un anàlisi de la cursa, encara que crec que no expressaré bé totes les sensacions i tot el que em va passar pel cap. Al triangle ja trobo gent. Me'ndinso al bosc per una "trocha" (camí originat pel fet de passar-hi milers de persones, i el qual al mapa no hi està reflectit). Arribo a la zona de la primera fita, i trobo totes les altres (les de dispersió) menys la meva. Em reubico i em torno a reubicar. Finalment la trobo (ja porto 25 minuts). Fins la 6 les faig relativament ràpid. Em trobo molta gent, i tot i voler fer la meva cursa, sense voler, en alguns moments, et deixes portar. Uf! Ara toca una tirada llaaaaaaaarguíssima per anar a la 7. Aquí és on vaig tenir el moment de pànic: penso que jo no seré capaç de fer aquesta tirada tan llarga i opto per anar a fer una volta llarguíiiiiiissima per una pista forestal. Al cap de 20 segons m'aturo, escolto, em giro, em poso a córrer i m'endinso al bosc per on es ficava tothom. Sincerament: em vaig cagar!! Al cap de mitja hora d'anar més o menys a rumb arribo a la 7, amb més gent que, com jo, hem anat fent tranquil·lament al mig del bosc. Saber en tot moment on ets és bàsic en aquestes tirades llargues. La 8 i la 9 les faig també rapidet, i la 10 opto, ara sí (i crec que encertadament) voltar pel camí i entrar per l'aiguamoll. La 11 i la 12 també es fan prou bé, però la 13, on hi torna a haver dispersió, vaig a parar a una altra fita i m'he de reubicar. La 14 és ràpida, i jo ja només penso en la segona tirada llarga que tinc. La idea que em faig al cap se'n va a norris quan agafo unes "trochas" que em porten més a l'est del què volia. Com que ja no sé on sóc, plego el mapa i espero a trobar algun element "prou important" que em recol·loqui. I el trobo! Uns aiguamolls amb un camí. Opto per agafar el camí, i només perdo uns segons per arribar a la fita. La 16 bé, i la 17 em semblava que també, però veig que me n'estic anant massa cap a l'oest. Torno enrera i, ara sí, trobo el camí correcte. La 18 la passo per sobre i no la veig. La resta, com que és fàcil, bé. 
Sensacions finals: ni bé ni malament. He gaudit d'un terreny moooolt interessant, molt difícil, però no he fet la meva cursa (tampoc sé si l'hagués pogut fer). Sense voler et deixes portar, i això no és bo. Per sort, hi ha més anys que llonganisses. Intentaré, doncs, fer-ho millor l'any vinent. Per què una cosa està clara: en el moment que un any participes a la Jukola, saps que l'any a sobre hi tornaràs (si més no les ganes hi són). La resta de COBards acaben bé els seus relleus (alguns l'amortizen més que d'altres, però). Vilaredes, Aleix, Jaumes i Santi, i els agregats Vicenç, Joan, Oriol i Carles queden també satisfets i amb ganes de tornar. Felicitats a totes i a tots! Hem aconseguit el repte!!
l'oportunitat de gaudir d'un dels millors mapes (si no el millor) de Catalunya, en format d'Ultrallarga Distància. S'ha de dir, però, que amb el fart de patir que em vaig fer, vaig deixar el "gaudir" per un altre dia. Com a ben parit que sóc, vaig decidir deixar el camelback al cotxe, i la veritat és que no el vaig trobar a faltar... Què haig de dir! Quant a la cursa vaig començar bé, a davant, i a la 3 ja vaig veure que patiríem: un pujador... mare meva, no arribava mai la fita! Per anar a la 4 la gent es va dispersar molt, ja que hi havia més d'una alternativa. Jo, on la vaig cagar va ser a la 6, al volguer-me passar de llest i buscar un camí que m'hi portava de dret però que era moooooolt llarg. A la 8 altra vegada cap aaaaaamunt. Per anar a la 10 em vaig equivocar en l'elecció d'itinerari i vaig fer volta. A la 12 vaig perdre algunt minut voltant per la carretera. I començava la part més tècnica, de xaragalls, amb papallones incloses, molt xulo!! Vaig perdre un parell de minuts a la 17 i un parell més a la 22. Ja només quedava un últim bucle i encarar-me cap a la meta, amb alguna tirada un xic llarga. Al final, bon sabor de boca, però penso que podia haver anat millor si no hagués fet els fallos tontos que sempre acostumo a fer d'elecció d'itinerari. Si més no, un bon entrenament de cara a la Jukola!
minuts darrera meu, i portava 2 dies ficant-me molta pressió. Surto molt motivat i a la fita 1 passo pel costat i no la veig, em començo a posar nerviós, i només faig que córrer amunt i avall, fins que veig la carretera i em torno a situar al mapa, perdo 4 minuts.(ara si que tenia pressió). Vaig córrer mirant enrere fins que vaig entrar al bosc de la fita 3. ("vaia tela"). La 4 la vaig fer molt bé, fins a la última carretera, el blanc i el verd no els vaig saber destingir, al final vaig decidir arribar a la corba, i atacar-la a rumb (havia d'assegurar la fita). Sortint de la fita 4 me'n vaig massa a la dreta, però vaig rectificar de seguida. La 12 vaig passar per sobre la fita i no la vaig veure. La 16 vaig voltar massa per l'esquerra. La 17 la buscava al principi del "torrent".
quan vaig veure que el Mas tardava una mica més del "normal" a arribar a la fita vista, vaig pensar que tot estava al seu lloc. Va arribar 9è, i va sortir el Xic. Espectacularment, el Xic, va arribar a fer-me el relleu a mi 5è, a només uns segons dels Xinos i dels Oros. Pobre Xic, no podia ni fer l'últim sprint, estava petadíssim!!! (Xic, deixa de fumar ja d'una p... vegada! Jajaja). Vaig pensar que els Oros potser sí que els podia passar, però els Xinos... l'Aleu... IMPOSSIBLE! Crec que vaig fer una cursa força competa, però també reconec que entre tots els errors podia haver baixat un parell de minuts, no més. Per començar, per arribar al triangle ja em va fer falta més temps del normal (no podia entendre que fos tan lluny, i em vaig parar 3 vegades abans d'arribar-hi!!!). A la 4 perdo mig minut (per mi la clariana estava mal dibuixada...), a la 9 entro a la clariana anterior, la 11 passo la rasa de llarg i la 14 la busco més a la dreta. Per cert, a la 2 adelanto al Francisco Manzano de l'Oros, a la 12 veig darrera meu a l'Aleu, que m'adelanta a la 14 i penso que ja no hi ha res a fer. A l'sprint m'esperen el Mas i el Xic per fer l'entrada plegats, i no la gaudeixo tan com hagués volgut, ja que penso que som 4rts. 
Sorprenentment, l'Aleu encara no ha arribat. Sí, som 3rs en el Campionat de Catalunya de Relleus 2010!!!!! Increïble! Només ens deixem guanyar pels invencibles BO i COC! I l'alegria no acaba aquí, ja que el Sergio i el Pau aconsegueixen el Campionat Júnior. Moltes felicitats!!! I felicitar també a tots els altres del COB, que van fer curses molt bones. Això va in crescendo!!!
