Fanatisme total! (by Lleí)

Han estat només 4 dies de competició, però quins 4 dies! Al matí córríem en uns mapes magnífics, esplèndits, fabulosos... els més tècnics que he corregut mai (els mateixos que el dia abans corrien el WOC). A la tarda, ens deleitàvem amb els millors orientadors del món, tot veient el WOC... O sigui, 4 dies de fanatisme total! ;)

Dimarts 16 agafava el TGV a Figueres per plantar-me al vespre a Chambéry. Allà m'esperaven les Laures, el Jaume, el Mas, el Xic, i un "infiltrat", l'Oriol, que ja hi eren des de dissabte i ja havien corregut 2 dies. Jo, per la feina, només correria 4 dels 6 dies que durava la competició paral·lela als WOC.

"Si bajas de las 2 horas en una media harás buen tiempo" és el que em va dir en Tommi la setmana abans del WOC. Quina por! Tothom estava avisat de què eren uns terrenys dificilíssims, els més tècnics. Els bons feien errors de 15 minuts!!! Amb això i amb les explicacions de la tropa, em concienció de cara a la primera cursa.

Dia 3- Mitja distància a Crolles: terreny molt lent, almenys per mi, amb la vegetació bastant espessa, però divertit. Entro molt a poc a poc al mapa, assegurant. Començo a gaudir, tot i que el ritme és molt baix, i intento saber en tot moment on sóc i no cometre massa errors. Errors importants jo diria a la fita 6, la 7 i sobretot la 12, on perdo bastant temps (tot i passar-la pel costat i no veure-la!!). En algun moment tinc la sensació que falten coses al mapa o que estan mal cartografiades. Deu ser només això, una sensació...

A la tarda fem els fanàtics veient el Campionat de Llarga Distància. O Rei Thierry Gueorgiou guanya aquesta modalitat per primera vegada, i sense oposició!

Dia 4- Llarga Distància a La Féclaz: terreny més ràpid que el dia anterior, amb el bosc més obert, molt detall de roca, tallats i relleu. Disfruto corrent, tot i que en molts moments vaig lent per no cagar-la, per intentar entendre el mapa. Errors importants a la 2, 4, 6, 15 i 20. L'error més gran, però molt, la tirada llarga. Faig una molt mala elecció de ruta, i el més fort és que ho sé des del principi! A destacar 2 trams molt i molt lents, de la 15 a la 16 i de la 16 a la 17. Tot i així, gaudeixo com poques vegades.

La tarda d'aquest dia la passem entre el càmping i l'hospital, on han portat el Jaume a causa d'una al·lèrgia. Per sort, al vespre el deixen marxar.


Dia 5- Mitja Distància a La Féclaz: el terreny torna a estar una mica embrossat, però amb zones obertes i de bosc xulíssim. En aquesta cursa faig el pitjor error de tots, d'uns 15 minuts a la fita 8! Errors menors a la fita 1, 3 i 13. Llàstima de la 8, ja que hagués pogut baixar de l'hora.

A la tarda torna el WOC, aquest cop la final de Mitja Distància. O Deu Thierry Gueorgiou torna a guanyar insultantment!





Dia 6- Mitja Distància a La Féclaz: per mi, el millor mapa de tots. Bosc net, molt ràpid, amb detall de relleu, innombrables tallats i, el millor de tot... era el mateix traçat que el dia abans havien fet els homes a la final de Mitja Distància! (no veig que és el mateix traçat fins que he acabat). Faig fallos a la 1, 6, 7 i 15. La resta normalet, però molt content.

A la tarda arriba el millor de tots els dies... els Relleus!! El d'homes va estar bé, amb victòria de França (per fi!), però és que el de noies va ser genial!!! Quin final!! Casi casi més emocionant que el gol d'Iniesta a Stamfordbridge!!

D'aquest WOC, les conclusions que en trec són:
1- Que en Tero és molt Tero
2- Que no sempre els nois i noies d'un mateix país estan al mateix nivell
3- Que si surts 6 minuts abans d'en Thierry i pots aguantar-lo, pots ser 3r del mòn
4- Que la Minna Kauppi, a més de tenir algun encant, és la que dóna més epectacle (no va arribar a la fita 1 a la Final de la Llarga, i va guanyar a l'sprint als Relleus)
5- Que en Tero és el pu... amo!! (per si no havia quedat clar...)

Finalment, felicitar els components catalans de la selecció espanyola (Anabel, Berta, Anna, Ona i Biel), el qual van fer unes curses magnífiques, i que van fer que passéssim unes molt bones estones.

La setmana fantàstica (o de les paparres) by Mas

Han arribat les vacances i amb elles la millor orientació que podia somiar, i es que després de 2 mesos amb poquissimes curses, la veritat es que he entrat en una espiral de competició que sembla no tenir fi i que no sé pas si podre aguantar ja que no estic acostumat a córrer un dia rere l'altre i això inevitablement passa factura com ja he pogut comprovar..

El festival-o començava a la Quillanne, un mapa on tenia moltes ganes de córrer i que no em va defraudar gens tot i fer una cursa molt dolenta, però el que és important és que el lloc és fantàstic tot i les dificultats tan tècniques com fisiques que vaig patir. I és que tan pel que fa a la cartografia generalitzada d'estil nòrdic que tan em costa (tot i que en aquest cas afavoria molt la legibil·litat), com pel que fa al terreny en alguns llocs molt dificil de córrer (sigui pels aiguamolls o per les branques i arbres tombats) i també per un traçat llarg i exigent, el resultat final va ser una cursa amb grans errors i fisicament extenuat.

Començo amb petit errors a la 1, la 3 i la 5, però ón realment se'm va la olla és a la 6, ón desde que deixo el camí mai sé ben bé ón sóc fins que al final tinc que buscar la pista principal i l'avituallament perque estic ben perdut, però el desastre arribarà a la 7 quan tot i fer un bon rumb no sé interpretar bé ón sóc i començo a donar voltes com un desgraciat, surto a una cruïlla de camins que no entenc i finalment tinc que anar a buscar altra cop la pista principal per salvar-me la vida. A partir d'aqui encadeno uns bons trams fins que sortint de la 13 i per no perdre nivell m'enmerdo en uns aiguamolls horribles i lentissims que m'esgoten inutilment abans de la pujada mès dura. desprès nom ès tindré un error important a la 20, ón me'n vaig massa avall, però el mal ja està fet i al final acabo trinxat a 1h40 del campió del món i a uns 45 m. del primer català, tot un exit!!!


L'endemà fem uns entrenos a la zona del desert du carlit, un altre terreny fantàstic, però que també em costarà molt, sobretot l'entrenament del matí, a ón fallo a la 4, 5, 6 i 10 (encara que amb el garmin no ho sembli, jo sé el que em dic)




Després, a la tarda farem un altre entrenament en un mapa al costat de l'altre però bastant diferent, amb mès zones obertes i menys roques, i aquest m'anirà millor tot i fer-lo sense brúixola (la he perdut dinant) i fent alguns trams de memòria (en verd al mapa, i és que el garmin es va cansar de treballar!)


després d'aquest completissim cap de setmanat teniem dos dies de descans abans del que seria una de les millors experiencies orientadores que he viscut: els CINC DIES DE BOHEMIA!!!

La competició començava amb un mapa espectacular, ple de laberints de tallats de roca enormes (alguns de 10 metres o mès!) amb forts pendents i que formaven uns passadisos naturals xulissims, i tot això enmig d'un bosc de somni, netissim i ple d'arbres altissims que no deixaven entrar la llum del sol i que et feien sentir tan petit!!!
i per acabar-ho d'arrodonir vaig fer una cursa prou acceptable amb errades a la 2, la 6, 8(elecció de ruta) i sobretot a la 11 a ón em confonc amb el codi i quan la trobo, la descarto i vaig donant voltes buscant una fita que no existeix.
Però el que realment em va impresionar d'aquest mapa van ser:
-sortint de la 3 entraves en un passadis de baixada i que començava amb un metre d'amplada però que s'anava estrenyent a mesura que baixaves fins que t'havies d'ajupir..i quan semblava que quedaries encallat... s'acabava i sorties, uffff! al·lucinant!
-per atacar la 5 s'havia de baixar un pendent acollonant! ón no corria ningú, i és que si patinaves baixaries rodolant 20 o 30 metres! no hi ha dubte que el traçador era un autèntic animal!
-anant cap a la 9 vaig enfilar un corriol de baixada a sac i em trobo al final una impresionant capella excavada a la roca, espectacular!!!
I al final de la cursa com no podia ser d'altra manera, uns generosos sortidors d'exel·lent birra txeca ens donaven la benvinguda i completavem una gran jornada d'orientació, AIXO ES LA GLORIA!!!

El segon dia tot i ser al costat, el mapa era bastant diferent, amb poc desnivell i sense les grans formacion rocoses del dia abans però també prou interessant, i a ón tampoc tindré grans errades: la 1, 6 (la pitjor), 7, 15 i 17. Al final bones sensacions tan en el terreny mès tècnic com en les zones ràpides.






A la tarda teniem un microsprint que no va resultar ser ben bé el que esperavem, i es que realment era un sprint curt que em va anar mooolt malament i que per vergonya no penso penjar la ruta, va ser humiliant!!!



Sort que l'endemà era l'hora de tocar el cel amb els dits, i és que en haviem d'enfrontar al mapa del primer dia, però nomès en la zona de roques, sense eleccions de ruta, ni llargues tirades per pista, ni navegació amb limits de vegetació, ni res de tot això, ONLY ROCKS!!!!
Faré petits errors a les primeres fites (1, 2, 3, 5) però serà a la 10 ón fallaré de veritat i perdre els 4 minuts que al final de l'etapa m'impediran fer un podium parcial que hagués sigut la òstia!!! i és que la part final de la cursa ja la faré prou bé i amb la sensació de que aquest és el "meu mapa"



I a la tarda, sense treva i sota la pluja, toca la prova estrella: el BEER RELAY , una prova molt senzilla, nomès es tracta de beure's mig litre de cervessa en ampolla i calenta, agafar un mapa score de 6 fites molt fàcil i fer-lo tan ràpid com les cames o l'estòmag et deixin i si ets prou bo per passar ronda, doncs tornem a començar, i si arribes a la final tranquil, que la ració es doble (un litre!!!)
jo vaig córrer amb en Dani i en Jaume (Hop Hop) i ho vaig fer francament malament, la cervessa no em baixaba (?) i se'm feia un tap a l'estòmag que no em deixaba moure, amb el resultat de ser eliminats en segona ronda i haver-nos de confiormar mirant les super-emocionants rondes finals , on vam vibrar animant als fedoboys ("Richi" garcia, Juanma Merida i Dani Martin) que van a estar aun pas de guanyar la cursa, quins bèsties!!! i al pòdium encara bevien mès!!!!
D'aquesta cursa no tinc el mapa, però com he comentat, era el de menys.




I ara toca la quarta etapa en el mateix mapa de la segona, o sigui una cursa mès aviat ràpida amb menys desnivell (però mès que el segon dia) i dificultat tècnica, però amb eleccions de ruta decissives i velocitat de cursa alta. Suposo que això explica que tot i ser el dia amb menys errors (f3, 4 i 5) els rivals em treiessin temps sense pietat.



Ultim dia de cursa a Novy Bor i nomès he de dir que el que m'ha passat és extraordinari, resulta que en aquestes curses internacionals sempre hi ha corredors de molt nivell a totes les categories, però en canvi, no sé perqué, a la meva (H35) són pocs i exepte 2 o 3, no tenen gaire nivell, nomès així s'explica que jo arrivés a l'ultim dia en el 6é lloc general ón no és pas normal que jo hi fos. Aquesta última etapa era amb sortida a la caça, però jo ja no hi entrava per temps, en canvi, si que em canviaven el dorsal tal com feien als 10 primers de cada categoria i no cal dir que això em va fer moltissima il·lusió!!! TOP TEN a BOHEMIA!!! no m'ho hauria ni imaginat!


El mapa de l'ultim dia estava situat a uns 20 kms dels anteriors i era bastant diferent, amb recs i aiguamolls (amb molta aigua) i amb molta brancada i arbres tombats al bosc que dificultaven la cursa.
Al mati em deixo les botes i les polaines al camping i tinc que tornar a buscar-ho, arribant molt just de temps i fent els 1500m fins a la sortida a ritme de cursa, finalment però, encara em queden uns minuts i puc sortir tranquil, tot i això fallo a l'atac a la 1 i també a la 2 ón ja m'avança el dorsal H35 7 MERDA!, no passa res perque no és temps real, encara li porto 9 min d'avantatge, però a la fita 4 m'enganxo en lloc molt lent amb molta aigua i quan arribo a la fita ja veig davant meu al H35 8 NO POT SER!!! m'estan fotent molta canya aquests txecs! i per postres comença a fer-me mal el genoll i no puc accelerar mès el ritme, per sort no tindré grans errades i nomès em deixaré uns segons a les f 6, 8 i 9 podent així mantenir el 6é lloc final.



Conclusió: terrenys i mapes exel·lents per l'orientació, amb un gran ambient, menjar bo i barat i birra de qualitat fins a les orelles.
com a negatiu nomès podria comentar el "cottage" que vam llogar ón feia temps que no hi havia passat en Mr Propper, amb companys com les aranyes i algun ratolí, però que de totes maneres no fan tanta angúnia com les inevitables paparres que gairebé tots vam agafar al bosc, que hi farem!

Mas




PD: I ara cap a França falta gent, tot i que amb el meu estat potser l'unic que podré fer serà una mica de turisme i és que voler estar amb els "bons" té el seu preu...

DESASTRE TOTAL! (by Lleí)

Últimament tinc la sensació que en comptes de millorar, vaig cap endarrera. No estic gens content de les últimes curses que he fet. Dissabte a La Quillane no va ser una excepció. Venia amb bones sensacions, doncs havia entrenat una mica i venia de Croàcia, on vaig córrer en uns terrenys bastant tècnics. L'hora de la veritat... va ser un desastre! Fallo darrera fallo... La fita 1, la 6, la 7 (sobretot!), la 8, la 12 (amb santa castanya sortint d'aquesta!), 14 (molt!) i 16. Les altres també amb fallos, però no tant grans com les altres. El mapa no el puc culpar, ja que a escala 1:15000 es llegia molt bé... el problema va ser que em va costar molt interpretar-lo.

He estat a punt de no posar el mapa, de vergonya que em fa!!!

Bé, però no ens hem de desanimar! La propera cursa anirà millor (perquè pitjor no pot anar, no? O sí?)

L'últim de la cua... (by Lleí)

Un dia, el gran Sergi Rodríguez em va dir: "Però tu què prefereixes ser: cola de león o cabeza de rata?" Home, per suposat: COLA DE LEÓN!!! Doncs bé, la "cola" del Croatia Open 2011 és mooooolt llarga!!

La setmana passada em dirigia a Delnice, Croàcia, prop de la frontera amb Eslovènia, per pendre part a aquesta competició internacional, amb una molt bona proposta de curses i amb uns terrenys que segur que no defraudarien a ningú.

Dia 1: Mitja a Vrsicak, prop del PN Risnjak, a 800 m. sobre el nivell del mar. 3,8 km lineals. Terreny amb molt detall de roca a l'inici, on fins i tot costava de córrer, i una segona part molt ràpida i neta, amb un relleu ple de dolines (depressions). La cursa no em surt del tot malament, tot i que noto que no estic gens acostumat a aquest tipus de terreny. Fallo anant cap a la 6, on perdo el camí, i un parell de minuts a la 7. La resta força bé, tot i que vaig lent perquè no vull cometre grans fallos.

Dia 2: Sprint a Krk. La competició es dirigeix a una illa propera, on correm un sprint al casc antic de Krk, un poble bastant turístic i coster. El terreny de joc també comprenia un petit parc urbà, on calia afinar la punteria. Quant a la meva cursa, no m'ho prenc tot el serio que m'ho hauria de prendre, però tampoc vaig parat. Crec que faig una bona primera part (només mig minutet de fallo sortint de la 8, on dubto), però la segona part faig més errors (un minutet aprox. entre la 13 i la 15).

Dia 3: Mijta a Sungerski Lug. Tornem a la "muntanya". D'entrada: 6 km lineals i 20 m de desnivell... Buf!! Aquí s'ha de córrer molt! Ah! I amb un canvi de mapa. El terreny... IMPRESSIONANT!! (vegeu la descripció que en fa el Benet, perquè crec que ho descriu a la perfecció) Crec que el posaria entre el top 3 dels llocs on he corregut. Terreny molt pla, amb camins irreconeixibles, aiguamolls, petites dolines, molsa, arbres caiguts, vegetació en alguns punts espessa però no impenetrable... en fi, un terreny mooooolt tècnic amb una cartografia impecable. Quant a la cursa... valdria més no dir res. Hi estic quasi el doble que el primer, i tot i que podria ser molta estona, el temps em passa corrent perquè gaudeixo (tot i els fallos!!!). Era un mapa ideal pel Xic: tot "a rumb", on havies d'anar molt alerta per saber on eres i agafar punts de referencia. Faig molts fallos, però potser els més significatius són la 1, 4, 5, 7, 9, 10, 11, 16, 17, la 18 sobretot!, 24 i 26.

Nota curiosa: sortint de la fita 23 (codi 53), em trobo una nena d'uns 8-10 anys que plora, i molt! M'hi acosto i veig que té sang a la cama, i força! Li pregunto, amb el meu súper anglès: Do you need help? Ella em mira, s'assenyala el tall i la sang de la cama, i em contesta: Where is the 53?

Dia 4: Llarga a Delnice, 11 km lineals. Canvi d'escala: 1:15000. Terreny amb moooooltes dolines, i grans (crec que algunes de 100 metres i tot!). Cursa clàssica llarga, amb moltes eleccions d'itinerari, i on la millor opció quasi sempre era pels camins (tot i que jo no ho vaig saber fins després). La pitjor cursa de les 5. No pel terreny, sinó per les cagades que vaig fer (bé, la cagada...). Algú ha necessitat mai 46 minuts per arribar a la fita 1? Doncs jo sí, què passa! Un desastre! Mai vist! Em quedava curt. No sé si va ser pel canvi d'escala o perquè més dolent no puc ser, però anava fent un espiral, em ressituava, i tornava a aparèixer al mateix lloc... En fi, que vaig estar a punt de plegar... però em vaig dir: Has vingut a Croàcia per plegar d'una cursa? Doncs NO. Acabo pels meus coll... Hi estigui l'estona que hi estigui. Quan per fi vaig trobar la 1 (i després d'afeitar-me) vaig agafar un ritme força alegre, però no molt ràpid, ja que em trobava cansat, i total, "bon temps" ja no faria. La tirada llarguíssima de la 4 crec que vaig triar una opció dolenta (a part que vaig tenir un moment de confusió al principi). La 8 va ser molt lenta, crec que tota pel camí n'hagués avançat més (a més a més l'atac a la fita el vaig fer fatal i vaig buscar-la molta estona). La 12 em vaig equivocar de camí, i vaig fer una senyora volta. La resta normal, però amb un ritme de cursa força lent.

Dia 5: Mitja-Llarga a Delnice. Mateix terreny de joc que el dia abans, amb zones no utilitzades. 8,7 km lineals. Estic bastant motivat, per dues raons: la primera és que el Benet m'aconsella bé dient-me que en aquests terrenys, les tirades llargues sempre millor per camins; i la segona és que només puc millorar, ja que més malament no ho puc fer. Doncs bé, em torna a passar com el dia abans: em quedo curt per arribar a la fita 1!!! Per sort només perdo uns 5 minuts... Vaig fent fallos, però el més gran és a la fita 13, on penso que si vaig per la pista aniré més ràpid. Doncs no! Surto de mapa perquè la unió de la pista i la carretera no era allà mateix, i perdo bastant temps remuntant la carretera. 14, 15 i 18 són els altres fallos. Quedo força content de la cursa que faig, tot i que els primers em treuen més de mitja hora.

* M'haureu de disculpar perquè el Garmin se'm va morir i no tinc el track d'aquest 5è dia.

En definitiva, vaig gaudir molt amb uns terrenys espectaculars i diferents als que estem acostumats (només havia corregut en uns terrenys semblants ara fa 3 anys a Eslovènia). El què està clar és que a mi se'm van fer força difícils i que s'ha de millorar molt!!

PD: per cert, que d'entre tots els HE que vem acabar totes les 5 curses, el de la punta de tot de la cua del lleó, va ser un servidor... :P

FALLO SOBRE FALLO!!

El dissabte que encara estava una mica "diem xafat" del divendres de la Popi Pivo a Gironella (que per cert va ser un èxit 80 persones, sense paraules, felicitats Farra). Ens ananem a Vic que es celebrava el Campionat de Catalunya Nocturn.

La cursa:

La Berta ens dóna la sortida, miro el mapa i ja tenim una papallona. Córro bastant per pinçar la primera sense gaire cua. La 2 surto i me'n vaig massa a la dreta mirant veig a uns 80 metres a l'esquerra que hi ha una fita i vaig i comprovo i és la meva.

La 3 bé, la 4 ja sé on és i miro la 5, la 6 la busco abans. La 7 arribo i no em cuadra la fita de la papallona central. Miro el número i és la meva i pinço.

Marxo pensant en que no em cuadra la fita central i quan em dóno compte estic a la 2. Em torno a centrar amb el mapa, i ara toca la tirada llarga.

Miro l'opció de ruta i només en veig una. Agafo carretera, camí, carretera, camí, carretera, camí, psicològicament em destrossa molt els 3 km perquè no aguanto el ritme del Mas que el tenia a davant i se'm escapa.

Arribo a la papallona i em surt molt bé. Psicològicament em refaig molt i torno a portar un ritme molt bo.

Sortint de la 20 veig en Mas a 50 metres, vaig tirant fins a atrapar-lo. Quant falten 300 metres per la 21 en Mas se'n va a buscar el camp de l'esquerra, jo me'n vaig pel camí i em torna a sortir la papallona molt bé, però al moment que torno a pinçar la 27 (fita central de la papallona) la pinça no em pita i ho torno a provar i no pita i em ve a la memòria que no he netejat la tarja. "Vaya putada". Però acabo la cursa a ritme.
Però la sorpresa no s'ha acabat, a la 1 i a la 4 em vaig equivocar de fita per això no em cuadrava la fita central de la primera papallona.

Del traçat em va sobrar la tirada d'enllaçar la primera de la segona papallona, la resta del traçat una passada, havies de possar tots els sentits a la pràctica si volie fer una bona cursa.

Felicitats Oriol Andreu!!

" NO FALLIS LLEÍ, QUE JO NO FALLARÉ"

Sempre que he pogut competir a la mateixa categoria que el Lleí, el meu objectiu és poguer-lo guanyar. A cada cursa li fico presió, i li dic el mateix, " no fallis que jo no fallaré".
Aquest any no sé si per la presió que sóm tants èlits del COB o bé que n'ha après, jejeje!!! ha fet unes curses amb mínims errors i molt bons resultats però algún dia havia de passar, que els alumnes guanyéssin al mestre del COB, i en Mas i jo no hem deixat passar l'oportunitat i l'objectiu aconseguit.
La cursa:
En Lleí sortia 6" davant meu i el Mas 4" darrera meu, era molt difícil atrapar al Lleí, però el Mas era més fàcil que m'atrapés. La tàctica sortir a assegurar tant com puc i de mica en mica possar-me a tope.
Surto amb una mica més de presió del normal, perquè 4" no és gaire. Però entro molt bé al mapa i l'interpreto molt bé. A la fita 3 ja vaig a tope, a la 6 la busco massa a la dreta, la 12 vaig molt esbarat, quant em dóno compte arribo a dalt la carretera. I a la 15 "sorpresa!" en Lleí està pinçant, en un moment calculo que em queden 6 fites i 6 minuts d'avantatge. És el dia de donar-ho tot!!
A la 16 em treu segons però a la 17 s'equivoca als xaragalls i jo pinço abans. A la 18 em torna a treure segons. Anant a la 19 en Lleí es passa el pont i pinço al seu darrera. La 20 la busco massa a la dreta, però ell també, i ara si que veig que l'he guanyat i pujo gairabé caminant fins a la 21 i meta! OEOEOEOEOEOE!!!!!!
He pogut guanyar al Lleí, objectiu de la temporada, i a més he fet el meu primer podi a èlit, que això si que no m'ho esperava mai.
Per cert Lleí el successors no serem ni en Mas ni jo, però el Pau bo ja el tens a tocar roda, jejeje!!!
I també felicitar al Mas!!

El dia que el Xic i el Mas em van guanyar (by Lleí)

Algun dia o altre havia de passar. No es pot fer sempre una cursa digna. I és clar, ells no acostumen a fallar... La cursa era a Saldes, organitzada a l'increïble mapa del Parc de Palomera pels amics del BO. Terreny semi-alpí, amb molts torrents, xaragalls a la part baixa, acceptable detall de roca i vegetació canviant a tot el mapa. El traçat era de mitja distància, però el temps ja semblava que havia de ser d'una mitja-llarga.

En conjunt faig una cursa desastrosa: perdo poc temps a la 1,2 i 3. A la 4 m'hi abono, i juntament amb el Pep Mayolas, decidim "visitar" tota aquesta part del mapa (és que ens agradava molt...). Aquí perdo uns 4 minuts. La 5 bé, i la 6 ja torno a perdre 1 minut. 7,8,9 10 i 11 bé (no molt bé). La 12 faig una mala elecció passant pel camí, i ho pago perdent un parell de minuts. De camí a la 13 tinc una empanada i em "capfico" en un esperó que no toca. Aquí torno a perdre uns 4 minuts més. La 14 perdo mig minutet, i és que em paro abans. La 15 l'ataco malament, ja que no hauria d'haver entrat al torrent tant aviat. Aquí és on m'atrapa el Xic (osti tu! Em treu 6 minuts, que és el què sortia darrera meu). 6 MINUTS!!! De camí a la 16 rumio... 5 fites, 6 minuts, impossible!! Bé què hi farem! 16 bé, i la 17 perdo mig minutet més. 18, 19 i 20 perdo algo també.

En fi, que tot i lo bé que m'ho vaig passar, perquè córrer aquí sempre és una delícia, vaig fer un desastre de cursa! Per oblidar. I sobretot perquè aguantar tota la tarda el Xic després d'haver-me guanyat, és un martiri. Si ho arribo a saber m'hi esforço!! ;)

Felicitar al Mas, que va fer una bona cursa, i sobretot al Xic, que va fer el seu primer podi a HE.

I l'endemà... cursa a Vallcebre. Aquesta l'organitzàvem nosaltres. Sincerament, el terreny sabíem que no defraudaria, igual que els traçats. Teniem por de rebre crítiques per la cartografia. Al final, però, tothom content, i nosaltres encara més.

I per recordar quan feia alguna cursa mig decent, us deixo els mapes de Sant Jaume, mitja i llarga.