La setmana fantàstica (o de les paparres) by Mas

Han arribat les vacances i amb elles la millor orientació que podia somiar, i es que després de 2 mesos amb poquissimes curses, la veritat es que he entrat en una espiral de competició que sembla no tenir fi i que no sé pas si podre aguantar ja que no estic acostumat a córrer un dia rere l'altre i això inevitablement passa factura com ja he pogut comprovar..

El festival-o començava a la Quillanne, un mapa on tenia moltes ganes de córrer i que no em va defraudar gens tot i fer una cursa molt dolenta, però el que és important és que el lloc és fantàstic tot i les dificultats tan tècniques com fisiques que vaig patir. I és que tan pel que fa a la cartografia generalitzada d'estil nòrdic que tan em costa (tot i que en aquest cas afavoria molt la legibil·litat), com pel que fa al terreny en alguns llocs molt dificil de córrer (sigui pels aiguamolls o per les branques i arbres tombats) i també per un traçat llarg i exigent, el resultat final va ser una cursa amb grans errors i fisicament extenuat.

Començo amb petit errors a la 1, la 3 i la 5, però ón realment se'm va la olla és a la 6, ón desde que deixo el camí mai sé ben bé ón sóc fins que al final tinc que buscar la pista principal i l'avituallament perque estic ben perdut, però el desastre arribarà a la 7 quan tot i fer un bon rumb no sé interpretar bé ón sóc i començo a donar voltes com un desgraciat, surto a una cruïlla de camins que no entenc i finalment tinc que anar a buscar altra cop la pista principal per salvar-me la vida. A partir d'aqui encadeno uns bons trams fins que sortint de la 13 i per no perdre nivell m'enmerdo en uns aiguamolls horribles i lentissims que m'esgoten inutilment abans de la pujada mès dura. desprès nom ès tindré un error important a la 20, ón me'n vaig massa avall, però el mal ja està fet i al final acabo trinxat a 1h40 del campió del món i a uns 45 m. del primer català, tot un exit!!!


L'endemà fem uns entrenos a la zona del desert du carlit, un altre terreny fantàstic, però que també em costarà molt, sobretot l'entrenament del matí, a ón fallo a la 4, 5, 6 i 10 (encara que amb el garmin no ho sembli, jo sé el que em dic)




Després, a la tarda farem un altre entrenament en un mapa al costat de l'altre però bastant diferent, amb mès zones obertes i menys roques, i aquest m'anirà millor tot i fer-lo sense brúixola (la he perdut dinant) i fent alguns trams de memòria (en verd al mapa, i és que el garmin es va cansar de treballar!)


després d'aquest completissim cap de setmanat teniem dos dies de descans abans del que seria una de les millors experiencies orientadores que he viscut: els CINC DIES DE BOHEMIA!!!

La competició començava amb un mapa espectacular, ple de laberints de tallats de roca enormes (alguns de 10 metres o mès!) amb forts pendents i que formaven uns passadisos naturals xulissims, i tot això enmig d'un bosc de somni, netissim i ple d'arbres altissims que no deixaven entrar la llum del sol i que et feien sentir tan petit!!!
i per acabar-ho d'arrodonir vaig fer una cursa prou acceptable amb errades a la 2, la 6, 8(elecció de ruta) i sobretot a la 11 a ón em confonc amb el codi i quan la trobo, la descarto i vaig donant voltes buscant una fita que no existeix.
Però el que realment em va impresionar d'aquest mapa van ser:
-sortint de la 3 entraves en un passadis de baixada i que començava amb un metre d'amplada però que s'anava estrenyent a mesura que baixaves fins que t'havies d'ajupir..i quan semblava que quedaries encallat... s'acabava i sorties, uffff! al·lucinant!
-per atacar la 5 s'havia de baixar un pendent acollonant! ón no corria ningú, i és que si patinaves baixaries rodolant 20 o 30 metres! no hi ha dubte que el traçador era un autèntic animal!
-anant cap a la 9 vaig enfilar un corriol de baixada a sac i em trobo al final una impresionant capella excavada a la roca, espectacular!!!
I al final de la cursa com no podia ser d'altra manera, uns generosos sortidors d'exel·lent birra txeca ens donaven la benvinguda i completavem una gran jornada d'orientació, AIXO ES LA GLORIA!!!

El segon dia tot i ser al costat, el mapa era bastant diferent, amb poc desnivell i sense les grans formacion rocoses del dia abans però també prou interessant, i a ón tampoc tindré grans errades: la 1, 6 (la pitjor), 7, 15 i 17. Al final bones sensacions tan en el terreny mès tècnic com en les zones ràpides.






A la tarda teniem un microsprint que no va resultar ser ben bé el que esperavem, i es que realment era un sprint curt que em va anar mooolt malament i que per vergonya no penso penjar la ruta, va ser humiliant!!!



Sort que l'endemà era l'hora de tocar el cel amb els dits, i és que en haviem d'enfrontar al mapa del primer dia, però nomès en la zona de roques, sense eleccions de ruta, ni llargues tirades per pista, ni navegació amb limits de vegetació, ni res de tot això, ONLY ROCKS!!!!
Faré petits errors a les primeres fites (1, 2, 3, 5) però serà a la 10 ón fallaré de veritat i perdre els 4 minuts que al final de l'etapa m'impediran fer un podium parcial que hagués sigut la òstia!!! i és que la part final de la cursa ja la faré prou bé i amb la sensació de que aquest és el "meu mapa"



I a la tarda, sense treva i sota la pluja, toca la prova estrella: el BEER RELAY , una prova molt senzilla, nomès es tracta de beure's mig litre de cervessa en ampolla i calenta, agafar un mapa score de 6 fites molt fàcil i fer-lo tan ràpid com les cames o l'estòmag et deixin i si ets prou bo per passar ronda, doncs tornem a començar, i si arribes a la final tranquil, que la ració es doble (un litre!!!)
jo vaig córrer amb en Dani i en Jaume (Hop Hop) i ho vaig fer francament malament, la cervessa no em baixaba (?) i se'm feia un tap a l'estòmag que no em deixaba moure, amb el resultat de ser eliminats en segona ronda i haver-nos de confiormar mirant les super-emocionants rondes finals , on vam vibrar animant als fedoboys ("Richi" garcia, Juanma Merida i Dani Martin) que van a estar aun pas de guanyar la cursa, quins bèsties!!! i al pòdium encara bevien mès!!!!
D'aquesta cursa no tinc el mapa, però com he comentat, era el de menys.




I ara toca la quarta etapa en el mateix mapa de la segona, o sigui una cursa mès aviat ràpida amb menys desnivell (però mès que el segon dia) i dificultat tècnica, però amb eleccions de ruta decissives i velocitat de cursa alta. Suposo que això explica que tot i ser el dia amb menys errors (f3, 4 i 5) els rivals em treiessin temps sense pietat.



Ultim dia de cursa a Novy Bor i nomès he de dir que el que m'ha passat és extraordinari, resulta que en aquestes curses internacionals sempre hi ha corredors de molt nivell a totes les categories, però en canvi, no sé perqué, a la meva (H35) són pocs i exepte 2 o 3, no tenen gaire nivell, nomès així s'explica que jo arrivés a l'ultim dia en el 6é lloc general ón no és pas normal que jo hi fos. Aquesta última etapa era amb sortida a la caça, però jo ja no hi entrava per temps, en canvi, si que em canviaven el dorsal tal com feien als 10 primers de cada categoria i no cal dir que això em va fer moltissima il·lusió!!! TOP TEN a BOHEMIA!!! no m'ho hauria ni imaginat!


El mapa de l'ultim dia estava situat a uns 20 kms dels anteriors i era bastant diferent, amb recs i aiguamolls (amb molta aigua) i amb molta brancada i arbres tombats al bosc que dificultaven la cursa.
Al mati em deixo les botes i les polaines al camping i tinc que tornar a buscar-ho, arribant molt just de temps i fent els 1500m fins a la sortida a ritme de cursa, finalment però, encara em queden uns minuts i puc sortir tranquil, tot i això fallo a l'atac a la 1 i també a la 2 ón ja m'avança el dorsal H35 7 MERDA!, no passa res perque no és temps real, encara li porto 9 min d'avantatge, però a la fita 4 m'enganxo en lloc molt lent amb molta aigua i quan arribo a la fita ja veig davant meu al H35 8 NO POT SER!!! m'estan fotent molta canya aquests txecs! i per postres comença a fer-me mal el genoll i no puc accelerar mès el ritme, per sort no tindré grans errades i nomès em deixaré uns segons a les f 6, 8 i 9 podent així mantenir el 6é lloc final.



Conclusió: terrenys i mapes exel·lents per l'orientació, amb un gran ambient, menjar bo i barat i birra de qualitat fins a les orelles.
com a negatiu nomès podria comentar el "cottage" que vam llogar ón feia temps que no hi havia passat en Mr Propper, amb companys com les aranyes i algun ratolí, però que de totes maneres no fan tanta angúnia com les inevitables paparres que gairebé tots vam agafar al bosc, que hi farem!

Mas




PD: I ara cap a França falta gent, tot i que amb el meu estat potser l'unic que podré fer serà una mica de turisme i és que voler estar amb els "bons" té el seu preu...