirar el mapa). Despres ja tot serà mes còmode fins al final.










conclusió:

expèriencia absolutament indispensable per a qualsevol sonat que li agradi perdre´s buscant fites i es que allà tot es molt bèstia (recorreguts, participants, muntatge i seguiment de la cursa), ara ja nomes esperem l´any vinent per poder tornar-hi i millorar una mica la nostra actuació personal, que en el meu cas considero penosa (es podia fer molt millor)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada