Principis de maig de 2010, em truca el Xavi de Lleida i em diu: ens han convidat a córrer el Corsica Raid, i jo, que sóc fàcil d'enganyar li contesto: ja hi podem anar.
Parlem amb el Pere Serral que corre amb mi pels raids de Catalunya i Espanya i també s'hi apunta. A més a més, la seva parella, la Gemma, ens vindrà a fer d'assistència.
Aquí comencen els maldecaps: que si un telèfon satèlit que hem d'anar a buscar a PAris, que si una boia per fer snorkel, que si un mirall de supervivència, comprar els mapes que ens diuen... ja ens atabalavem, però més o menys ho vam anar trampejant i el dia 11 de juny ens pr
esentem a Còrsega. Ens colem en un bungalow d'un càmping i ja tenim tota la pasta i tot l'arròs bullit pels pròxims 5 dies (imagineu com estava l'arròs a partir del 3r dia sense nevera). Anem a banyar-nos en una platja paradisiaca (més que res per provar això de l'snorkel a veure com va), ruta de 30km en btt i una horeta corrent suau, per moure una mica la musculatura.
El dissabte hi ha les acreditacions, la revisió de material i el briefing, com no, tot en francès, sort del Tristan, un voluntari de l'organització que parla molt bé l'anglès i algo de castellà. Acaba el briefing i ja podem començar a pintar els mapes, retallar-los, marcar les barretes, comprar el material que ens falta, etc.
Es tracta d'un raid diferent dels que estem acostumats per aquí, cada secció la comencen tots els equips junts, algunes seccions les corren 2 corredors i d'altres 3 corredors. Després de cada secció se sol agafar el cotxe i ens hem de desplaçar fins a un altre indret de l'illa per començar la pròxima.
El mateix dissabte a la nit comença el raid: 2 hores per fer com més balises millor en una orientació nocturna específica (quina merda mapa, què brut i quina mala qualitat d'impressió) només aconseguim fer 5 de 13 balises, acabem i ja estàvem desesperats, però no n'hi havia per tant, el primer n'havia fet només 8 i ja anàvem 5ns a la classificació.
Ens llevem a Porticcio i comencem una llarga secció de Coastering (córrer pel costat o per dins del mar) durant uns 18km, un barranc dins del mar (mai vist) i 12 km més de cosatering. Arribem en 3a posició i ja anàvem 4rts a la general.
Un ruixadet per refrescar l'ambient i preparar-nos per començar una dura secció de 54km en btt amb més de 2.000m de desnivell positiu. Intentem fotre un "atxassu" però la pujada se'ns fa més llarga del que creiem i ens passa factura. Acabem la secció en 4a posició.
A la nit ens esperava la secció reina del raid, un treking de 20km amb el material d'acampada a l'esquena, dormir a 1.700m en un refugi i l'endemà continuar 35km més de treking. A causa del mal temps, però, se suspèn la secció nocturna i arranquem de Bastellica a les 9 del matí. Ens esperava una marató de muntanya amb uns 3.500m de desnivell positiu i, igualment, amb tot el material d'acampada a l'esquena.
Anem tota l'etapa amb els 3 primers equips de la general, però comencen a flaquejar, primer els italians rebenten un dels seus corredors que ha de deixar tot el que queda de raid. Després, després d'un llarg i dur ascens, arribem a una cresta entre 2.000 i 2.300m d'altitud i els fotem un altre "atxassu" als altres equips i obrim forat. Coronem el Monte Rinosso (2.300m) i comencem un llarg de descens d'uns 14km i 1.600m de desnivell negatiu. A l'arribada a Bastellica arribem primers amb 20 minuts d'avantatge respecte els altres equips. Aquí aconseguim posar-nos 2ns a la general.
L'endemà començàvem amb un treking més el barranc de Bocognano, que també el suspenen pel mal temps. Durant el treking fem una colada molt important i arribem últims a meta, estàvem molt desanimats però, per sorpresa nostra, només 4 equips hem trobat la balisa 2 i som precisament els 4 primers de la general i els 4 últims classificats en la secció.
A la tarda més pluja i una ràpida (3h30') i dura secció de btt de 30km(res a envejar a cap btt-O de Copa Catalana). Tothom comença a fondo, semblava una cursa de btt. Nosaltres sortim en calma i a veure-les venir, que no ens passi com a l'anterior secció de btt. A partir de mitja cursa comencem a trobar el ritme i atrapem el grup capdavanter, comencen a petar tots i ens quedem, com no, amb el primer i amb el tercer classificats de la general. Anem junts fins a l'última fita i, a falta d'1km, una trialera de pujada amb la bici a l'esquena, treiem l'orgull, pujem la trialera a fondo, posem plat gros i arribem primers a meta, 15' abans del que preveia l'organització i els treiem 1' més als altres dos equips.
Ja anàvem embalats, ara tocaven 22km de coastering. Comencem i ens posem primers, marquem el ritme i obrim espai amb la resta d'equips, els ànims estaven a tope, però a falta d'1km el Xavi cau en unes arenes movedisses i el Pere té molts treballs per treure'l. L'equip que va guanyar el raid, molt esportivament va passar d'ajudar el Xavi i s'adjudiquen l'etapa.
Dormim en el càmping U Paradisu, després de fer una pista forestal de 12 km en cotxe en 1h i mitja.
Ja estem a l'últim dia. Toca una cronosescalada en btt de 12km. Com no, l'equip que anava tercer (Ertips) surt a fondo per retallar-nos temps, nosaltres sortim al nostre ritme i deixem que la resta d'equips s'escapin. Al cap de 15 minuts comencem a atrapar equips sense estrabar-nos massa, atrapem els primers de la general i els deixem tirats, ja veiem els Ertips. Els atrapem i, com ahir, ens tornem a imposar a l'esprint (mai havia fet tants esprints en un raid, jeje).
Baixem tranquil·lament fins a St. Florent, 10km de caiac de mar, 20km de btt pel sender litoral, una secció de cordes i arribada final en btt al càmping U Paradisu.
Al final molta satisfacció pel resultat, per l'indret, per la companyia, per l'assistència, per l'hospitalitat del habitants i dels organitzadors i ja tenim ganes de torna-hi l'any vinent.
Ara toca el més dur, divendres a les 7:30 del matí arribem a Marsella i anem directe fins a Belorado (Burgos) per competir al Campionat d'Espanya de raids (aquest us l'explicaré la propera vegada).
0 de la nit ens vam llençar a l`atac, cadascú amb la seva estratègia, jo personalment vaig optar per començar per la zona oest i sud de la vila, la part mes moderna i de progresió mes ràpida, aviat però, primera incidència, a la segona fita que visito(f4) algun sabotejador enemic s´ha endut la pinça, continuo sense desconcentrar-me per uina ruta on s´han de fer molts trams d´escales fins que arribo a conquerir la torre que hi ha al sud-oest del mapa(f21), després, un ràpid descens fins arribar a la part del casc antic amb tot de carrerons, rampes, passos interiors i, com no, mes escales.
